Vés al contingut

Gai Hostili Túbul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Hostili Túbul
Nom original(la) C.Hostilius Tubulus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Pretor
209 aC – 209 aC
1r Governador romà Etrúria
té el rol: propretor
208 aC – 208 aC
2n Governador romà Apúlia
té el rol: propretor
207 aC – 207 aC
3r Governador romà Càpua, antiga ciutat etrusca
té el rol: propretor
206 aC – 204 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHostili Túbul Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Hostili Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gai Hostili Túbul (en llatí: Gaius Hostilius Tubulus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Hostília i era de la família dels Hostili Túbul.

Va ser pretor urbà l'any 209 aC i l'any següent estava estacionat a Etrúria (208 aC) amb títol de propretor amb el comandament de dues legions. El senat li va encarregar vigilar especialment Arretium que se sospitava que es volia revoltar a favor d'Hanníbal i va prendre com a ostatges 120 fills dels senadors de la ciutat. L'any 207 aC Túbul va ser enviat a Tàrent i en el transcurs del mateix any va ser enviat des de Tàrent a Càpua. Quan es dirigia a aquesta ciutat va ensopegar amb un grup de l'exèrcit d'Hanníbal al que va derrotar causant quatre mil baixes als cartaginesos, i capturant 9 estendards. Va continuar com a comandant de Càpua fins al 203 aC.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1180.