Ge Shuiping
| Nom original | Ge Shuiping (葛水平) |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1965 Qinshui, província de Shanxi (Xina) |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta i novel·lista |
| Obra | |
Obres destacables 喊山 (Mountain Cry) | |
En una onomàstica xinesa Ge es el cognom i Shuiping el prenom.
Ge Shuiping (xinès simplificat: 葛水平) (Qinshui 1965). Actriu, poeta, dramaturga, assagista i escriptora xinesa. Guanyadora del Premi Lu Xun de Literatura del període 2004-2006, per la seva novel·la " 喊山" traduïda a l'anglès com Call the Mountain , Mountain City o Mountain Cry.[1]
Biografia
[modifica]Ge Shuiping va néixer l'any 1966 a Qinshui, província de Shanxi (Xina). Quan només tenia deu anys, el 1976, va entrar a la Companyia Teatral del districte de Changzhi (长治), no gaire lluny de Qinshui, i més tard va ingressar a l'escola de teatre del sud-est de Shanxi a Jincheng. Te un títol universitari de l'Escola Central del Partit Comunista Xinès.[2]
Vinculació amb Shanxi
[modifica]La seva vida personal i professional han estat marcades des del principi per les seves arrels en la cultura local de la seva regió natal (Shanxi), i la formació que va rebre en el grup de teatre local. Tot plegat ha impregnat una part important dels seus escrits.[3] A nivell acadèmic ha ocupar diversos càrrecs com Presidenta de la Federació de Cercles Literaris i Artístics de Shanxi, vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors de Shanxi i professora de l'Escola d'Arts Liberals de la Universitat de Shanxi.[4]
En un altre àmbit, el setembre de 2022 va participar en el "Tercer Fòrum sobre la Civilització i el Turisme dels Grans Rius - Diàleg del riu Groc amb el Turisme Mundial " celebrat a Shanxi.
Trajectòria artística i literària
[modifica]Quan encara era estudiant, va ser enviada a Changchun com a periodista de la companyia teatral i va publicar quatre articles, a la revista de cinema "大众电影" (Popular Cinema) . Al final dels seus estudis, va començar a treballar al Teatre Shangdang de Jincheng, companyia especialitzada en l'òpera Shangdang Bangzi. Després va ser transferida a l'Oficina d'Investigació del Teatre de Changzhi. D' alguna forma la música i l'òpera són, elements fonamentals del seu univers, que nodreixen la seva creació literària, poesia i prosa, assaig i contes.[3] Durant aquest període, a principis dels anys noranta, va publicar els dos primers reculls de poemes: "La bellesa, el peix i el mar" (美人鱼与海) i "Una noia com l'aigua" (女儿如水), així com un col·lecció d'assaigs.[3]
Durant més de deu anys després, durant la dècada de 1990, va continuar escrivint amb un cert impacte en la part meridional de Shanxi. Escriu editorials a "The Daily Shanxi" (山西日报) i a la revista "Riu Groc" (黄河). Reflectint la cultura i la vida locals, els seus articles són de dos tipus: alguns dedicats a la vida familiar, la vitalitat i la calidesa dels vincles familiars, d'altres a la història i la cultura locals.
Va ser l'any 2003, a instigació d'una amiga, que va reprendre l'escriptura de contes i el 2004 va guanyar el Premi Lu Xun. La dècada del 2010 marca un punt d'inflexió i maduració de la seva obra amb la transició del conte a la novel·la, com ara "裸地" (Barre Earth) publicada el 2011.[5]
Paral·lelament, porta a terme investigacions sociohistòriques amb un esperit de preservació cultural i ambiental, com el seu treball “Els dos cursos del riu Qin” (河水带走两岸), publicat al març. 2013- El llibre és el resultat d'un llarg treball de camp iniciat l'octubre de 2011, partint de la font del riu, el segon en importància local, després del riu Fen, i explorant la història, els costums populars i les tradicions locals que desapareixen.
En una entrevista del 2020 va manifestar : "La meva escriptura està inspirada en esdeveniments i emocions. Sembla que rarament tinc en compte els lectors quan escric només considero els personatges del meu escrit. Són els meus esforços per estendre la meva vida al passat."[6]
Adaptació al cinema
[modifica]La seva novel·la 喊山 (Mountain Cry) va ser adaptada al cinema pel director Larry Yang (杨子).[7]
Rodada en un poble remot, la història comença amb la mort sobtada del pare i marit d’una família que és nova a la comunitat. Aquest poble es caracteritza per la seva manera tradicional de teixir. Com a conseqüència d’aquest tràgic accident, els habitants del poble procedeixen a visitar i consolar a la viuda, una dona misteriosa que té una història per explicar. Tot i ser muda, té el poder per explicar-la sense paraules.
Va ser presentada al Festival Internacional de Cinema de Busan [8] del 2015 i a la Secció Oficial NETPAC del Asian Film Festival Barcelona 2017.
Premis
[modifica]| Any | Obra | Premi |
|---|---|---|
| 2004 | 喊山 | Premi Lu Xun de Literatura |
| 2019 | 空山草马 | 7è Premi Literari Huacheng de narrativa curta i novel·la. |
| 2019 | 彼岸风景此岸念 | Premi de Prosa del 1er Premi Literari Seagull |
| 2023 | 在重庆南岸逛书店 | Chongqing Daily Literature Award |
Referències
[modifica]- ↑ «葛水平_中国作家网». [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ «葛水平» (en xinès (Xina)). [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «chinese-shortstories.com». [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Ge Shuiping – Hyderabad Literary Festival» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2024].
- ↑ «WORLD TOURISM ALLIANCE». [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «【作家访谈】葛水平：世界的本质就在于它有一种味道 _中华读书报 _光明网». [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Han shan», 26-08-2016. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ Chang, Justin. «Busan Film Review: ‘Mountain Cry’» (en anglès americà), 10-10-2015. [Consulta: 8 juliol 2024].