Vés al contingut

Geneviève Calame

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeneviève Calame
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 desembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1993 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica electrònica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: cdd4775b-88e2-4ef6-be86-8a2ecfcb37ef Modifica el valor a Wikidata

Geneviève Calame (Ginebra, Suïssa, 30 de desembre de 1946 - Tijuana, Mèxic, 8 d'octubre de 1993) fou una pianista, pedagoga i compositora suïssa.

Biografia

[modifica]

Geneviève Calame va néixer a Ginebra, d'origen grega-italià. Va estudiar piano a Ginebra amb Lottie Morel i més tard a Roma amb Guido Agosti. Va continuar els seus estudis a Ginebra amb Louis Hiltbrand i amb Jacques Guyonnet. Després va prendre classes de composició a Londres amb Pierre Boulez, a Lieja amb Henri Pousseur i a París amb Jean-Claude Eloy. Va tocar diverses vegades com a solista al Studio de Musique Contemporaine entre 1972 i 1983. Estudià tecnologia electrònica i electroacústica a Nova York amb Hubert Howe i amb l'artista plàstic Bill Etra.[1]

Després d'acabar els seus estudis, Geneviève Calame va treballar com a compositora en estudis de música contemporània de Ginebra. El 1971, amb Jacques Guyonnet, va fundar un estudi de música electrònica, vídeo i informació, anomenat ART (Artistic Research Team) i va començar a produir treballs audiovisuals. El 1972, Calame es va casar amb Jacques Guyonnet. La parella va tenir dos fills.[2]

Geneviève Calame va desenvolupar un mètode d'ensenyament de música electrònica pensat per a nens. Va impartir classes de 1975 a 1993 a la Comissió d'Educació de Ginebra i a l'Escola d'Arts Visuals de Ginebra. El 1976, va presidir la secció de Ginebra de la Societat Internacional de Música Contemporània. Va produir més d'un centenar de quadres a partir d'imatges fixes. Aquesta obra es presentà a Cannes al MIP TV, al ART Studios Geneva, al Museu de Belles Arts de Lausana amb René Berger, a Rio de Janeiro al Cecilia Meireles i a la Serpentine Gallery de Londres.

Va morir a Tijuana (Mèxic) l'any 1993.[3]

Obres

[modifica]

Calame va compondre música per a orquestra, conjunt de cambra, veu, ballet, electrònica, performance i multimèdia. Les seves obres inclouen:

  • L'Oiseau du matin (1972), ballet electrònic
  • Mantiq-al-Tayr (1973) per a flauta, flauta baix i quatre fonts electròniques
  • Différentielle verticale (1974) per a soprano i orquestra simfònica
  • Lude (1975) per a arpa
  • Iral (1975) per quatre trompetes i quatre trombons
  • Géométrie I, II, III (1975-1976) vídeo-casset
  • Le chant remémoré (1975) vídeo-casset
  • Alpha futur (1976) per a soprano i orquestra simfònica
  • Labyrinthes Fluides (1976) vídeo-casset[4]
  • Vidéo Tableaux (1976-1977)
  • Videocosme (1976) pel poema electrònic d'Edgar Varèse, vídeo-casset
  • StEpHAnE mAllArmE (1977) o Un coup de dés jamais n'abolira le hasard... per a orquestra de cambra
  • Et l'Œil rêve… (1977) poema visual
  • Les Aubes d'Onomadore (1978) per a instruments africans i orquestra simfònica
  • Le Son-Qui-Fut-Mille (1978) per a quatre fonts electròniques i instruments de percussió
  • Mandala (1978) per a set trompetes o set veus de dones
  • L'Homme-Miroir (1979) per orquestra de vent, percussió i quatre fonts electròniques
  • Je lui dis ... (1980) per orquestra de cambra
  • Oniria (1981) per piano solo i banda electrònica
  • Calligrammes (1983-1984) per arpa i orquestra de cambra
  • Océanides (1986) per orquestra de cambra
  • Swing (1986) per piano
  • Sur la margelle du monde (1987) per orquestra de cambra
  • Le Livre de Tchen (1988) per tres percussionistes i mim
  • Vent solaire (1989-1990) per shakuhachi i orquestra
  • Incantation (1989) per orgue
  • Cantilène (1990) per violí sol
  • Dragon de lumière (1991) per tres instruments de vent i cinc cordes
  • Le chant des sables (1992) per violoncel, arpa i gongs
  • Echo (1992) per flauta
  • Hi Summer (1993) per veu, arpa, percussió i sintetitzador[5]

Homenatges i posteritat

[modifica]

L'any 2019, a Ginebra, l'associació l'Escouade en el marc del projecte 100elles va rebatejar temporalment un carrer amb el seu nom.[6]

Bibliografia

[modifica]
  • Irène Minder-Jeanneret. Geneviève Calame, in Les Femmes dans la mémoire de Genève. Du XVe au XXe siècle (en francès). Éditions Susan Hurter, 2005, p. 308. 
  • «Calame, Geneviève» (en francès). Dictionnaire Historique de la Suisse, 29-11-1999. [Consulta: 26 maig 2019].
  • «Geneviève Calame» (en francès). 100elles.ch, 01-04-2019. Arxivat de l'original el 13 de maig 2019. [Consulta: 26 maig 2019].

Referències

[modifica]
  1. Dees, Pamela Youngdahl. A Guide to Piano Music by Women Composers, 2004. 
  2. «Calame Geneviève» (en anglès). Musinfo. [Consulta: 12 gener 2011].
  3. Sadie, Julie Anne. The Norton/Grove dictionary of women composers (Digitaliltzat online per GoogleBooks), 1994. 
  4. Schweizerisches Institut für Kunstwissenschaft (SIK-ISEA): Compendium of image errors in analogue video, Scheidegger & Spiess, Zuric 2013, pàgines 112-113, 262-263, ISBN 978-3-8758-5184-7.
  5. «Obres de Geneviève Calame». Musinfo. [Consulta: 12 gener 2011].
  6. «Geneviève CALAME» (en francès). 100 Elles. Arxivat de l'original el 13 de maig 2019. [Consulta: 26 maig 2019].