Zenó de Sidó
Aquest article tracta sobre el filòsof del segle i aC. Si cerqueu el filòsof del segle iii aC, vegeu «Zenó de Sidó (fill de Museu)». |
Per a altres significats, vegeu «Zenó (desambiguació)». |
Nom original | (grc) Ζήνων ο Σιδώνιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Ζήνων c. 150 aC Sidó (Líban) |
Mort | c. 70 aC (79/80 anys) Atenes (Grècia) |
Escolarca de l'escola Epicúria | |
dècada del 100 aC – 75 aC ← Apol·lodor Epicur – Fedre → | |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | matemàtic, filòsof |
Període | Període hel·lenístic |
Moviment | Epicureisme |
Professors | Apol·lodor Epicur |
Alumnes | Filodem de Gàdara |
Zenó de Sidó (grec antic: Ζήνων ο Σιδώνιος) (Sidó, c. 150 aC - Atenes, c. 70 aC) fou un filòsof grec epicuri del segle i aC nadiu de la ciutat de Sidó (actualment Saida, al Líban).
Fou contemporani de Ciceró, qui va ser alumne seu a Atenes l'any 79 aC.[1] Hom l'anomena a vegades Corifeu dels epicuris. Parlava d'altres filòsofs en termes poc respectuosos i, per exemple, anomenava a Sòcrates el bufó àtic. Fou deixeble d'Apol·lodor. Diògenes Laerci el descriu com un preclar i intel·ligent pensador i expositor de les seves idees, i Ciceró compateix aquestes consideracions.
Sembla que va ser un autor prolífic, però no s'ha conservat cap de les seves obres.[2] Procle es refereix a ell en tant que crític d'Euclides. Va ser el cap de l'escola epicúrea durant el primer quart dels segle I aC.[3]
El que coneixem de la seva obra procedeix de la vil·la dels papirs d'Herculà, car el seu propietari, Luci Calpurni Pisó, havia tingut de servent a Filodem de Gàdara, deixeble de Zenó, i alguns dels papirs trobats d'aquest autor fan referència al seu mestre.[4] Malauradament, aquests papirs només versen sobre teoria del coneixement i sobre matemàtiques. En aquests papirs es pot comprovar que les crítiques a Euclides estan força ben fonamentades i s'allunyen del radicalisme d'altres filòsofs epicuris.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Vlastos, 1995, p. 315.
- ↑ Muljadi, 2011, p. 69.
- ↑ Dotandi, 2023, p. 163-165.
- ↑ Dorandi, 2023, p. 161.
- ↑ Bénatouil, 2010, p. 158.
Bibliografia
[modifica]- Heath, Thomas Little. A History of Greek Mathematics (en anglès). New York: Dover Publications, 1981. ISBN 0-486-24073-8.
- Bénatouil, Thomas. «Les critiques épicuriennes de la géométrie». A: Construction. Festschrift for Gerhard Heinzmann (en anglès). Londres: College Publications, 2010. ISBN 978-1-84890-016-5.
- Dorandi, Tiziano. «Philodemus' Allegiance to Zeno of Sidon: from Athens to the Bay of Naples». A: Michael Erler, Jan Erik Heßler, Petrucci Federico M. (eds.). Authority and Authoritative Texts in the Epicurean Tradition. Schwabe Verlag, 2023, p. 161-182. ISBN 978-3-7965-4854-3.
- Muljadi, Paul (ed.). Epicureanism: The complete guide (en anglès), 2011. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- Netz, Reviel. «Were there Epicurean Mathematicians?». A: Oxford Studies in Ancient Philosophy, 2015, p. 283-320. ISBN 978-0-19-874960-8.
- Vlastos, Gregory. «Zenon of Sidon as a Critic of Euclide». A: Studies in Greek Philosophy (en anglès). Princeton University Press, 1995. ISBN 0-691-01938-X.
- White, Michel J. «What to Say to a Geometer» (en anglès). Greek, Roman and Byzantine Studies, Vol. 30, Num. 2, 1989, pàg. 297-311. ISSN: 0017-3916.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zenó de Sidó» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- von Fritz, Kurt. «Zeno of Sidon». Complete Dictionary of Scientific Biography. [Consulta: 21 juliol 2013].