Vés al contingut

Gaspare Del Bufalo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personasant Gaspar del Bufalo
Imatge
Dibuix del sant
Nom original(it) Gaspar del Bufalo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGaspare Del Bufalo
6 gener 1786 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1837 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria in Trivio (Roma) 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador dels Missioners de la Preciosíssima Sang
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMissioners de la Preciosíssima Sang
prevere i fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeRoma
Festivitat21 d'octubre
IconografiaAmb hàbit de sacerdot

Gaspare Del Bufalo (Roma, 6 de gener de Roma - 28 de desembre de 1837) fou un sacerdot italià, fundador de la congregació dels Missioners de la Preciosíssima Sang. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

[modifica]

Gaspare nasqué en una família antigament benestant però vinguda a menys; el seu pare Antonio era cuiner dels prínceps Altieri, i Annunziata Quartieroni, la seva mare, atenia a la família. Molt religiós des de petit, estudià al Collegio Romano i prengué ordes menors en 1798, per començar a fer obres d'assistència espiritual i material als més necessitats. S'ordenà sacerdot el 31 de juliol de 1808, i contribuí a la revifalla de l'Opera di San Galla, institució benèfica de la que fou director des de 1806. Va predicar a Roma, on fundà el primer oratori de Santa Maria in Pincis e in Campo Vaccino (al Fòrum romà).

Escultura del sant a Roma.

Entre 1809 i 1810, mentre Roma era ocupada per les tropes de Napoleó Bonaparte, Gaspare del Bufalo, fidel al papa Pius VII, no va voler jurar fidelitat a l'emperador: va dir "Non debbo, non posso, non voglio" ("No dec, no puc, no vull"). Desterrat, s'exilià a Piacenza i fou empresonat a Bolonya, Imola i Lugo. Tornà a Roma quatre anys després. En tornar, pensà d'ingressar a la Companyia de Jesús, però veient la necessitat de reevangelització que hi havia, va començar a predicar i a pensar a fundar un nou institut.

El 1815 fundà una societat de vida apostòlica, els Missioners de la Preciosíssima Sang, a l'abadia de San Felice in Giano (Úmbria). Fins a morir, treballà intensament en la predicació i l'evangelització de la Itàlia central. Fou conegut per la seva eloqüència i el lliurament als pobres, i per la seva tasca amb els bandolers del Laci. Fou amic de Vicenzo Pallotti, que l'assistí al seu llit de mort. El 1834, va aconsellar Maria de Mattias en la fundació de l'Institut de les Germanes Adoratrius de la Preciosíssima Sang (o Adoratrius de la Sang de Crist).

Predicà a Roma, a la Chiesa Nuova el 1837 i marxà a Albano, on emmalaltí; tornà malalt a Roma durant l'epidèmia de còlera, per ajudar els malalts. Tornà a marxar, però cridat pel cardenal Franzoni, tornà a Roma, on morí a un apartament del Teatre de Marcel el 28 de desembre de 1837.

Veneració

[modifica]
El sant en una estampa.

Morí en llaor de santedat i fou sebollit a Albano. Després, el seu cos fou traslladat a l'església romana de Santa Maria in Trivio, propietat de la congregació que havia fundat. Fou beatificat el 1904 i canonitzat per Pius XII el 12 de juny de 1954.

Va portar a terme una gran activitat d'apostolat, tant a Roma i rodalia (com la conversió dels bandolers de les muntanyes del Laci i la Campània, per la qual cosa fou anomenat Predicador dels lladres), com a terres de missió, inspirat per l'obra de Sant Francesc Xavier.

Bibliografia

[modifica]