Genicanthus melanospilos
Exemplar mascle de G. melanospilos a Cineaqua, París ♂ | |
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 165843 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Pomacanthidae |
Gènere | Genicanthus |
Espècie | Genicanthus melanospilos (Bleeker, 1857) |
Nomenclatura | |
Protònim | Holacanthus melanospilos |
El Genicanthus melanospilos és una espècie de peix marí perciforme i pomacàntid.
És una espècie generalment comuna en el seu rang de distribució geogràfica, i amb poblacions estables. Normalment s'exporta per al mercat d'aquariofília.[1]
Morfologia
[modifica]Té el cos curt i comprimit lateralment, i la boca petita, amb dents diminutes rematades com raspalls. L'aleta caudal acaba en forma de lira, i d'adults en desenvolupen filaments molt llargs als angles.[2]
Tenen 15 espines dorsals, de 15 a 17 radis tous dorsals, 3 espines anals i de 17 a 18 radis tous anals.
La coloració varia molt segons el sexe, i se sembla en tots dos casos a la de l'espècie emparentada G. caudovittatus. El mascle té un patró de 15 ratlles estretes negres, semblant a les zebres, amb la coloració base del cos, les aletes dorsal, anal i caudal, en blau pàl·lid. Té una taca negra distintiva al pit.
Els espècimens femella manquen de ratlles i tenen la coloració de la part superior en un to groguenc clar. La part inferior és de tonalitat blau clar. L'aleta caudal té als marges superior i inferior ratlles negres, i la coloració n'és blava clara.
Els mascles, que són més grans que les femelles, fan fins a 18 cm de llarg.[3]
Hàbitat i comportament
[modifica]És una espècie associada a esculls i classificada com a no migratòria. Normalment van en parelles, en vessants pronunciats i a la base d'esculls exteriors. En àrees de ric creixement coral·lí, fons d'enderrocs i sorrencs.[4]
Un mascle pot anar amb diverses femelles, en grups de 3 a 7 individus.
El seu rang de profunditat és entre 20 i 45 m, tot i que se'n troben a vegades a 82 m de fondària.[3][5]
Distribució geogràfica
[modifica]Es distribueix en l'oceà Indo-Pacífic, a la regió indomalaia, les illes Ryukyu, Nova Caledònia i Fiji. També s'ha trobat a Tonga. És una espècie nadiua d'Austràlia; Filipines; Fiji; Guam; Indonèsia; Japó; Malàisia; Micronèsia; Nova Caledònia; Illes Mariannes del Nord; Palau; Papua Nova Guinea; Illes Salomó; Taiwan; Tonga; Vanuatu i Vietnam.[6]
Alimentació
[modifica]S'alimenta principalment de zooplàncton a diversos metres sobre el fons.[1]
Reproducció
[modifica]Tot i que no n'hi ha informació disponible sobre la reproducció, aquesta espècie, com tota la família, és dioica i ovípara. La fertilització és externa. Són sexualment totes femelles, i evolucionen a mascle els exemplars majors, que s'ajunten amb diversos exemplars femelles.
El nivell de resiliència és alt, en doblen la població en menys de 15 mesos.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Pyle, R. «Pomacanthidae: Angelfishes. In: K.E. Carpenter and V.H. Niem (eds), FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae)». . FAO, Rome, Italy., 2001, pp. 3266-3286..
- ↑ Myers, R.F. (1991) Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
- ↑ 3,0 3,1 Lieske, E. and R. Myers «Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea.». . Harper Collins Publishers, 1994, p. 400 p..
- ↑ Steene, R.C. (1978) Butterfly and angelfishes of the world.A.H. and A.W. Reed Pty Ltd., Australia.
- ↑ http://www.iobis.org/mapper/?taxon_id=446114
- ↑ Randall, J.E., Williams, J.T., Smith, D.G., Kulbicki, M., Tham, G.M., Labrosse, P., Kronen, M., Clua, E. and Mann, B.S. (2003) Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Research Bulletin 502: 1-37.
- ↑ http://www.fishbase.org/summary/8710