Vés al contingut

Gai Pomptí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Pomptí
Biografia
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>50 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Pretor
Comandant Marc Licini Cras Dives I
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, polític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteTercera Guerra Servil Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Gai Pomptí (en llatí Caius Pomptinus, però també Pomptinius, Pomtinius, Pomtinus i Pontinius) va ser un militar i magistrat romà del segle i aC.

Se'l menciona per primer cop l'any 71 aC quan servia com a llegat de Marc Cras a la guerra dels esclaus. L'any 63 aC va ser pretor i va fer un gran servei a Ciceró ajudant-lo a reprimir la conspiració de Catilina especialment en la detenció dels ambaixadors dels al·lòbroges. El 62 aC va ser propretor de la Gàl·lia Narbonense i el 61 aC va derrotar els al·lòbroges que havien envaït la seva província i va demanar un triomf al retornar a Roma però el senat li va refusar perquè quan va obtenir la victòria ja s'havia acabat el seu imperium, tot i que va mantenir la reclamació molt de temps.

L'any 54 aC els seus amics van fer un darrer intent per obtenir aquest honor i encara que els pretors Marc Porci Cató Uticense i Publi Servili Vàtia Isàuric i el tribú Quint Muci Escevola, es van oposar, el cònsol Appi Claudi Pulcre va parlar en favor seu igual que altres pretors i tribuns; però no va poder obtenir l'honor del senat i Servi Sulpici Galba, que havia estat el seu legat, va decidir acudir al poble i va fer aprovar pels comicis una llei que li atorgava el triomf. Pomptí va fer una entrada triomfal a Roma.

L'any 51 aC va acompanyar Ciceró com a llegat a Cilícia, però no hi va restar gaire temps i va sortir al cap d'un any, tal com ja havien acordat abans.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 495.