Gallarda
La gallarda (francès: gaillarde, italià: gagliarda) és una dança de cort, «pròpia de les classes acabalades»[1] típica de la música del Renaixement.[2] Prové d'Itàlia i era molt popular a les corts de França als segles xvi-xvii. Té un caràcter vigorós amb un tempo més aviat ràpid i metre binari compost.[3] Sovint es començava amb una pavana llenta, seguida per una gallarda o courante.[4]
Els primers exemples impresos (1530) és troben en l'obra de Pierre Attaingnant (1494-±1551). L'organista italià Giovanni Maria Radino (+1550-±1610) també en va publicar en el seu llibre del 1592 Primo libro d'intavolatura di balli d'arpicordo.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Font i Grasa, 2022.
- ↑ «gallarda». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ SSM. «gallarda». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «La pavana que no es balla». Museu de la Música, 16-01-2020. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ M.L.A. «Radino». A: The Musical Times (en anglès). Londres: Novello, 1 octubre 1894, p. 663-666.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
[modifica]- Font i Grasa, Pere «Aquell Trovar, introducció a la dansa del Renaixement». Catalunya Press, 09-02-2022.
Enllaços externs
[modifica]- «Gagliarda» (vídeo). Vento del Tempo, s.d.