Vés al contingut

Gaetano Greco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Plantilla:Infotaula personaGaetano Greco
Biografia
Naixement1657 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1728 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, organista, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1678 Modifica el valor a Wikidata - 1728 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Salvatore i Gennaro Ursino Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLeonardo Vinci, Nicola Porpora, Francesco Durante i Girolamo Abos Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue, clavicèmbal i orgue Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 81ee89a7-d9ca-4c35-99be-ea1b6433d77d Discogs: 4682614 IMSLP: Category:Greco,_Gaetano Modifica el valor a Wikidata

Gaetano Greco (Nàpols, cap al 1657 – Nàpols, 1728) va ser un compositor i organista italià.

Biografia

[modifica]

Fill o net de Francesco Greco (?), mestre d'instruments de vent que va servir al Conservatori de la Pietà dei Turchini i al "Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo"", Gaetano Greco va estudiar en aquesta darrera escola sota la direcció de Giovanni Salvatore i Gennaro Ursino i el 1678, amb només vint anys (?), esdevingué auxiliar de professor (mastriciello). El 1696 va rebre el nomenament de mestre de capella de la famosa escola de música, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, només per ser substituït pel famós Francesco Durante. Entre els seus alumnes podria incloure grans noms de l'escola musical napolitana: Giuseppe Porsile, Nicola Porpora, Domenico Scarlatti, Leonardo Vinci i entre els seus últims alumnes Giovanni Battista Pergolesi. Cap a finals del segle XVII també va ser nomenat Mestre de la "Fidelissima Città" en substitució de Francesco Provenzale, càrrec que va mantenir alternant amb Domenico Sarro.

Greco va ser un dels mestres més grans i influents de l'escola napolitana. De fet, va contribuir profundament al desenvolupament de la música napolitana, malgrat el paper decisiu que Alessandro Scarlatti va tenir en l'escenari de Nàpols entre els segles XVII i XVIII. Pel que fa a la seva activitat compositiva, es va ocupar principalment de la música per a instruments de teclat, en la qual va destacar per les seves melodies i ritmes vius. Les tabulatures de clavicèmbal són les seves obres més conegudes, entre les quals destaca la peça Partite sopra il Ballo di Mantova.

Fonts manuscrites per a clavicèmbal

[modifica]

Nàpols, Biblioteca del “S. Pietro a Majella” [I-Nc]

  • ms. 33.2.3 (olim Mus. Strum. 2850): cc. 83r-133r, Tablatura per a clavecí / Del Sr. D. Gaetano Greco / 1762 [«Rafaele Rossi P.ne»]; cc. 134r-225v, Tablatura del senyor Gaetano Grieco; també conté els Partimenti de Rocco Greco (cc. 1r-82r)
  • ms. 33.2.8 (olim 45.1.64), cc. 1v-162v, Tablatura per a clavecí / Del Sig:r / Gaetano Greco
  • ms. 33.2.9 (olim 45.1.65), [frontispici en una mà del segle XIX] Partimenti di Greco Gaetano / Greco Gaetano - Miscel·lània de composicions / instrumental (Danses - Simfonies - Partites / amb Partimenti, Baixos numerats, Cadenze, etc.)
  • ms. Mus. Instrument. 74 (olim 22.1.22), ms. datat 1716: cc. 27r-32v, Tablatura del Sr. Gaetano Greco; cc. 34r-40v, Toccata per a clavecí del senyor Gaetano Greco; cc. 41r-46v, Toccata per a clavecí del senyor Gaetano Greco; cc. 90r-93r, Ball de Màntua del Sr. Gaetano Greco; juntament amb composicions de A. Scarlatti (diverses Toccates), Francesco Durante (1 Toccata), Gaetano Veneziano (1 Fuga), Francesco Mancini (2 Toccates), Arcangelo Corelli (1), Salvatore Tori (1), Domenico Galasso (2)
  • ms. Mus. Instrument. 2851 (olim 46A.1.8), Tablatura per a clavecí / Pel Sr. D: Gaetano Crieco [sic]
  • ms. 20.2.14 [olim 16.8.8 (1-2), deinde Rari 1.6.15D, post Rari 1.9.15], cc. 1r-38v, Tros eclesiàstics / amb els seus / Versos [a baix a la dreta] Original / De Gaetano Greco; cc. 39r-49r, Introduccions per a clavecí, et / Orgue / Sopra Varij Tuoni

Brussel·les, Bibliotèque Royale Albert I [B-Br]:

  • ms. F 6240, Tablatura per al clavicèmbal / A càrrec del Sr. Gaetano Grieco
  • Londres, Biblioteca Britànica [GB-Lbm]:
  • ms. Afegir 14248 cc. 40r-69v, Tablatura per a clavecí / A càrrec del Sr. Gaetano Grieco

Repertoris

[modifica]

VIOLETTA RIZZO, Les composicions de Gaetano Greco (ca. 1657-1728). Hipòtesi del catàleg temàtic, a Fonts musicals a Itàlia. Estudis i investigacions, vol. 5, 1991, Bari, Levante Editori, 1993 ("CIDIM/UNESCO - Societat Italiana de Musicologia"), pp. 157-212: 174-212

Edicions modernes

[modifica]
  • JOHN SOUTH SHEDLOCK, Selecció de peces compostes per al clavicèmbal per Gaetano Grieco, Londres, Novello, 1895: «Moderato», «Moderato-Allegro», «Moderato-Allegro-Allegretto», «Lento-Allegro-Vivace»
  • MARIO VITALI, clavecinistes italians, Milà, Ricordi, 1918: «Ària de ball»
  • TERENZIO GARGIULO - GUGLIELMO ROSATI, Clavecinistes italians, Nàpols, Simeoli, 1938: «Andantino». Facsímil de la Sra. A 400 de la Biblioteca del Conservatori de “S. Cecilia” a Roma, editat per Alexander Silbiger, Nova York, Garland, 1987
  • GAETANO GRECO, 15 Toccates, a cura de Friedrich Lippmann, Lucca, Libreria Musicale Italiana, 2012 («Fondazione Arcadia. Música italiana del segle XVIII», X)

Bibliografia específica

[modifica]
  • DOMENICO ANTONIO D'ALESSANDRO, Un llibre desconegut de misses de Gaetano Greco, a Music in Naples during the XVIIeth century, Proceedings of the International Study Conference (Nàpols, 11-14 d'abril de 1985), editat per Domenico Antonio D'Alessandro i Agostino Ziino , Roma, Torre d'Orfeo, 1987, pp. 529-537
  • FRIEDRICH LIPPMANN, Sobre les composicions de clavicèmbal de Gaetano Greco, a Música a Nàpols durant el segle XVII, Actes de la Conferència Internacional d'Estudis (Nàpols, 11-14 d'abril de 1985), a cura de Domenico Antonio D'Alessandro i Agostino Ziino, Roma, Torre d'Orfeo, 1987, pp. 285-306
  • IMMACOLATA ROSSETTI, Les sonates a l'estil tocata de Gaetano Greco. Introducció i edició crítica, tesi de grau, Universitat de Bolonya, curs acadèmic 2003-2004
  • FRIEDRICH LIPPMANN, Gaetano Greco, un mestre de Domenico Scarlatti?, a Domenico Scarlatti: música i història, Proceedings of the International Study Conference (Nàpols, 9-11 de novembre de 2007), editat per Dinko Fabris i Paologiovanni Maione, Nàpols, Turchini Edizioni, 2010, pàgs. 57-72

Bibliografia general

[modifica]
  • SALVATORE DI GIACOMO, Il Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo e quello di S. Maria di Loreto, s.l. [però Palerm], Sandron, 1928, pp. 87, 97-99, 146-148, 160-162
  • DINKO FABRIS, 'veu' Greco, Gaetano, a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a ed., editat per Stanley Sadie i John Tyrell, vol. 10, Londres, Macmillan, 2001, pp. 326-327
  • FRANÇOIS-JOSEPH FETIS, 'voce' Greco, Gaetano, a Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la Musique, 8 vols., París, Firmin-Didot, 1866-1868, vol. IV, pàg. noranta-dos
  • RAFFAELE POZZI, Observacions sobre un llibre de comptabilitat del conservatori dels Pobres de Jesucrist de Nàpols (1673-1678), a La música a Nàpols durant el segle XVII, Actes de la conferència internacional d'estudis (Nàpols, 11-14 d'abril de 1985), editat per Domenico Antonio D'Alessandro i Agostino Ziino, Roma, Torre d'Orfeo, 1987, pp. 625-641
  • VIOLETTA RIZZO, Osservazioni su un libro contabile del conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo in Napoli (1673-1678). Estat de la recerca i perspectives de treball, «Nuova Rivista Musicale Italiana», XXVII, 1993, fasc. 3, pp. 375-386
  • LUIGI RONGA, Lezioni di storia della musica, 2 vols., Roma, Accademia Nazionale dei Lincei, Bardi, 1991, vol. II, pàg. 646
  • CARLO SCHMIDL, 'veu' grega, Gaetano, al Diccionari universal de músics, Milà, Ricordi, 1887-1890, 2a ed. en 2 vols. 1928-1929, vol. jo, pàg. 659, suplement, Milà, Sonzogno, 1938, pàg. 377
  • LUIGI FERDINANDO TAGLIAVINI, Riflessioni sull'arte tastieristica napoletana del Cinque e Seicento, a Música i cultura a Nàpols del segle XV al XIX, Actes de la conferència internacional d'estudis (Nàpols, 17-18 de setembre de 1982), editat per Lorenzo. Bianconi i Renato Bossa, Florència, Olschki, 1983 ("Quaderni della Rivista Italiana di Musicologia editat per la Societat Italiana de Musicologia", 9), pp. 141-144

Vegeu també

[modifica]
Vegeu texts en català sobre Gaetano Greco a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gaetano_Greco&oldid=33749796»