Ganeixa
  | |
| Tipus | divinitat de l'Índia |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | hinduisme i budisme |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Mort | cap valor |
| Família | |
| Cònjuge | Sidhi (en)  i Ridhi (en) |
| Mare | Pàrvati |
| Pare | Xiva |
| Germans | Murugan |
Ganeixa (en sànscrit गणेश, Gaṇeśa, també transcrit Ganeśa o Ganesha) o Ganeix (Ganeś o Ganesh), també anomenat Ganapati (गणपति, Gaṇapati), Vinayaka (विनायक, Vināyaka) i Pilaiyar, és una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú.[1] Representa la saviesa i té un cos d'home panxut, un cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És venerat com a portador de bona sort i per la seva capacitat de resoldre els problemes.
Segons la mitologia índia, és fill de Xiva i Pàrvati.[2] Com que la segona volia tenir un fill, li ho va demanar a Xiva i li va agafar la roba i la va embolicar. A dins va aparèixer un nadó. Pàrvati estava contenta, però, en un atac d'enveja, Xiva va enviar un raig mortal amb el seu ull frontal i li va llevar el cap. Més tard, penedit, va buscar de pressa quin cap hi havia disponible a la vora i li va posar el d'un elefant al qual li faltava un ullal.
La devoció a Ganesha està àmpliament difosa i s'estén a jainistes i budistes i inclou el Nepal, les Filipines, Bangla Desh, Sri Lanka, Indonèsia (Java), Tailàndia, Myanmar, Xina i Japó i a països amb grans poblacions ètniques hindús índies, com ara els Estats Units,[3] el Regne Unit, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Països Baixos, Fiji, Guyana, Malàisia, Maurici, Singapur, Sud-àfrica, Surinam i Trinitat i Tobago.[4]
Ganesha ha estat representat amb el cap d'un elefant des de les primeres etapes de la seva aparició a l'art indi.[5] Els mites purànics proporcionen moltes explicacions de com va aconseguir el seu cap d'elefant.[6] Una de les seves formes populars, Heraṃba-gaṇapati, té cinc caps d'elefant, i es coneixen altres variacions menys comunes en el nombre de caps.[7] Si bé alguns textos diuen que Ganesha va néixer amb un cap d'elefant, en la majoria de les històries el cap l'adquireix més tard.[8] El motiu més recurrent d'aquestes històries és que Ganesha va ser creat per Pàrvati utilitzant argila per protegir-la i Xiva el va decapitar quan Ganesha es va interposar entre Xiva i Pàrvati. Aleshores, Xiva va substituir el cap original de Ganesha pel d'un elefant.[9] Els detalls de la batalla i d'on prové el cap de substitució varien d'una font a una altra.[10] Una altra història diu que Ganesha va ser creat directament per la rialla Xiva. Com que Xiva va considerar a Ganesha massa atractiu, li va donar el cap d'un elefant i un ventre sobresortint.[11]
El nombre de braços de Ganesha varia; les seves formes més conegudes tenen entre dos i setze braços.[12]
A la majoria de les representacions consta d'una figura antropomòrfica amb cap d'elefant i quatre braços (poden arribar fins a 16), en els quals porta elements que poden variar segons la representació. Generalment alguns d'aquests elements poden ser els següents:
- la soga (pasha): per, capturant l'error, ajudar a arribar a metes més altes i espirituals,
- la destral (parashu) : per trencar els lligams terrenals, i per tant, suprimir l'agitació i la tristesa,
- un pastisset dolç (laddu, modaka o en un bol, modaka-patra): s'utilitza com a recompensa per la recerca espiritual,
- una massa d'or decorada: representa l'autocontrol,
- una agullada per elefant (ankusha) simbolitza el seu control sobre el món,
- una garlanda per resar (mâlâ): fet de 50 elements representant les 50 lletres de l'alfabet sànscrit,
- un trompa de cargol: amb el qual alegra els sons dels seus devots,
- un tros d'ullal (d'on prové el seu altre nom Ekadanta): li serveix de ploma per escriure el Majabhárata, dictat pel savi Viasa,
- una mà estesa (varadá mudrá): com a gest de benedicció per distribuir gràcia als seus devots.
El seu vehicle (vahana) és una rata, animal conegut pels hindús pel seu seny.
Referències
[modifica]- ↑ Ramachandra Rao, 1992, p. 6.
- ↑ «Ganeixa - Diccionari de religions | TERMCAT». [Consulta: 16 setembre 2021].
- ↑ «Street in New York named Ganesh Temple Street after prominent Hindu temple». , 04-04-2022.
- ↑
- Capítol xvii, "The Travels Abroad", a: Nagar 1992, pàg. 175–187, per a una revisió de la difusió geogràfica i la popularitat de Ganesha fora de l'Índia.
- Getty 1936, pàg. 37–38, per a la discussió de l'expansió del culte de Ganesha al Nepal, Turquestan xinès, Tibet, Birmània, Siam, Indoxina, Java, Bali, Borneo, Xina i Japó
- Martin-Dubost 1997, pàg. 311–320
- Thapan 1997, p. 13
- Apte 1965, pàg. 2–3
- ↑ Nagar 1992, p. 77
- ↑ Brown 1991, p. 3
- ↑ Nagar 1992, p. 78
- ↑ Brown 1991, p. 76
- ↑ Brown 1991, p. 77
- ↑ Brown 1991, pàg. 77–78
- ↑ Per a la creació de Ganesha a partir de la rialla de Shiva i la maledicció posterior de Xiva, vegeu "Varaha Purana" 23.17 tal com es cita a Brown 1991, p. 77.
- ↑ Per a un gràfic iconogràfic que mostri el nombre de braços i atributs classificats per font i forma denominada, vegeu: Nagar 1992, pàg. 191–195 Appendix I.
Bibliografia
[modifica]- Apte, Vaman Shivram. The Practical Sanskrit Dictionary. Fourth revised and enlarged. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers, 1965. ISBN 978-8120805675.
- Brown, Robert. Ganesh: Studies of an Asian God. Albany: State University of New York, 1991. ISBN 978-0791406571.
- Getty, Alice. Gaṇeśa: A Monograph on the Elephant-Faced God. 1992 reprint. Oxford: Clarendon Press, 1936. ISBN 978-8121503778.
- Martin-Dubost, Paul. Gaṇeśa, the Enchanter of the Three Worlds. University of Michigan: Franco-Indian Research, 1965. ISBN 9788190018432.
- Nagar, Shanti Lal. The Cult of Vinayaka. New Delhi: Intellectual Publishing House, 1992. ISBN 978-81-7076-044-3.
- Ramachandra Rao, S.K. (1992), The Compendium on Gaṇeśa, Delhi: Sri Satguru Publications, ISBN 978-8170308287
- Thapan, Anita Raina. Understanding Gaṇapati: Insights into the Dynamics of a Cult. New Delhi: Manohar Publishers, 1997. ISBN 978-8173041952.
| déus |  | |
|---|---|---|
| deesses | ||
| altres | ||
