Gastó VII de Montcada i de Bearn

Gastó VII de Montcada i de Bearn

Nom original	(fr) Gaston VII de Montcada (ca) Gastó VII de Montcada
Biografia
Naixement	1225
Mort	26 abril 1290 (64/65 anys) Sauvatèrra de Biarn (França)
Sepultura	Auloron e Senta Maria
Altres
Títol	Vescomte
Família	Montcada
Cònjuge	Beatriu de Savoia-Faucigny (1273 (Gregorià)–) Mata de Matha
Fills	Margarida de Bearn  () Mata de Matha Constança de Montcada  () Mata de Matha Mata de Bearn  () Mata de Matha Guillema de Montcada i Bigorra  () Mata de Matha
Pares	Guillem II de Montcada i de Bearn   i Garsenda de Provença
Germans	Constança de Bearn

Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).

Fill de Guillem II de Montcada i de Garsenda de Provença, filla del comte Alfons II de Provença i de Garsenda de Folcarquier.

Biografia

Gastó va promulgar una sèrie de furs, dins del grup de Furs de Bearn, per a cadascuna de les valls bearneses, entre els quals dos per a Aspe (el 1247 i el 1250). En aquest any 1250 va declarar hereva del Bearn la seva segona filla Margarida, però la tercera filla, Mata, i el seu poderós marit, Guerau VI d'Armanyac, no ho van acceptar. Cap al final de la seva vida es va penedir i va declarar hereva a la seva filla més jove, Guillema, però el Bearn fou controlat pel marit de Margarida, Roger Bernat III de Foix, i la mort de Mata el 1309 va consolidar la situació.

Gastó fou molt ben reputat com a guerrer, i gran defensor del Bearn, aliat a França i enemic dels anglesos. Fou una figura poderosa i independent a Gascunya i va defensar l'ordre, la fe i la pau. Fou derrotat i capturat per Simó V de Montfort, sisè earl de Leicester, el 1248. El 1250 fou portat a Anglaterra amb Simó, i allí fou perdonat, però el 1252 es va revoltar novament aliat a Alfons X de Castella, que reclamava el ducat de Gascunya; aquesta vegada Enric III d'Anglaterra va seguir una estratègia diplomàtica i va concertar un matrimoni entre el seu fill Eduard i Elionor, filla d'Alfons; al jove Eduard (de 14 anys) li va concedir el ducat de Gascunya. El 1276 Gastó es va rendir a Eduard i fou empresonat a Winchester; tres anys després va fer un acord amb Eduard que li va retornar les seves terres.

Núpcies i descendents

Es va casar el 1240 amb Mata (o Matilde) de Matha, vescomtessa de Marsan. Van tenir cinc filles, que es van repartir l'herència:

• Constança de Montcada, († 1310), vescomtessa de Marsan i comtessa titular de Bigorra, casada el 23 de març de 1260 amb Alfons d'Aragó († 26 mars 1260); en segones noces el 15 de maig de 1269 amb Enric de Cornualla (1235 † 1271); i en terceres, el 1279 amb Aimó II, Comte de Ginebra († 1280).
• Margarida de Montcada, I de Bearn (+1319), vescomtessa de Bearn, casada el 1252 amb Roger Bernat III, comte de Foix, hereva dels vescomtats de Bearn i d'Auloron.
• Mata de Montcada (+ després de 1317), casada el 1260 amb Guerau VI, comte d'Armanyac,va heretar el vescomtat de Gabardà (Gabarret) i el vescomtat de Brulhès.
• Guillema II de Montcada (+1309), promesa el 1270 (anul·lació el 1281) a Sanç IV de Castella (1258 † 1295), rei de Castella, després casada el 1291 amb Pere d'Aragó (1275 † 1296), declarada hereva de Bigorra, i hereva també de la baronia de Castellví de Rosanes.

Es va casar en segones núpcies el 2 d'abril de 1273 amb Beatriu de Savoia-Faucigny (vers 1237–1310), filla de Pere II de Savoia i d'Agnès de Faucigny i vídua de Guigó VII de Viena, però no van tenir descendents.

Fora dels matrimonis, va tenir almenys tres fills i dues filles amb dones desconegudes.

Notes

Precedit per: Guillem II	Vescomte de Bearn 1228-1290	Succeït per: Margarida
	Senyor de Gabardà i Brulhès 1228-1290	Succeït per: Mata de Montcada
	Baró de Castellví de Rosanes 1228-1290	Succeït per: Guillema II
Precedit per: Mata de Matha	Vescomte de Marsan 1228-1290	Succeït per: Constança