Vés al contingut

Gasela dama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGasela dama
Nanger dama Modifica el valor a Wikidata

Gazella dama mhorr Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació6,5 mesos Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima19,3 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN8968 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaBovidae
TribuAntilopini
GènereNanger
EspècieNanger dama Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1766)
Nomenclatura
Sinònims
  • Gazella dama
ProtònimAntilope dama Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La gasela dama (Nanger dama) és una gasela en perill d'extinció que viu en diversos països de l'Àfrica Septentrional. El seu hàbitat són els deserts i les estepes nord-africanes. A Espanya és criada en captivitat al Parc de Rescat de la Fauna Sahariana, situat a la província d'Almeria. Anteriorment se la classificava dins del gènere Gazella.

Descripció

[modifica]

Nanger dama és l'espècie de gasela més gran que viu a l'Àfrica, al desert del Sàhara i al Sahel. A causa de les seves amenaces biològiques i humanes, s'ha convertit en una espècie en perill crític d'extinció i les poblacions naturals d'aquesta espècie només queden al Txad, Mali i Níger.

Anatomia general

[modifica]

La gasela dama és un antílop de mida mitjana, prim i estilitzat, amb un coll considerablement llarg i també potes llargues. Aquestes cames increïblement llargues els permeten adaptar-se a l'ambient càlid del desert. Les banyes estan presents en ambdós sexes, encara que més grans i gruixudes en els mascles, i no són molt llargues. El coll i l'esquena són de color marró vermellós, mentre que el cap, la part inferior del cos i la cua són de color blanc.

Fa entre 90 i 120 cm (35 i 47 polzades) d'alçada a l'espatlla, pesa entre 35 i 75 kg (77 i 165 lliures)[1] i té una vida útil de fins a 12 anys en estat salvatge o 18 en captivitat.[2]

Taxonomia

[modifica]

La gasela dama va ser descrita com a Nanger dama per Peter Simon Pallas a la seva obra Miscellania Zoològica del 1766.

Les gaseles dama, junt amb les gaseles de Grant i gaseles de Soemmerring, donen nom a al gènere Nanger, dins de la subfamilia Antilopini englobat a la familia Bovidae. A un nivell taxonòmic més alt, es troben dins de l’ordre dels artiodàctils, un ordre que pertany al grup de mamífers, dins dels cordats del regne Animal.

Subespècies

[modifica]

La gasela dama es divideix generalment en tres subespècies[3] en funció del color de l'esquena, els flancs i les anques de l'animal:

  • N. dama dama
  • N dama mhorr
  • N. dama ruficollis

Alimentació

[modifica]

La seva alimentació es basa en una dieta herbívora: menja herba, llavors i fulles d'arbusts i arbres com les acàcies, als quals accedeix aixecant-se sobre les potes del darrere. Com a adaptació al medi extremadament sec en què viu, és capaç de passar llargues estades sense beure aigua.[4]

Comportament

[modifica]

A diferència de molts altres mamífers del desert, la gasela dama és una espècie diürna, és a dir, és activa durant el dia.[4] Sempre en alerta, la gasela dama utilitza un comportament anomenat stotting (també anomenat pronking o pronking, mots en Anglès) per advertir els membres del ramat del perill. El stotting implica que l'animal salti amunt i avall amb les quatre potes rígides, de manera que les seves extremitats surten i toquen el terra alhora.

Els mascles també estableixen territoris i, durant l'època de reproducció, exclouen activament altres mascles madurs. Marquen els seus territoris amb piles d'orina i fem i secrecions de glàndules properes als ulls.

Gasela dama jove fent el moviment de "stotting"
Gasela dama jove fent el moviment de "stotting"

Reproducció - Gestació

[modifica]
Gaseles dames adultes i una cria al zoo de Frankfurt
Gaseles dames adultes i una cria al zoo de Frankfurt

La gestació dura uns sis mesos i normalment neix una sola cria a cada part. En els primers temps, les cries s'aturen a terra per passar desapercebudes i la mare, si detecta depredadors als voltants, corre i es mou sorprenentment en una altra direcció per allunyar-los de la seva posició.[4]

Estatus de conservació

[modifica]

El nombre d'aquesta espècie en estat salvatge ha caigut un 80% durant l'última dècada. La UICN ara el classifica com a en perill crític d'extinció amb una població salvatge de menys de 500 individus (la revisió més recent suggereix que són vora els 300). Un dels motius és que aquesta espècie és present a països que destinen pocs recursos a la seva conservació i que els parcs nacionals no estan ben vigilats i encara s'hi produeix la caça furtiva.[5][6]

Estatus de les subespècies

[modifica]
Espècie
N. dama dama Només es manté en captivitat al zoològic d'Al Ain als Emirats Àrabs Units, i és molt rar en estat salvatge.[6][7]
N dama mhorr Està extint en estat salvatge però present en programes de cria en captivitat a Europa, Amèrica del Nord, el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà.[7]
N. dama ruficollis Està present en programes de cria en captivitat a Europa, Amèrica del Nord i Orient Mitjà, i molt rar en estat salvatge[6]

Amenaces a la supervivència

[modifica]

Amenaces humanes

[modifica]

La destrucció de l'hàbitat ha provocat la destrucció dels arbres dels quals s'alimenta aquesta gasela perquè no pugui menjar. Una altra amenaça potencial és el turisme: els turistes volen fer fotos d'aquesta espècie en perill d'extinció i, en fer-ho, es poden percebre com una amenaça, especialment durant l'estació calorosa, de manera que les gaseles fugiran del perill percebut i, a l'estació calorosa, es poden sobreescalfar i morir d'estrès.[8]

Amenaces biològiques

[modifica]

La gasela dama no necessita molta aigua, però en necessita més que altres animals del desert, per la qual cosa, durant l'època de sequera mor per falta d'aigua. L'entorn s'ha tornat poc adequat per a això. La pressió de l'hàbitat derivada de l'activitat ramadera és un altre motiu del declivi, igual que les malalties introduïdes pel bestiar.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Gazella dama Pallas, 1766» (en castellà). Álvarez-Romero, J., 2005. [Consulta: 17 novembre 2021].
  2. «Dama Gazelle» (en anglès). Academic Dictionaries and Encyclopedias.
  3. Wirth, R. [Lumping subspecies of the dama gazelle, Nanger dama. Lumping subspecies of the dama gazelle, Nanger dama.] (en anglès). Antelope Specialist Group Gnusletter., maig 1984. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «Gasela dama mohor». [Consulta: 17 novembre 2021].
  5. falsemail@gen.iucnsis.org «IUCN Red List of Threatened Species: Nanger dama». IUCN Red List of Threatened Species, 07-12-2015.
  6. 6,0 6,1 6,2 Senn, Helen; Banfield, Lisa; Wacher, Tim; Newby, John; Rabeil, Thomas «Splitting or Lumping? A Conservation Dilemma Exemplified by the Critically Endangered Dama Gazelle (Nanger dama)» (en anglès). PLOS ONE, 9, 6, 23-06-2014, pàg. e98693. DOI: 10.1371/journal.pone.0098693. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC4067283. PMID: 24956104.
  7. 7,0 7,1 Lamarque, François; Sid'Ahmed, Amewey Ag; Bouju, Stéphane; Coulibaly, Gaoussou; Maïga, Daouda «Confirmation of the survival of the Critically Endangered dama gazelle Gazella dama in south Tamesna, Mali» (en anglès). Oryx, 41, 1, 1-2007, pàg. 109–112. DOI: 10.1017/S0030605307001561. ISSN: 1365-3008.
  8. «Addra gazelle, Gazella dama ruficollis» (en anglès). Steve Metzler, 21-07-2011. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2011. [Consulta: 17 novembre 2021].
  9. Grettenberger, John F.; Newby, John E. «The status and ecology of the dama gazelle in the aïr and ténéré national nature reserve, Niger» (en anglès). Biological Conservation, 38, 3, 01-01-1986, pàg. 207–216. DOI: 10.1016/0006-3207(86)90121-7. ISSN: 0006-3207.

Enllaços externs

[modifica]