Gallina pairal
Gallus gallus domesticus  | |
|---|---|
 Dues gallines pairals amb sengles pollets acabats de néixer | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes |
| Família | Phasianidae |
| Gènere | Gallus |
| Subespècie | Gallus gallus domesticus |
| Subespècie | Gallus gallus domesticus |
.svg){kind=icon}
La gallina pairal és una raça de gallina nana autòctona de Catalunya. Antigament, estava molt present a la major part de les cases de pagès del Maresme, del Vallès i de la part nord del Barcelonès.[1] Al Maresme Nord, a aquestes gallines se les anomenava popularment peleies, però també se les coneixia amb noms com ara periquites, periques, quiques o quiquines, entre d'altres.[1][2]
Història
[modifica]Tradicionalment, en el món rural, entre la pagesia catalana, s'havia parlat de l'existència d'una gallina silvestre de mida petita, situada majoritàriament a la zona de la Serralada Litoral.[3] Existeixen fotografies de principis del segle xx on apareix aquesta gallina, com també la figura d'un gall dissecat com a ofrena funerària en una casa pairal del Maresme.
Aquesta gallina rústica, de gran aptitud materna, fou utilitzada des d'antany per a incubar ous propis i d'altres espècies.[1] Curiosament, al Maresme, alguns floricultors l'aprofitaren entre els decennis del 1960 i del 1980, com a mètode de control natural de les males herbes als hivernacles on cultivaven plantes ornamentals com les rosàcies.[1]
Amb els canvis urbanístics i el declivi agrícola d'aquestes comarques amb el tombant de segle, la pèrdua progressiva d'aquesta raça avícola esperonà que, el 2012, Jaume Berenguer i Boix n'iniciés el procés de recuperació. Aquesta tasca es consolidà l'any 2013 amb la creació de l'associació dels Amics de la Gallina Pairal, que vetlla per a la seva preservació, documentació i divulgació.[1][2][3]
Característiques generals
[modifica]- Au petita de tipus mediterrani de forma arrodonida, tronc inclinat i de temperament eixerit.[3]
- Destaca per la seva gran aptitud materna.
- Ous de color blanc amb un pes al voltant dels 40 g.
- El pes està al voltant dels 1000 g en el mascle i en uns 800 g en la femella.
- Amb orelletes blanques i tarsos grocs.
- Majoritàriament de cresta senzilla o dentada amb “clavell”.
- Respecte a les seves varietats de color, les més comunes són l'Aperdiuada i la Blat. També són presents la Blanca, Roja, Negra i Rossa, aquesta última anomenada també “grata-pallers” i que manté la diferència, respecta les altres varietats, de tenir la cresta rissada o “en rosa”. La seva associació -AGP- conserva i millora tant el seu patró morfològic com les seves varietats de color existents.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jordana Vidal, Jordi. «Gallina pairal». Gallines, Oques i Coloms, 01-11-2018. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Casals, Joan; Casañas, Francesc; Simó, Joan; Jordana, Jordi; Arús, Pere «Els gens». Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura, 2019, pàg. 1–28. DOI: 10.2436/15.0110.22.19.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pairal» (en castellà). Federación Española de Avicultura, Colombicultura y Cunicultura de Raza, n.d. [Consulta: 2 juny 2024].
Bibliografia adicional
[modifica]- Berenguer Boix, Jaume. Aviram Autòcton dels Països Catalans, 2022. ISBN 978-84-09-39827-0.
- Jordana Vidal, Jordi. Races Avícoles Catalanes (Pairal, Empordanesa, Penedesenca, Prat). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2019.
- Jordana Vidal, Jordi. Raça Avícola Pairal. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2020.
- Pares-Casanova, P. M.; Berenguer-Boix, J. «El análisis comparativo entre razas de gallinas mediterráneasen base a sus características morfológicas no refleja relaciones de origen ni aptitud». Revista de Investigaciones Veterinarias del Perú, 31, 2, 2020. ISSN: 1609-9117.