Gaspar de Bono
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Gaspar de Bono i Manzón 5 gener 1530 (Gregorià)  València | ||
| Mort | 14 juliol 1604 (74 anys) València | ||
| Sepultura | Sant Nicolau (València) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | prevere | ||
| Orde religiós | Orde dels Mínims | ||
| religiós | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Pelegrinatge | València | ||
| Festivitat | 14 de juliol | ||
| Iconografia | Hàbit mínim, amb un crucifix | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Gaspar de Bono i Montsó[1] (València, 5 de gener de 1530 - 14 de juliol de 1604) fou un religiós de l'Orde dels Mínims. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
Biografia
[modifica]El seu pare era teixidor de lli, establert a València, d'escassa fortuna. Quan Gaspar tenia tres anys, la seva mare va quedar cega i no podia ajudar els telers; arruïnat, el pare vengué els estris de l'ofici i la casa i va treballar com a esmolet i revenedor. Als deu anys va començar a treballar amb un mercader de seda, però aviat va veure que la seva vocació era religiosa; va començar a estudiar llatí, però en veure la pobresa de casa seva, preferí continuar treballant per mantenir la seva família.
Als vint anys s'allistà a l'exèrcit de l'Emperador Carles V, en busca de fortuna; possiblement, el fet d'ésser quec l'allunyà de la idea de fer-se sacerdot. Durant uns deu anys fou militar, intentant portar una vida devota i religiosa, pregant diàriament l'ofici diví i el rosari, fent almoines i freqüentant els temples. Va caure greument ferit en batalla i els enemics li colpejaren el cap deixant-lo per mort; Gaspar va fer la promesa d'ingressar en un convent de l'orde de Sant Francesc de Paula si vivia.
Recuperat, ingressà al convent de Sant Sebastià de l'Orde dels Mínims, a València, i en va prendre l'hàbit en 1560. Va professar com a frare l'any següent i fou ordenat prevere. Aviat es va fer conegut per la seva virtut i l'estricte compliment de la regla. Viu sense sortir gairebé mai del claustre, pregant pels pecadors i fent vida eminentment contemplativa.
A instància de l'arquebisbe Sant Joan de Ribera, l'any 1602 Gaspar de Bono fou elegit provincial de València. Es mantingué auster i humil, i conservant les devocions i costums que tenia d'abans, i va destacar per la seva prudència i caritat. Va morir a València en 1604.
Veneració
[modifica]Pius VI el beatificà el 10 de setembre de 1786. Les seves restes, primer dipositades a l'església de Sant Sebastià, són des del 1835 a l'Església de Sant Nicolau (València). Per la seva festivitat en juliol, se celebren festes a l'Atzucac de Cañete del barri del Carme, el carrer on hi ha la casa natal del beat, amb el guarniment del carrer, música i processó i dinar de germanor dels veïns.
Bibliografia
[modifica]- Félix Puimayor y Budar. Compendio histórico de la vida del beato Gaspar de Bono, del Orden de Mínimos. Valencia: por Joseph Estevan, 1787.
- Pietro Agostino Miloni. Vida del beato Gaspar de Bono ... del orden de Minimos. Valencia: por Francisco Burguete, 1787.
Referències
[modifica]- ↑ «Gaspar de Bono i Montsó | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 febrer 2023].