Galvanoplàstia
La galvanoplàstia és una galvanització similar a la galvanostègia, però que permet, mitjançant l'electròlisi, dipositar un metall sobre un no conductor, o de reproduir en forma de metall un objecte no metàl·lic en aquest cas es diu d'electroconformació. El mètode és molt similar a galvanostègia amb la diferència que el càtode no és l'objecte en si mateix (ja que no és conductor), sinó que s'aplica sobre una capa prèvia conductora, per exemple, de grafit.[1]
Història
[modifica]Els primers experiments de deposició de metall per electròlisi d'or van ser fets el 1802 pel científic de Pavia Luigi Valentino Brugnatelli (un amic personal d'Alessandro Volta, que va dur a terme amb ell estudis sobre les aplicacions de la Pila de Volta acabada d'inventar), per tant, pot ser considerat com l'inventor de la galvanoplàstia.
Electroconformació
[modifica]S'anomena electroconformació quan es tracta d'una capa de metall en el negatiu (o positiu, depenent de l'efecte que es vol aconseguir) l'objecte a adonar-se que és possible separar-se. D'aquesta manera es pot obtenir gravats per impressió molt precisos, fins i tot encara que requereixin més temps que la forja mecànica o l'ús de productes químics nocius per als éssers humans.
Usos
[modifica]La galvanoplàstia és d'ús freqüent en l'electrònica per crear les pistes d'un circuit imprès, fins i tot de mida infinitesimal, recobrint materials no conductors, com ara ceràmica, fibra de vidre o plàstic. La galvanoplàstia s'aplica en el camp de la indústria per a fer motlles d'objectes o altres productes, i en camps artístics com la joieria, l'escultura o la impremta. També s'utilitzà en el passat en les ciències naturals, per crear reproduccions duradores i fidels de plantes i criatures molt sensibles, encara que la galvanoplàstia com tècnica de preservació avui dia en desús.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.249. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].