Vés al contingut

Gelosaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGelosaïta
Fórmula químicaBiMo6+(2-5x)Mo5+6xO₇(OH)·H₂O
EpònimMario Gelosa Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPunta de Su Seinargiu, Sarroch, Ciutat metropolitana de Cagliari, Sardenya, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Dana49.3.8. Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,855(1) Å; b = 9,048(1) Å; c = 13,920(3) Å; β = 100,44(3)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialp21/m
Colorgroc, verd groguenc, blau clar, incolor
Maclescomunes
Exfoliacióno observada
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)3
Lluïssoradamantina
Color de la ratllablanc
Densitat5,114 g/cm3 (calculada)
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2009-022
Any d'aprovació2009
SímbolGel Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La gelosaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el nom en honor de Mario Gelosa (1947-2006), un col·leccionista de minerals italià de Port de Torres, Sardenya.

Característiques

[modifica]

La gelosaïta és un molibdat de fórmula química BiMo6+(2-5x)Mo5+6xO₇(OH)·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 18910.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Itàlia, concretament a la Punta de Su Seinargiu, a la localitat de Sarroch, dins la ciutat metropolitana de Cagliari (Sardenya). També ha estat descrita a Kingsgate, al comtat de Gough (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Gelosaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 octubre 2021].