Gastó d'Orleans
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 abril 1842  Neuilly-sur-Seine (França) | ||
| Mort | 28 agost 1922 (80 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Sepultura | catedral de Petròpolis | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | coronel | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep Comte | ||
| Família | Casa d'Orleans-Bragança | ||
| Cònjuge | Isabel del Brasil (1864–1921), mort del cònjuge | ||
| Fills | Lluïsa Victòria d'Orleans-Bragança, Pierre d'Orléans-Bragance, Louis d'Orléans-Bragance, Antoine d'Orléans-Bragance | ||
| Pares | Lluís d'Orleans i Victòria de Saxònia-Coburg i Gotha | ||
| Germans | Ferdinand d'Orléans Marguerite d'Orléans | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Gastó d'Orleans, comte d'Eu (Neuilly-sur-Seine, 1842 - mort a alta mar 1922). Príncep de sang de França de la Casa dels Orleans amb el tractament d'altesa reial que ostentà el títol de comte d'Eu.
Nat el dia 28 d'abril de l'any 1842 a la localitat de Neuilly-sur-Seine, als voltants de París, essent fill del príncep Lluís d'Orleans i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Gotha. Gastó era net per via paterna del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, i per via materna del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa hongaresa Antònia von Kohary.[1]
El dia 15 d'octubre de 1864 es casà amb la princesa imperial Isabel del Brasil, filla de l'emperador Pere II del Brasil i de la princesa Princesa Teresa de les Dues Sicílies. La parella tingué tres fills:[1][2]
- SAI el príncep Pere d'Alcantara d'Orleans-Bragança, príncep de Grão Pará, nat el 1875 a Petròpolis i mort el 1940 a la mateixa localitat brasilera. Es casà el 1908 a Versalles amb l'aristòcrata bohèmia Elisabeth Dobrzensky von Dobrzenicz.
- SAI el príncep Lluís d'Orleans-Bragança, nat el 1878 a Petròpolis i mort el 1920 a Canes. Es casà el 1908 a Canes amb la princesa Princesa Maria Pia de les Dues Sicílies.
L'any 1889 la família imperial del Brasil hagué d'abandonar el país i exiliar-se a França. Al Brasil s'establí una llei que impedia el retorn dels membres de l'ex-família reial al país llatinoamericà. Ara bé, en el marc del I centenari de la independència del país celebrat l'any 1922, el Parlament del Brasil decidí aixecar la prohibició de retorn de la família imperial.[3][4]
En aquest marc, Gastó d'Orleans decidí retornar al Brasil i participar activament en el Centenari de la independència. Ara bé, escassos dies abans d'arribar al port de Rio de Janeiro, el príncep d'Orleans morí a l'edat de 80 anys sense haver pogut tornar a trepitjar en vida la terra del Brasil.[5]
El seu cos descansa, al costat de la seva esposa, en una mausoleu de Petrópolis des de l'any 1939.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Vainfas, Ronaldo. Dicionário do Brasil imperial, 1822-1889 (en portuguès brasiler). Objetiva, 2002. ISBN 978-85-7302-441-8. Arxivat 2024-12-26 a Wayback Machine.
- ↑ «Troca de esposas e Guerra do Paraguai: O Conde d'Eu em 5 curiosidades» (en portuguès brasiler). Aventuras na História, 28-08-2021. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ «DECRETO Nº 4.120, DE 3 DE SETEMBRO DE 1920» (en portuguès brasiler). Diário Oficial da União. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ Retratos do império e do exílio: imagens da família imperial brasileira no acervo de Dom João de Orleans e Bragança (en portuguès). Instituto Moreira Salles, 2011. ISBN 978-85-86707-65-0.
- ↑ «Gastão de Orleans, Conde d'Eu» (en portuguès brasiler). UOL. Arxivat de l'original el 2011-05-23. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ Sayuri, Camila. «Um passeio na história de Petrópolis – Viagens: Dicas de roteiros de viagens e pacotes turísticos» (en portuguès brasiler). IG, 13-01-2013. Arxivat de l'original el 2014-07-08. [Consulta: 2 febrer 2025].
Vegeu també
[modifica]