Gauss (cràter)
 Gauss | |
|---|---|
  | |
| Dades generals | |
| Tipus | cràter d'impacte |
| Cos astronòmic | Lluna |
| Epònim | Carl Friedrich Gauß |
| Dades geogràfiques | |
| Coordenades | 36° 01′ N, 79° 05′ E / 36.01°N,79.08°E |
| Diàmetre | 171 km |
| Quadrangle | LQ06 |
| Localització | |
  | |
| Identificadors | |
| Gazetteer of Planetary Nomenclature | 2120 |
Gauss és un gran cràter d'impacte amb el nom del cèlebre matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss, que es troba prop de l'extremitat nord-est de la cara visible de la Lluna. Pertany a una categoria de formacions lunars anomenades cràters amb plana emmurallada, la qual cosa significa que té un diàmetre d'almenys 110 quilòmetres, amb un sòl una mica enfonsat i poc o cap massís central. A causa de la seva ubicació, l'aspecte d'aquest cràter apareix considerablement deformat per efecte de l'escorç quan s'observa des de la Terra, i la seva visibilitat es veu afectada per la libració.
Al nord-est de Gauss s'hi troba el cràter Riemann, una altra plana emmurallada que es troba encara més prop dels llimbs lunars. Al sud-oest de Gauss s'hi localitza la parella de cràters integrada per Hahn i Berosus. Gairebé directament cap al sud apareix el cràter Seneca.
El brocal de Gauss està més ben format a la seva meitat nord. Les seves parets interiors presenten algunes terrasses al llarg del costat nord-oest i apareixen sectors desplomats al nord-est. La meitat sud de la vora ha sofert un major grau d'erosió.
El sòl interior és bastant pla en general, amb diversos cràters que marquen la superfície en la meitat sud. També s'hi localitza un petit cràter, Gauss B, situat a l'interior oriental del brocal, amb el més petit Gauss A, que travessa la vora just al nord-est de Gauss B. El sòl de Gauss està també marcat per diverses esquerdes, particularment al llarg de les vores de l'Est i del Nord-oest. La suma de les vores dels cràters irregulars en el sud i una sèrie d'elevacions en el nord donen l'aparença d'una cresta que travessés el fons del cràter de nord a sud.
Cràters satèl·lit
[modifica]Per convenció, aquests elements són identificats als mapes lunars posant la lletra al costat del punt mitjà del cràter que està més prop de Gauss.
 |
|
Referències
[modifica]- (WGPSN), IAU Working Group for Planetary System Nomenclature. «Gazetteer of Planetary Nomenclature. 1:1 Million-Scale Maps of the Moon» (en anglès). UAI / USGS, 13-02-2013. [Consulta: 6 abril 2016].
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.,. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature (en anglès). NASA RP-1097, 1982.
- Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglès). USGS, 25-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon (en anglès). Nueva York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2.
- Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
- McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU» (en anglès). Space Science Reviews, 12, 1971, pàg. 136.
- Moore, Patrick. On the Moon (en anglès). Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 0-304-35469-4.
- Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0521335000.
- Rükl, Antonín. Atlas of the Moon (en anglès). Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8.
- Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes, 6ª edición revisada (en anglès). Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2.
- Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 978-0-521-54414-6.
- Wlasuk, Peter T. Observing the Moon (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3.
