Gamelan digul
El Gamelan Digul és un conjunt instrumental singular, creat únicament a base d'objectes i materials reciclats, creat l'any 1927 al camp de concentració de Boven Digul, per Bapak Pontjopangrawit [1893-ca. 1965] i altres músics de la Cort de Java empresonats pel règim de les Índies Orientals Neerlandeses. El Gamelan Digul ha esdevingut un símbol cultural de la resistència anticolonial i del moviment independentista indonesi.[1]
Autor i el context històric
[modifica].jpg)
Pontjopangrawit fou un destacat músic d'origen humil educat des de petit a la cort javanesa de Paku Buwana X. En aquest magnificent entorn artístic va aprendre a construir gamelans. Havent participat en l'activisme comunista indonesi i involucrat políticament en el moviment independentista va ser arrestat l'any 1926, deportat i empresonat sis anys al camp de concentració de Digul, a Tanah Merah (Papua) junt a d'altres músics de la cort i milers d'altres presos polítics.[2]
Els presoners van haver de construir-se les seves pròpies barraques en uns terrenys inhòspits, enmig de la jungla, en condicions precàries i insalubres.[1][3] La voluntat del govern colonial era de recrear una imatge idealitzada de quotidianitat indonesia, de forma que es permetia que els interns realitzessin activitats esportives i culturals de forma recreativa. Fou així que, el 1927, Pontjopangrawit va poder construir un conjunt d'instruments escamotejant material de construcció de les barraques i reciclant estris de cuina com ara paelles i safates metàl·liques.[1][4] Gràcies al seu mestratge va poder formar altres interns en l'art de la construcció del gamelan, innovant en solucions domèstiques per a generar un conjunt d'instruments equiparable a qualsevol gamelan javanès. Així mateix va formar a nombrosos interns per a tocar música de forma regular, per a oferir entreteniment als companys i mantenir la seva identitat cultural, esdevenint un símbol de l'independentisme indonesi, temps després de l'alliberament de Pontjopangrawit el 1932.[5]
Durant els anys quaranta, el gamelan va ser transportat a Austràlia, on els neerlandesos i els seus presoners van cercar refugi de la invasió japonesa.[6] Les activitats culturals entorn del gamelan Digul van servir per crear simpatia i interès envers la independència d'Indonèsia, aconseguida el 1945.[7] Tràgicament, Pontjopangrawit va ser arrestat pel govern indonesi durant la revolució de 1965 i va morir en circumstàncies incertes.[5]
El Gamelan Digul es conserva a la Monash University.[8]
Instruments
[modifica]El conjunt és perfectament equiparable amb un conjunt de gamelan javanès, contant de dues versions de cada instrument: una per l'afinació Pélog i l'altra per Sléndro.
|
|
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Kartomi, Margaret. The Gamelan Digul and the Prison-Camp Musician Who Built It: An Australian Link with the Indonesian Revolution (en anglès). Rochester University: Eastman Studies in Music, 01-02-2002. ISBN 1580460887.
- ↑ Budde, Paul. «The Gamelan Digul was brought to Australia» (en anglès australià). [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Sydney en Yogyakarta eren Indonesia Calling!» (en neerlandès). Europese Stichting Joris Ivens. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ Wijanarto, Oleh. «Suatu Waktu dalam Keseharian Kamp Interniran Boven Digoel» (en indonesi). Harian Kompas, 26-03-2023. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Maestro Gamelan di Kiri Jalan» (en indonesi). Historia.id, 23-09-2019. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ Bakri, Syamsul. Gerakan Komunisme Islam Surakarta 1914-1942 (en indonesi). Yogyakarta: LKIS Pelangi Aksara, p. 227-228. ISBN 978-602-0809-03-8.
- ↑ Topsfield, Jewel. «Black Armada exhibition at National Maritime Museum shows Australia's stand to support Indonesian independence on show» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 01-09-2015. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Gamelan Digul» (en anglès). Monash University. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 25 abril 2023].