Gemí de Rodes
| Nom original | (grc) Γεμῖνος ὁ Ῥόδιος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (grc) Γεμῖνος c. 10 aC Rodes (Grècia) |
| Mort | c. 60 dC (68/69 anys) valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, astrònom, geògraf |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: segle I aC ) |
| Moviment | Estoïcisme |
| Professors | Posidoni |
Gemí (grec antic: Γεμῖνος; llatí: Geminus), també anomenat Gemine de Rodes, fou un astrònom i matemàtic grec originari de Rodes.
Vida
[modifica]No es coneix res de la seva vida. Hom l'anomena de Rodes perquè en els seus escrits demostra un bon coneixement de l'illa, però els autors antics que el citen no diuen el seu lloc de naixement i es refereixen a ell com Gemí, simplement, o com Gemí el matemàtic.[1] Ni tan sols existeix unanimitat en la seva datació: la majoria d'autors el situen al segle i aC, però d'altres, com Otto Neugebauer,[2] el daten al segle i dC.[3] Si fos del segle i aC podria haver estat deixeble directe de Posidoni d'Apamea,[4] del qui rebé forta influència.
Obra
[modifica]Només s'ha conservat un dels seus llibres: Εἰσαγωγὴ εἰς τὰ Φαινόμενα (Introducció als fenòmens), normalment anomenat Isagogè. És un tractat d'astronomia en el que explica de forma molt didàctica tots els coneixements de l'astronomia grega, excepte la teoria planetària. Es basa fonamentalment en l'obra d'Hiparc de Nicea, però hi afegeix nombroses aportacions d'altres astrònoms grecs i de l'astronomia babilònica.[5]
Per referències d'autors posteriors (sobretot de Procle) sabem que també va escriure un llibre sobre matemàtiques: Θέωρία τών µαθηµάτον (Teoria de la matemàtica), del que es conserven considerables cites.[6] El tractat era una mena d'enciclopèdia de matemàtiques, en la qual s'abordaven temes històrico-filodòfics.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Evans i Berggren, 2006, p. 15.
- ↑ Neugebauer, 1975, p. 578.
- ↑ Evans i Berggren, 2006, p. 16.
- ↑ Agarwal i Sen, 2014, p. 89.
- ↑ Neugebauer, 1975, p. 579 i ss..
- ↑ Jones, 1999, p. 255.
- ↑ Acerbi, 2010, p. 171.
Bibliografia
[modifica]- Acerbi, Fabio «Two Approaches to Foundations in Greek Mathematics: Apollonius and Geminus» (en anglès). Science in Context, Vol. 23, Num. 2, 2010, pàg. 151-186. DOI: 10.1017/S0269889710000037. ISSN: 0269-8897.
- Agarwal, Ravi; Sen, Syamal. «Geminus (Around 10 BC -60 AD)». A: Creators of Mathematical and Computational Sciences (en anglès). Springer, 2014, p. 89. ISBN 978-3-319-10869-8.
- Evans, James; Berggren, J. Lennart. Geminos' Introduction to the Phenomena (en anglès). 1a edició. New Jersey: Princeton University Press, 2006. ISBN 978-0-691-12339-4.
- Neugebauer, Otto. «Geminus». A: A History of Ancient Mathematical Astronomy (en anglès). Springer, 1975, p. 578 i ss.. ISBN 0-387-06995-X.
- Jones, Alexander «Geminus and the Isia» (en anglès). Harvard Studies in Classical Philology, Vol. 99, 1999, pàg. 255-267. DOI: 10.2307/311483. ISSN: 0073-0688.
- Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). Vol. II Pàg. 288 GEMI'NUS [A. De. M.]
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gemí de Rodes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Dicks, D.R. «Geminus» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 juliol 2013].
- Toomer, G.J.; Jones, Alexander. «Geminus» (en anglès). Oxford Classical Dictionary, 2016. [Consulta: 27 febrer 2024].
| Matemàtics |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tractats | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Problemes | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Centres | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Influències | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Influenciats | |||||||||||||||||||||||||||||||
