Vés al contingut

Gegant Mandrònius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeGegant Mandrònius
Tipusgegant Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaOccitània Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part decultura popular i cultura occitana Modifica el valor a Wikidata

El Gegant Mandrònius és un personatge de la mitologia aranesa. Es diu que va lluitar contra els romans que havien conquerit la Vall d'Aran, aconseguint victòries notables i el respecte de la gent pel seu valor.

Llegenda[modifica]

Segons diu la llegenda Mandrònius era un home d'aproximadament tres metres d'altura.[1] Es diu que vivia en una cova a prop de Betlan i va liderar els habitants de la Vall d'Aran en la lluita contra els romans, obtenint victòries en diverses batalles i guanyant-se el respecte per la seva valentia. Mandrònius es va enamorar d'una dona aranesa i van tenir una filla junts. Quan els romans van segrestar les dones de la vall, Mandrònius es va venjar devastant el campament enemic i enviant les orelles dels soldats com a advertència a Roma.[1]

La seva mort és motiu d'especulació, amb algunes versions suggerint que va morir pacíficament a la seva cova juntament amb la seva família, mentre que altres indiquen que va ser assassinat pels habitants de Garòs, que el consideraven una amenaça.[1] Es conta que el seu esquelet va ser descobert per un agricultor a finals del segle XIX,[1] i la calavera es va conservar a la torre de l'església de Garòs durant algun temps, atribuint-li poders sobrenaturals.[2][3]

La història del Gegant Mandrònius és recordada a la Vall d'Aran, i alguns guies inclouen avui la visita a la cova on es creu que va viure com a part dels itineraris culturals a la zona.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «El gegant Mandrònius». Aran, núm. 12, abril 2002, pàg. 18.
  2. 2,0 2,1 «El gegant Mandronius». Visit Val d'Aran. [Consulta: 6 abril 2024].
  3. «Alguns mites i llegendes de les Terres del Nord». lleida.com, 03-08-2017. [Consulta: 6 abril 2024].

Bibliografia[modifica]

  • Bellmunt, Joan. Tradiciones del Aran (en castellà). Milenio Publicaciones, 2000, p. 436. ISBN 978-8489790834.