Vés al contingut

Gens Virgínia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gens Virgínia[1] (en llatí: Verginia o Virginia)[2] va ser una gens romana que en els temps antics va estar dividida en dues branques, una de patrícia i una de plebea. Al segle vi aC hi va haver cònsols de la branca patrícia d'aquesta família. Els Virgini plebeus són esmentats al segle V aC exercint el càrrec de tribuns de la plebs, sense portar cap cognomen. Durant l'imperi també apareixen diversos Virgini. La desgraciada sort d'una noia (Virgínia) d'aquesta família va marcar un abans i un després en la política romana.

Pintura de Boticelli representant la dramàtica història de Virgínia, que va marcar la fi dels decemvirs el 449 aC.

Orígens

[modifica]

En llatí tant es pot trobar escrita la forma Verginius com Virginius i durant molts anys es va discutir, sense arribar a un acord, quina de les dues formes era l'originària. Actualment es tendeix a fer servir el nom Virginius, per analogia amb la paraula llatina virgo («verge, doonzella»), encara que no s'ha pogut demostrar la procedència. El mateix passa amb el nom Vergilius, que es prefereix substituir per Virgilius.[3] En qualsevol cas, l'ús general català selecciona la forma Virgini.[1]

El que si se sap del cert és que era una gens molt antiga, ja que als inicis de la república hi havia Virginis en alguns càrrecs. L'any 502 aC, en el setè any de la república Romana, el destacat general Òpiter Vergini Tricost va obtenir el càrrec de cònsol.

Praenomina usats

[modifica]

Aquesta gens va mostrar preferència pels praenomina: Opiter, Pròcul, Titus, Aulus, Luci i Espuri.[3][4]

Branques

[modifica]

La branca patrícia era molt antiga i va exercir les altes magistratures de l'estat al començament de la República de manera freqüent. Van portar el cognomen Tricost i després van adquirir diversos agnomina: Celiomontà, Esquilí i Rútil. Els dos primers indiquen la procedència de la seva llar: el turó del Celi i l'Esquilí respectivament; mentre que Rútil deriva d'un adjectiu llatí que significa 'rogenc', probablement fent referència al color dels cabells d'algun membre de la gens. El general Luci Virgini Rufus podria haver adquirit l'agnomen Rufus amb el mateix significat que els Rútil.[3][5]

Membres destacats

[modifica]

Els següents noms estan escrits en el seu idioma original, el llatí, per informació sobre les abreviacions vegeu: filiació.

Virgini Tricost

[modifica]

Tricost Celiomontà

[modifica]

Tricost Esquilí

[modifica]

Tricost Rútil

[modifica]

Altres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari Llatí-Català de noms propis. Barcelona: Columna, 1994. 
  2. Gaffiot, Félix. «Virginius». Dictionnaire Latin-Français. [Consulta: 19 setembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"Verginia gens"), p.1268-1269
  4. T. Robert S. Broughton, "The Magistrates of the Roman Republic", 1952
  5. D.P. Simpson, "Cassell's Latin & English Dictionary", 1963
  6. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 21
  7. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VI,2
  8. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 28-30
  9. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VI,34, 42, 69
  10. Quint Asconi Pedià "Orationum Ciceronis quinque enarratio:Pro Cornelio de maiestate", p.76
  11. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 63
  12. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" IX,56
  13. Diodor de Sicília "Biblioteca" IX,70
  14. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 31
  15. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" X,31
  16. Diodor de Sicília "Biblioteca" XII,4
  17. Censorinus "De Die Natali" 17
  18. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 65
  19. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" XI,51
  20. Diodor de Sicília "Biblioteca" XII,27
  21. Esmentat als Fasti Capitolini
  22. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", V. 8-12
  23. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 41
  24. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VIII,68; IX,51
  25. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 48,49; III. 7
  26. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" IX,14
  27. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 51
  28. Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" IX,25
  29. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", II. 29-30
  30. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III. 11-13
  31. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", V. 29
  32. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", X. 23
  33. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", XXVII. 43
  34. Ciceró,"Brutus" 48
  35. Plutarc "Vides paral·leles:Sul·la" 10
  36. Apià "Història de Roma:Guerres civils" IV, 48
  37. Tàcit, "Historiae",III. 77, IV. 3
  38. Suetoni, De Claris Rhetoribus, "Persius."
  39. Tàcit, "Histoiriae", I, 52
  40. Plini el Jove "Epistulae" VI,21