Gato Barbieri
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1932  Rosario (Argentina) | ||
| Mort | 2 abril 2016 (83 anys) Nova York | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Nacionalitat | Argentina | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | saxofonista de jazz, compositor, compositor de bandes sonores | ||
| Activitat | 1961 - | ||
| Gènere | Jazz, jazz llatí, smooth jazz | ||
| Instrument | Veu i saxòfon tenor | ||
| Instrument destacat | Saxòfon | ||
| Segell discogràfic | ESP-Disk Flying Dutchman Records Impulse! Records | ||
| Premis | |||
| Lloc web | gatobarbierimusic.com | ||
           
  | |||
Leandro Gato Barbieri (Rosario, 28 de novembre de 1932 - Nova York, 2 d'abril de 2016) [1]va ser un saxofonista i compositor argentí. Es va fer popular durant el moviment del free-jazz en la dècada de 1960 i conegut pels seus enregistraments de jazz llatí de la decàda de 1970.[2] Va compondre la banda sonora de la pel·lícula L'últim tango a París, per la qual va guanyar el Grammy a la millor composició instrumental el 1973.
Biografia
[modifica]Gato Barbieri nascut a la ciutat argentina de Rosario el 1932 va començar tocant el clarinet. Amb divuit anys va anar a viure a Buenos Aires on va canviar d'instrument, tocant el saxòfon en clubs de jazz.[3] El 1953 va entrar a la banda del pianista Lalo Schifrin. Després d'una temporada a Itàlia, es va instal·lar a Nova York on va residir. A finals dels anys seixanta del segle passat, va formar part del quartet liderat pel trompetista Don Cherry.[4] El 1973 Barbieri va guanyar un Grammy a la millor composició instrumental per la seva música al film dirigit per Bernardo Bertolucci L'últim Tango a Paris.
El músic argentí va enregistrar uns 35 àlbums al llarg de la seva carrera entre els anys 1967 i 1982. Posteriorment, amb les seves gires va gravar discos com Qué Pasa (1997), que va aconseguir el número 2 en el Billboard de jazz contemporani.[5] El novembre 2015 Gato Barbieri va rebre el Premi a la trajectòria musical en els Latin Grammys, junt amb altres artistes, en el seu cas com a premi per la seva contribució que abraça una àmplia varietat d'estils del món del jazz.[6]
Discografia seleccionada
[modifica]- Menorama (private pressing, 1960)
- In Search of the Mystery (ESP Disk, 1967)
- Under Fire (1969)
- Fenix (Flying Dutchman, 1971)
- El Pampero (Flying Dutchman, 1971)
- Last Tango in Paris (United Artists, 1972)
- Bolivia (Flying Dutchman, 1973)
- Chapter One: Latin America (1973)
- Chapter Two: Hasta Siempre (1973)
- Chapter Three: Viva Emiliano Zapata (1974)
- Yesterdays (Flying Dutchman, 1974)
- Chapter Four: Alive in New York (1975)
- Caliente! (1976)
- II Grandi del Jazz (1976)
- Tropico (1978)
- Euphoria (1979)
- Bahia (1982)
- Apasionado (1982)
- Para Los Amigos (1984)
- Passion And Fire (1988)
- Qué Pasa (1997)
- Che Corazón (1999)
- The Shadow of The Cat (2002)
- New York Meeting (2010)
Referències
[modifica]- ↑ «Mor el saxofonista Gato Barbieri, l'autor de la banda sonora de 'L'últim tango a París'». Ara.cat, 03-04-2016. [Consulta: 3 da'bril 2016].
- ↑ «[1] Grammy-Winning Latin Jazz Saxophonist Leandro "Gato" Barbieri Dies At 83]» (en anglès). NCR, 02-04-2016. [Consulta: 3 abril 2016].
- ↑
- ↑ Kreps, Daniel. «Gato Barbieri, Latin Jazz Great and 'Last Tango in Paris' Composer, Dead at 83» (en anglès). Rollingstone, 03-04-2016. [Consulta: 6 abril 2016].
- ↑ «Latin Jazz Saxophonist Gato Barbieri Dies at Age 83» (en anglès). The New York Times, 02-04-2016. [Consulta: 3 abril 2016].
- ↑
