Vés al contingut

Gastronomia de Niue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Niue és una illa del Pacífic Sud, majoritàriament habitada per polinesis.[1] Les seves plantacions són majoritàriament de mandioca, taro i arbre del pa, però també s'hi poden trobar plàtans. L'àmplia gamma de plantes exòtiques a Niue inclou el taro, la papaia, el coco, el plàtan, el nyam, la mandioca i els fruits del pa: tots ells s'utilitzen intensament en la cuina local.[2]

Els ingredients més significatiu en les receptes de Niue són el peix i les verdures. L'ingredient bàsic és el peix, que es consumeix rostit, a la planxa, cru i en sopes o guisats. Existeix un ampli espectre d'espècies diferents de peixos comestibles: la tonyina (ahi), el daurat (mahi mahi), el peix lloro (pakati), la barracuda (ono), els crancs de coco i els crancs de riu.[3][4] En les zones menys poblades, la gent prefereix menjar vegetals, com ara arrels de taro o de mandioca.[5]

Plats

[modifica]
  • Nane Pia: unes farinetes translúcides fetes d'arrow-root i coco, i que tenen una textura espessa i viscosa. El sabor es pot descriure com suau amb un toc de coco.[6]
  • 'Ota' ika: Un plat de peix cru marinat en suc de cítrics i servit en llet de coco.
  • 'otai: beguda feta amb la carn i la llet del coco. A diferència de la coneguda versió de Tonga, la versió de Niue reemplaça la fruita per l'arrel cuita de la palmera de cabdell.[7]
  • Pitako Pia: un pa tradicional elaborat amb arrow-root i llet de coco.
  • Takihi: un púding fet de trossos en capes de taro i crema de papaia i coco.
  • Vaihalo: unes farinetes fetes d'arrow-root i coco.
[modifica]

Un esdeveniment important són els dies d'espectacles anuals dels llogarets, on la gent dels 14 municipis es reuneix per mostrar la seva cuina local i cultura culinària, en un gran intercanvi de cuines regionals. Malgrat ser un territori petit, certament aïllat per la seva ubicació i baixa població, té una gran varietat de cuina regional en les diferents parts de l'illa, a més de la cuina extrangera. Es prepara un gran umu (forn enterrat) per als turistes, que poden provar les delícies de totes les cuines de Niue.

A la ciutat central, Alofi, els mercats locals es duen a terme dues vegades per setmana. En ells s'hi poden trobar totes les fruites, verdures, peixos i mariscos de la zona. Entre els productes més populars del mercat es troben l'uga, el taro, el nyam, la mandioca i el fruit del pa. Encara que aquestes plantes tropicals es poden trobar en tota la regió, existeixen algunes diferències entre la ciutat central de Alofi i els altres municipis de Niue.

A Alofi es pot trobar menjar polinesi, asiàtic i europeu en els restaurants, a més de la gastronomia tradicional niueana. En les aldees, la gent sol consumir només les plantes i el peix local; el menjar és majoritàriament casolà, i s'utilitzen els forns de terra.[8]

Mètodes de preparació per a la cuina niueana

[modifica]

L'atractiu visual del plat és important, així com l'equilibri entre colors i proporcions. Cada plat tradicional té un mètode de cocció especial, que és més o menys general en totes les regions de Niue. La carn és també un element principal en la majoria dels plats de Niue, i sovint s'inclouen pernils curats i fumats. La cuina de Niue utilitza elements de les tradicions culinàries preses dels seus veïns i desenvolupades a partir dels seus propis plats tradicionals.

Referències

[modifica]
  1. «Niue». The World Factbook. Central Intelligence Agency. [Consulta: 4 agost 2012].
  2. «Farms in Niue». NiueTotal. Arxivat de l'original el 2012-08-30. [Consulta: 4 agost 2012].
  3. «Traditional food treats». Internet Niue, 29-11-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-08. [Consulta: 4 agost 2012].
  4. «Niue - Fishing». Travel Online. Arxivat de l'original el 23 de septiembre de 2021. [Consulta: 4 agost 2012].
  5. «Niue Lifestyle». Pacific Island Travel. Arxivat de l'original el 2013-09-16. [Consulta: 4 agost 2012].
  6. «Day 53: 5 July 2011». Mark Li Travel Journal, 06-07-2011. [Consulta: 30 abril 2015].
  7. Wolfgang B. Sperlich. Niue Language Dictionary. University of Hawaii at Manoa. Dept. of Linguistics, 1997, p. 251. 
  8. «Show Day and Takai». Living Heritage. [Consulta: 4 agost 2012].