Vés al contingut

Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Senti Saturní
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Atina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Legatus Augusti pro praetore (en) Tradueix
Cònsol romà
Procònsol
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGneu Senti Saturní, Gai Senti Saturní II Modifica el valor a Wikidata
PareGaius Sentius Saturninus Vetulo Modifica el valor a Wikidata

Gai Senti Saturní (en llatí Caius Sentius Saturninus) va ser un magistrat romà que va viure al segle i aC.

Va ser un dels personatges notables que va abandonar a Sext Pompeu i es va passar a Octavi August l'any 35 aC. Sembla ser el mateix Senti Saturní Vetulió que va ser proscrit pels triumvirs el 43 aC i es va escapar amb Gneu Pompeu Magne a Sicília. August el va recompensar amb el consolat que va exercir l'any 19 aC amb Quint Lucreci Vespil·ló. En el seu període es va oposar als projectes sediciosos de Marc Egnaci Ruf.

Després va ser procònsol a Àfrica[1] i l'any 7 va ser nomenat governador de Síria, i Flavi Josep el menciona com a legatus Augusti pro praetore entre els anys 9 aC i 6 aC), i diu que va estar present en el judici d'Herodes el Gran on va condemnar els seus fills Alexandre i Aristòbul. El va succeir en el càrrec Publi Quintili Var i després d'aquest va tornar a exercir breument el càrrec, sobre l'any 4 aC. Flavi Josep també diu que al seu govern va estar acompanyat per tres fills seus que tenien el càrrec de legats,[2] dos dels quals, Gai Senti Saturní i Gneu Senti Saturní també van ser cònsols.

Vel·lei Patercul diu que entre els anys 4 i 6 aC va lluitar a Germània al costat de Tiberi, i que va aconseguir un triomf.[3]

Referències

[modifica]
  1. Everitt, A. Augusto: el primer emperador. Barcelona: Ariel, 2008, p. 269. ISBN 9788434452473. 
  2. Flavi Josep. Antiguitats judaiques XVI,11,3
  3. Vel·lei Patercul. Historiae Romanae II,105