Gens Mària

La gens Mària (en llatí Maria gens) va ser una gens romana d'origen plebeu. Els Marius apareixen freqüentment a les ciutats d'Itàlia, però no es menciona cap romà amb aquest nom fins al membre més destacat d'aquesta gens, Gai Mari, vencedor dels cimbres i dels teutons.

Origen de la gens

Es creu que el nomen^{[nota 1]} Marius deriva d'un praenomen oscà, Marius, i en aquest cas la família seria probablement d'ascendència sabina o samnita.^[1]^[2]

Praenomina usats per la gens Maria

Durant la república es coneixen alguns membres d'aquesta gens i els praenomen més emprats eren: Marcus (relacionat amb el nom del déu Mart), Gaius («el qui gaudeix»), Lucius («il·luminat»), Quintus i Sextus(alguns autors pensen que podria significar "el cinquè fill" o "el sisè fill", mentre altres creuen que podria voler dir "nascut el cinquè mes").^[2]^[3] En l'època imperial també apareixen els praenomen: Publius(«del poble») i Titus(que es creu podria ser un nom d'origen oscà).^[4]^[5]

Branques de la gens Maria

A diferència d'altres gens, els Maris no es van dividir en famílies, però durant l'imperi alguns membres van adquirir renoms. En algunes monedes s'ha trobat el cognomen Capito i Trogus, però es desconeix la identitat de les persones a les quals pertanyien aquests apel·latius.^[1]

Membres destacats

Hi havia Maris (en llatí escrit Marius) a diverses ciutats d'Itàlia, entre elles a Càpua (Mari Blosi, Mari Alfi) i a Praeneste, però cap romà destacat és esmentat abans del famós Gai Mari, vencedor dels cimbres i dels teutons.

Els membres més coneguts són:

Quintus Marius, triumvir monetalis de començaments del segle ii aC.
Marcus Marius, nadiu de Sidicinum i contemporani de Gai Semproni Grac. L'historiador Aule Gel·li parla d'ell per posar un exemple de com els magistrats romans de vegades tractaven indignament homes aliats, encara que fossin persones distingides.^[6]
Gaius Marius, avi del general Gai Mari.
Gaius Marius C. f., pare del general Gai Mari, casat amb Fulcinia.
Gai Mari, general i cònsol els anys 107, 104, 103, 102, 101, 100 i 86 aC.^[7]
Gai Mari el Jove, fill de l'anterior i cònsol l'any 82 aC.^[8]
Gaius Marius, senador i parent del general Gai Mari.^[9]
Marc Mari Gratidià, fill de Marc Gratidi, adoptat per Marcus, cunyat del general Gai Mari.
Gaius Marius C. f. Capito, triumvir monetalis el 81 aC.
Marcus Marius, quaestor el 76 aC i ambaixador de Quint Sertori a la cort de Mitridates VI Eupator.^[10]
Marius, també anomenat Amatius, que deia ser net del general Gai Mari. Va ser mort per Marc Antoni.^[11]
Marcus Marius, qui va defensar la causa dels Valentini de Cerdenya en l'acusació contra Verres. Ciceró en parla d'ell com homo disertus et nobilis («home eloqüent i de prestigi»).^[12]
Marcus Marius, amic proper de Cicero.^[13]
Lucius Marius, tribú de la plebs amb Marc Porci Cató Uticense, tots dos van tirar endavant la llei De Triumphis, el 62 aC.^[14]
Lucius Marius L. f., va donar suport a l'enjudiciament per extorsió de Marc Emili Escaure l'any 54 aC.^[15]^[16]
Sextus Marius, enviat a Síria per Publi Corneli Dolabel·la, el 43 aC, com a llegat romà.^[17]
Gaius Marius C. f. Trogus, triumvir monetalisen temps d'August.^[18]
Titus Marius, nadiu d'Urbinum, va ascendir de simple soldat a home ric i de prestigi guanyant-se la confiança d'August.^[19]
Sextus Marius, home d'immensa riquesa, condemnat l'any 33 a mort llançat des de la roca Tarpeia en temps del'emperador Tiberi, qui cobejava les seves riqueses.^[20]^[21]
Publius Marius Celsus, cònsol l'any 62 i cònsol suffectus^{[nota 2]} el 69.
Marius Maturus, procurator dels Alpes Maritimae durant la guerra entre Marc Salvi Otó i Vitel·li.^[22]
C. Marius Marcellus Cluvius Rufus, cònsol suffectus l'any 80.
Marius Priscus, procònsol d'Àfrica l'any 100, en temps de Trajà, fou acusat d'extorsió i crueltat.^[23]
Marius Secundus, governador de Fenícia i Egipte en temps de l'emperador Macrí, mort violentament durant el caos que va precedir la victòria d'Elagàbal.^[24]
Lucius Marius Maximus, cònsol l'any 223 i el 232, potser és la mateixa persona coneguda com a "historiador Marius Maximus".^[1]
Mari Màxim, un historiador que va escriure sobre les vides dels emperadors des de Trajà fins Elagàbal i és citat per altres historiadors de la Història Augusta.^[25]^[26]^[27]^[28]^[29]
Lucius Marius Perpetuus, cònsol el 237.
Gai Mari Victorí, gramàtic, retòric i filòsof del segle iv.^[30]
Mari Mercator, prominent escriptor defensor del cristianisme contra els heretges del s.V.
Marius Plotius Sacerdos, gramàtic llatí, que va viure en una data incerta entre el s.V o s.VI.

Notes

↑ El nom dels antics romans estava format per tres paraules: el praenomen (propi de l'individu), el nomen(el del grup familiar ample o gens) i el cognomen (nom de la família propera).
↑ cònsol suffectus: que arriba al poder no pel resultat electoral sinó en substitució d'un altre.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Maria")
↑ ^2,0 ^2,1 George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897.
↑ Simon Hornblower, Antony Spawforth:"The Oxford Classical Dictionary (3 rev. ed.)", Arthur Miller, Londres, 2005, ISBN 9780198606413
↑ Titus Livi Ab Urbe Condita, llibre I
↑ Julius Paris: De Praenominibus
↑ Aule Gel·li, Noctes Atticae, X, 3
↑ Plutarc Vides paral·leles: Marius ,p.565
↑ Apià, Bellum Civile, I. 62, 87
↑ Apià, Bellum Civile, I, 65, Hispanica, 100
↑ T.R.S. Broughton, "The Magistrates of the Roman Republic", ed.American Philological Association, 1952, vol. 2, p. 93
↑ Smith pàg.137
↑ Ciceró, "In Verrem", V, 16
↑ Ciceró, "Epistulae ad Familiares", VII, 1-4, "Epistulae ad Quintum Fratrem", II, 10
↑ Valeri Màxim, "Factorum ac Dictorum Memorabilium libri" IX, II, 8. § 1
↑ Quint Asconi Pedià, "Pro M. Scauro", p. 19
↑ Ciceró, "Epistulae ad Familiares", II, 17
↑ Ciceró, "Epistulae ad Familiares", XII, 15
↑ Joseph Hilarius Eckhel, "Doctrina Numorum Veterum", vol. v. p. 250.
↑ Valeri Màxim, "Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX", VII, 8. § 6
↑ Tàcit, "Annales", IV 36, VI 19
↑ Cassi Dió,"Història de Roma",VIII,22
↑ Tàcit, "Historiae", II, 12, 13; III, 42, 43
↑ Plini el Jove, "Epistulae", II, 11- 12
↑ Cassi Dió, "Història de Roma",XXVIII, 35
↑ Flavius Vopiscus, Firm., 2
↑ Aelius Spartianus: "Adrià", 2, "Geta", 2, "Septimius Severus2, 15, "Elagabalus", 11
↑ Aelius Lampridius "Alexander Severus", 5, 30, 65, "Commodus" 13, 15
↑ Vulcatius Gallicanus: "Avidius Cassius", 6, 9
↑ Julius Capitolinus: "Clodius Albinus", 3, 9, 12
↑ Stephen Andrew Cooper: "The Life and Times of Marius Victorinus", ed.Oxford University Press,2005, p. 16–40

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gens Mària

Julius Paris:"De Praenominibus"

[1] El nom dels antics romans estava format per tres paraules: el praenomen (propi de l'individu), el nomen(el del grup familiar ample o gens) i el cognomen (nom de la família propera).

[23] ònsol suffectus: que arriba al poder no pel resultat electoral sinó en substitució d'un altre.

[Smith-2] 1,0 ^1,1 ^1,2 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Maria")

[Chase-3] 2,0 ^2,1 George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en "Harvard Studies in Classical Philology", vol. VIII,1897.

[4] Simon Hornblower, Antony Spawforth:"The Oxford Classical Dictionary (3 rev. ed.)", Arthur Miller, Londres, 2005, ISBN 9780198606413

[5] Titus Livi Ab Urbe Condita, llibre I

[6] Julius Paris: De Praenominibus

[7] Aule Gel·li, Noctes Atticae, X, 3

[8] Plutarc Vides paral·leles: Marius ,p.565

[9] Apià, Bellum Civile, I. 62, 87

[10] Apià, Bellum Civile, I, 65, Hispanica, 100

[11] T.R.S. Broughton, "The Magistrates of the Roman Republic", ed.American Philological Association, 1952, vol. 2, p. 93

[12] Smith pàg.137

[13] Ciceró, "In Verrem", V, 16

[14] Ciceró, "Epistulae ad Familiares", VII, 1-4, "Epistulae ad Quintum Fratrem", II, 10

[15] Valeri Màxim, "Factorum ac Dictorum Memorabilium libri" IX, II, 8. § 1

[16] Quint Asconi Pedià, "Pro M. Scauro", p. 19

[17] Ciceró, "Epistulae ad Familiares", II, 17

[18] Ciceró, "Epistulae ad Familiares", XII, 15

[19] Joseph Hilarius Eckhel, "Doctrina Numorum Veterum", vol. v. p. 250.

[20] Valeri Màxim, "Factorum ac Dictorum Memorabilium libri IX", VII, 8. § 6

[21] Tàcit, "Annales", IV 36, VI 19

[22] Cassi Dió,"Història de Roma",VIII,22

[24] Tàcit, "Historiae", II, 12, 13; III, 42, 43

[25] Plini el Jove, "Epistulae", II, 11- 12

[26] Cassi Dió, "Història de Roma",XXVIII, 35

[27] Flavius Vopiscus, Firm., 2

[28] Aelius Spartianus: "Adrià", 2, "Geta", 2, "Septimius Severus2, 15, "Elagabalus", 11

[29] Aelius Lampridius "Alexander Severus", 5, 30, 65, "Commodus" 13, 15

[30] Vulcatius Gallicanus: "Avidius Cassius", 6, 9

[31] Julius Capitolinus: "Clodius Albinus", 3, 9, 12

[32] Stephen Andrew Cooper: "The Life and Times of Marius Victorinus", ed.Oxford University Press,2005, p. 16–40

[nota 1]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[nota 2]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]