Gelosaïta
Gelosaïta | |
---|---|
Fórmula química | BiMo6+(2-5x)Mo5+6xO₇(OH)·H₂O |
Epònim | Mario Gelosa |
Localitat tipus | Punta de Su Seinargiu, Sarroch, Ciutat metropolitana de Cagliari, Sardenya, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Dana | 49.3.8. |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5,855(1) Å; b = 9,048(1) Å; c = 13,920(3) Å; β = 100,44(3)° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Grup espacial | p21/m |
Color | groc, verd groguenc, blau clar, incolor |
Macles | comunes |
Exfoliació | no observada |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | blanc |
Densitat | 5,114 g/cm3 (calculada) |
Pleocroisme | visible |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2009-022 |
Any d'aprovació | 2009 |
Símbol | Gel |
Referències | [1] |
La gelosaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor de Mario Gelosa (1947-2006), un col·leccionista de minerals italià de Port de Torres, Sardenya.
Característiques
[modifica]La gelosaïta és un molibdat de fórmula química BiMo6+(2-5x)Mo5+6xO₇(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 18910.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Itàlia, concretament a la Punta de Su Seinargiu, a la localitat de Sarroch, dins la ciutat metropolitana de Cagliari (Sardenya). També ha estat descrita a Kingsgate, al comtat de Gough (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.