Genaro Riestra Díaz
Genaro (o Jenaro) Riestra Díaz (Mèxic DF, 1905 - Bilbao, 28 de juliol de 1957) va ser un polític espanyol. Militant de Falange, arribaria a ser el seu dirigent a Mèxic fins a la seva expulsió del país en 1939. Posteriorment tornaria a Espanya, on va exercir com a secretari nacional del Servei Exterior de Falange així com governador civil de diverses províncies.
Biografia
[modifica]Riestra, que hauria nascut a Ciutat de Mèxic en 1905,[1] va ser els seus estudis a Gijón.[2]
Delegat a Mèxic del Servei Exterior de Falange des de 1936[3] (o simplement cap del partit allí),[4] il·legalitzada la Falange al país en 1939, Riestra fou expulsat pel govern mexicà el 5 d'abril d'aquell any.[5] Pel que sembla, un dels motius de la seva expulsió va ser que no s'havia nacionalitzat mexicà.[6] Nomenat de forma controvertida per Ramón Serrano Suñer per al lloc de cònsol general en l'Havana al novembre de 1940,[7] Riestra mai va arribar a prendre possessió del càrrec;[8] el govern cubà, que a l'abril de 1939 també havia il·legalitzat la Falange, va detenir i va expulsar a Riestra i a 200 falangistes més l'estiu de 1941.[9] Durant la seva etapa a Cuba hauria aconseguit crear una important xarxa falangista al llarg de tota l'illa.[10]
El setembre del 1941 va ser nomenat secretari nacional del Servei Exterior; va ser succeït en 1943 per Sergio Cifuentes González de Posadas en ser nomenat aquest últim per al càrrec a l'agost d'aquest any.[11]
L'abril del 1943 va rellevar a Francisco Rodríguez Acosta com a governador civil de la província de Pontevedra.[12] Va exercir el càrrec fins a setembre de 1944, quan va ser succeït per Luis Ponce de León Cabello, alcalde de la ciutat.[13] Aleshores fou nomenat governador civil de Biscaia.[14] Va exercir igualment el càrrec de cap provincial del Moviment.[15] Va dur a terme com a governador civil de Biscaia una implacable repressió de la vaga de maig de 1947.[16] Riestra, que va ser conseller nacional del Movimiento, va exercir igualment la posició de procurador en les Corts franquistes des de 1944 fins a la seva defunció.[17][18][19][20][21]
Va morir al Santo Hospital del Generalísimo Franco de Bilbao en la matinada del 28 de juliol de 1957.[2][22]
Reconocimientos
[modifica]- Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1947)[23]
- Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1949)[24]
- Gran Creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1953)[25]
Referències
[modifica]- ↑ «Ficha de Riestra Díaz, Genaro». Movimientos migratorios iberoamericanos. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
- ↑ 2,0 2,1 «Ha muerto don Jenaro Riestra, gobernador civil de Vizcaya desde 1944». ABC [Madrid], 28-07-1957, pàg. 37.
- ↑ Ponce Alberca, 2016, p. 258.
- ↑ Naranjo Orovio, 1988, p. 34.
- ↑ Delgado Gómez-Escalonilla 1992, p. 146 ; González Calleja 1994, p. 303; Ruiz de Gordejuela Urquijo 2015.
- ↑ Viñas, 2010, p. 259.
- ↑ Naranjo Orovio 1988, p. 33 ; Figueredo Cabrera 2009, pp. 52-53.
- ↑ Rodao, 1995, p. 12.
- ↑ González Calleja, 1994, p. 302.
- ↑ Domingo Cuadriello, 2009, p. 52.
- ↑ González Calleja, 2014, p. 133.
- ↑ González Leirós, 2001, p. 411.
- ↑ González Leirós, 2001, p. 415.
- ↑ Ministerio de la Gobernación: «Decreto por el que se nombra Gobernador civil de la provincia de Vizcaya a don Jenaro Riestra Díaz». Boletín Oficial del Estado núm. 262, de 18 de setembre de 1944, pàg. 6860. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Alonso Carballés, 2009.
- ↑ Cazorla Sánchez, 2000, p. 175.
- ↑ «Riestra Díaz, Genaro. 57. Elecciones 16.3.1943». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Riestra Díaz, Genaro. 58. Elecciones 13.5.1946». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Riestra Díaz, Genaro. 59. Elecciones 13.5.1949». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Riestra Díaz, Genaro. 60. Elecciones 14.5.1952». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Riestra Díaz, Genaro. 61. Elecciones 14.5.1955». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
- ↑ «Ha fallecido el gobernador civil de Vizcaya, don Jenaro Riestra». La Vanguardia [Barcelona], 30-07-1957, pàg. 6.
- ↑ Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decretos de 30 de septiembre de 1947 por los que se concede la Gran Cruz de Mérito Civil a los señores don Luis Julve Ceperuelo, don Francisco Labaldie Otermin, don Roberto Reyes Morales, don Jenaro Riestra Díaz, don Fermín Celada de Andrés Moreno, don Tomás Cerro Corrochano, don Luis Rodríguez Miguel, don Emilio Giménez Arribas y don José Fernández Hernando». Boletín Oficial del Estado, pàg. 5402-5403. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Secretaría General del Movimiento: «DECRETO de 30 de septiembre de 1949 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros a don Genaro Riestra Díaz». Boletín Oficial del Estado núm. 279, de 6 de octubre de 1949, pàg. 4254. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Secretaría General del Movimiento: «DECRETO de 13 de marzo de 1953 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Jenaro Riestra Díaz, Gobernador civil de Bilbao». Boletín Oficial del Estado núm. 79, de 20 de marzo de 1953, pàg. 1466. ISSN: 0212-033X.
Bibliografia
[modifica]- Alonso Carballés, Jesús «L'evolución de la memoria de la Guerra Civil en el espacio urbano de Bilbao: una mirada comparativa». Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 5, 2009. DOI: 10.4000/ccec.3000. ISSN: 1957-7761.
- Las políticas de la victoria: la consolidación del Nuevo Estado franquista, 1938-1953. Madrid: Marcial Pons Historia, 2000. ISBN 84-95379-19-8.
- El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI d'España, 2009.
- Figueredo Cabrera, Katia «Carlos Prío Socarrás, Fulgencio Batista, Francisco Franco: La Escalada hacia una consolidación "fraterna", 1948-1958». Illes i imperis. Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees [Barcelona], 12, 2009, pàg. 49-71. ISSN: 1575-0698.
- González Calleja, Eduardo «El servicio exterior de Falange y la política exterior del primer franquismo: consideraciones previas para su investigación». Hispania. Revista Española de Historia. Consell Superior d'Investigacions Científiques [Madrid], 54, 186, 1994, pàg. 279-307. ISSN: 0018-2141.
- González Calleja, Eduardo «Fascismo para la exportación: la delegación nacional del servicio exterior de Falange Española». Revista Horizontes Sociológicos. Asociación Argentina de Sociología, 3, 2, 2014, pàg. 121-139. ISSN: 2346-8645.
- González Leirós, Xoán «Expansión de la miseria y auxilios de Falange: Pontevedra (1939-1945)». Espacio, Tiempo y Forma, Serie V, Historia Contemporánea. Universitat Nacional d'Educació a Distància [Madrid], 14, 2001, pàg. 381-418. Arxivat de l'original el 2019-01-19. DOI: 10.5944/etfv.14.2001.3050. ISSN: 1130-0124 [Consulta: 17 gener 2019].
- Cuba, otro escenario de lucha: la guerra civil y el exilio republicano español. Madrid: Consell Superior d'Investigacions Científiques; Centro de Estudios Históricos, 1988. ISBN 84-00-06872-6.
- Ponce Alberca, Julio «Los gobernadores civiles en el primer franquismo». Hispania. Revista Española de Historia. Consell Superior d'Investigacions Científiques [Madrid], 76, 252, 2016, pàg. 245-271. DOI: 10.3989/hispania.2016.009. ISSN: 0018-2141.
- Rodao, Florentino «Spanish Falange in the Philippines, 1936-1945». Philippine Studies. Ateneo de Manila University [Ciudad Quezón], 43, 1, 1995, pàg. 3-27. ISSN: 0031-7837. JSTOR: 42634057.
- Ruiz de Gordejuela Urquijo, Jesús «Mexicanos en el Frente Nacional durante la Guerra Civil Española». Naveg@mérica. Asociación Española de Americanistas y Ediciones de la Universidad de Murcia [Murcia], 15, 2015. Arxivat de l'original el 2016-08-20. ISSN: 1989-211X [Consulta: 17 gener 2019].
- Al servicio de la República: diplomáticos y Guerra Civil. Madrid: Marcial Pons Historia, 2010.