Galatea (Pigmalió)
|
Per a altres significats, vegeu «Galatea (Acis)». |
  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega fictional statue (en)  |
|---|---|
| Epònim | Galatea |
| Creat per | Pigmalió |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Pigmalió |
| Fills | Pafos i Metarme |
| Altres | |
| Part de | Pygmalion and Galatea (en) |
A la mitologia grega, Galatea[1] (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.[2]
El mite
[modifica]Va rebre també el nom de Galatea l'estàtua erigida pel rei de Xipre Pigmalió.[3] A aquest rei no li agradaven les dones, i va viure en soledat durant molt de temps. Cansat de la situació en què estava, va començar a esculpir una estàtua de dona amb trets perfectes i bonics. El rei se sentia atret per la seva pròpia obra, i no podia deixar de pensar en la seva estimada d'ivori. En una de les grans celebracions en honor de la deessa Afrodita que se celebrava a l'illa, Pigmalió va suplicar a la deessa que donàs vida a la seva estimada estàtua. La deessa, que estava disposada a atendre'l, va elevar la flama de l'altar de l'escultor tres vegades més alt que la dels altres. Pigmalió no va entendre el senyal i se'n va anar a casa seva molt decebut.
En arribar a casa, va contemplar l'estàtua durant hores. Després de molt de temps, l'artista es va aixecar, i la besà. Pigmalió ja no va sentir els gelats llavis d'ivori, sinó que va sentir una suau i càlida pell en els seus llavis. Va tornar a besar-la, i l'estàtua va cobrar vida, enamorant-se perdudament del seu creador. Afrodita havia complagut del tot el rei concedint a la seva estimada el do de la fertilitat. D'aquesta unió va néixer Pafos, que donà nom a l'illa de Pafos.
Galatea a la poesia d'Ovidi
[modifica]El poeta llatí Ovidi va narrar en Les Metamorfosis (llibre 10) el mite del rei de Xipre Pigmalió i l'estàtua Galatea (que en el poema no rep cap nom). Al rei no li agradaven les dones perquè les considerava repeloses i imperfectes, i va arribar a la conclusió que no volia casar-se mai i que volia viure sense cap mena de companyia femenina. Amb el pas del temps, el rei es va sentir sol, i va començar a esculpir una estàtua d'ivori bella i de trets perfectes. De tant admirar la seva obra se'n va enamorar.
En la cultura popular
[modifica]Molt diverses han estat les obres inspirades en el personatges de Galatea i Pigmalió. Algunes de les més importants són:
- El ballet Pygmalion de Jean-Philippe Rameau, estrenat el 1748.[4]
- Pygmalion et Galathée, un curtmetratge mut de Georges Méliès del 1898.[5]
- L'obra de teatre Pigmalió (1913) de George Bernard Shaw, que al seu torn va ser adaptada al cinema el 1938 per Anthony Asquith i Leslie Howard amb una el mateix nom.
- També es consideren inspirades en el personatge de Galatea Pinotxo de Carlo Collodi i La Salvatge d'Isabel-Clara Simó.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 69
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62 − Col·lecció El Cangur, 1997, p.99. ISBN 84-297-4146-1.
- ↑ Gifford, Don; Seidman, Robert J. Ulysses annotated: notes for James Joyce's Ulysses (en anglès). University of California Press, 2008, p.183. ISBN 0520253973.
- ↑ «Jean-Philippe Rameau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mattelart, Armand. The Invention of Communication. University of Minnesota Press, 1996, p. 5. ISBN 9780816626977.
- ↑ Gort Paniello, Marta «Dues Galatees mediterrànies: El mite de Pigmalió a Pinotxo i a La salvatge». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 20, 20, 31-12-2022, pàg. 132–144. DOI: 10.7203/scripta.20.25855.