Tomboy
El terme tomboy és un anglicisme que designa una noia o dona que mostra característiques o comportaments considerats poc femenins o típicament de noi, com vestir roba masculina, participació en jocs i activitats físiques en la natura.[1] En català es fa servir gallimarsot,[2] si bé té fortes connotacions negatives de les quals es veu lliure el neologisme anglès.[3] En castellà és marimacho.
Tot i que no hi ha una relació directa amb cap orientació sexual concreta, l'anglicisme ha arrelat en els altres idiomes, com el català o el castellà, amb una certa vinculació amb el lesbianisme.
Història i societat
[modifica]
En la cultura anglosaxona del segle xix, el terme es referia a un codi de conducta que permetia a les noies fer exercici i fer servir roba diferent. A causa de l'estil de vida saludable de les tomboy, el terme guanyà popularitat durant anys com a alternativa al codi de conducta dominant on les dones eren femenines.
En el llibre Women and Economics de l'escriptora feminista Charlotte Perkins Gilman, explica els beneficis de l'actitud tomboy de les noies com una forma de llibertat en l'exploració del gènere.[4] L'autor Joseph Lee definí, el 1915, la fase tomboy com a crucial durant el desenvolupament de les adolescents d'entre 8 i 13 anys.[5]
Durant el segle xx, la psicologia freudiana i la reacció contra els moviments socials pels Drets LGTB generaren por social sobre la sexualitat de les tomboys, reforçant la relació que s'atribuïa entre aquesta actitud i el lesbianisme.[6][7] Per exemple, Hollywood mostra l'estereotip de la tomboy adulta com una "lesbiana butch predadora".[8] Lynne Yamaguchi i Karen Barber, editores de Tomboys! Tales of Dyke Derring-Do, expliquen que "és molt més que una fase de moltes lesbianes (...), sembla continuar formant part de la base de la nostra essència en l'edat adulta".[9] La psicoanalista Dianne Elise defensava en un article que, tot i que hi havia més lesbianes que mostraven una actitud tomboy que no pas dones heterosexuals,[10] aquest comportament no és un indicador fiable per a definir l'orientació sexual.[11][12]
L'acadèmica d'estudis de gènere Judith Halberstam estableix que, mentre que el defugir rols de gènere és sovint tolerat en dones joves, les adolescents que mostren trets masculins son sovint reprimides i castigades. Sigui com sigui, la ubiqüitat de la roba tradicional femenina com a faldes i vestits ha minvat en el món occidental, on s'ha deixat de considerar un tret masculí, o no femení, no vestir així. Un increment de la popularitat dels esdeveniments esportius femenins i altres activitats normalment dominades per homes han ampliat la tolerància i han minvat l'impacte pejoratiu de les dones que les porten.[13] En lloc, segons la sociòloga Barrie Thorne, algunes "dones adultes dirien amb un indici d'orgull: era (i sóc) independent i activa; vaig relacionar-me (i em relaciono) amb joves i homes i he guanyat el seu respecte i amistat; vaig resistir (i continuo fent-ho) els estereotips de gènere.[14]
Fenomen Tomboy en l'actualitat
[modifica]
La popularitat en tot el planeta ha augmentat la diversitat en aquest fenomen, ampliant el ventall d'identitats a les que fa referència el terme tomboy:[15]
- Girl Tomboy: vesteix com una noia, realitza activitats de noi i és comporta com un noi. Un clar Exemple d'aquest tipus és el cèlebre personatge de cinema i videojocs, l'arqueòloga Lara Croft de Tomb Rider.
- Girly Tomboy: vesteix com un noi, sembla un noi i es comporta com una noia. Un exemple d'aquest tipus podria ser l'actriu Ellen Page en alguna de les seves aparicions públiques.
- Boy Tomboy: vesteix com un noi, es comporta com un noi i realitza activitats de noi. Aquest tipus és el que generalment rep el nom de Tomboy. Exemples podrien ser la model sueca Erika Linder i les Toms tailandeses.
- Neutral Tomboy: pot tenir una estètica gairebé andrògina, combinant peces masculines amb les femenines, tenint comportaments masculins i femenins i realitzant activitats masculines i femenines.
Referències
[modifica]- ↑ «Tomboy». Tribus urbanas. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Gallimarsot». DIEC2. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «Guia per treballar la diversitat afectiva, sexual i de gènere». Intersindical Alternativa de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2018. [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Gilman, Charlotte Perkins. Women and economics. Boston: Small, Maynard & Company., 1898, p. 340.
- ↑ Lee, Joseph «Play in Education». The MacMillan Company, 1915, pàg. 392–393 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Brown,, Jayne Relaford. Tomboy, a l'"Encyclopedia of Lesbian Histories and Cultures". Routledge, 1999, p. 771–772. ISBN 0815319207.
- ↑ Abate, Michelle Ann. Tomboys: A Literary and Cultural History. Temple University Press, 2008. ISBN 978-1-59213-722-0 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Halberstam, Judith. Female Masculinity. Duke University Press, 1998, p. 193–196. ISBN 0822322439 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ «Definició de Tomboy (anglès)». Etymonline. [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ «A Short History of the Tomboy». [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Gabriel Phillips & Ray Over «Differences between heterosexual, bisexual, and lesbian women in recalled childhood experiences». Archives of Sexual Behavior, 4, 1, 1995, pàg. 1-20 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Savin-Williams, Rich C. «Do Tomboys Grow Up To Be Lesbian?». Psychology Today, 2016 [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ J. Michael Bailey; Kathleen T. Bechtold; Sheri A. Berenbaum «Who Are Tomboys and Why Should We Study Them?». Springer, 31, 4, 2002 [Consulta: 29 maig 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ Thorne, Barrie. Gender play: boys and girls in school. Rutgers University Press., 1993, p. 114. ISBN 0-8135-1923-3.
- ↑ «Tomboy - Diccionario Lésbico (Reino Unido)». Moscas de Colores. [Consulta: 29 maig 2019].