Gentiana acaulis
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 203217 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Gentianaceae |
| Tribu | Gentianeae |
| Gènere | Gentiana |
| Espècie | Gentiana acaulis L., 1753 |
.svg){kind=icon}
Gentiana acaulis és una espècie de planta fanerògama que pertany a la família de les gencianàcies (Gentianaceae). És popularment coneguda com genciana blava o Genciana acaule.[1]
Descripció
[modifica]És una planta perenne, que creix en sòls àcids. La seva alçada és de 2 cm i la seva extensió és de 10 cm o més. Les fulles són perennes de 2 a 3,5 cm de llargada, en una roseta basal, on forma grups. Les flors són en forma de trompeta terminal, tenen un color blau-verd oliva amb taques longitudinals. Creixen sobre un peduncle molt curt, de 3 a 6 cm de llarg. La tija de la flor es troba sovint sense fulles, o 1 o 2 parells de fulles.
Li agrada el ple sol, és totalment resistent i floreix a mitjans de la primavera i tot l'estiu.[2]
Estan estretament relacionades amb Gentiana clusii, sovint és anomenada amb el mateix nom comú, es diferencia perquè creix millor en sòls llimosos. També té les fulles més curtes i les flors no tenen ratlles verdes.
Distribució i hàbitat
[modifica]És una petita genciana nativa del centre i sud d'Europa des del centre de la península ibèrica als Balcans, augmentant sobretot en zones muntanyoses, com els Alps, Cevenes i els Pirineus, en alçades de 800 a 3.000 msnm
Propietats
[modifica]En la medicina tradicional s'utilitza com a antipirètic, digestiu, tònic amarg, colerètic. Tòpicament, la infusió aclareix les pigues.
- Principis actius
Conté: genciocaulina, àcid tànnic i Àcid gàl·lic, sucres.[3]
Taxonomia
[modifica]Gentiana acaulis va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 329, a l'any 1753.[4]
Gentiana: Segons Plini el Vell[5] i Dioscòrides Pedaci,[6] el seu nom deriva del de Genci, rei de Il·líria en el segle ii, a qui s'atribuïa el descobriment del valor curatiu de la Gentiana lutea.
acaulis: epítet llatí que significa "sense tija".[7]
- Ciminalis acaulis (L.) Borkh.[8][9]
- Gentianusa acaulis (L.) Pohl[8][9]
- Ericala alpina G.Don[9]
- Lexipyretum acaule (L.) Dulac[8]
- Pneumonanthe acaulis (L.)[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ «genciana blava». Valldoreix ven espais naturals. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Gentiana acaulis». Flora catalana. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Gentiana acaulis» (en castellà). Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 21 de setembre de 2013.
- ↑ «Gentiana acaulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ Plini el Vell: Naturalis Historia XXV, 34 (en anglès).
- ↑ Dioscòrides Pedaci: De materia medica III, 3 Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (en grec i llatí).
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets |acaciifolius - accumbens» (en anglès), 2019. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Gentiana acaulis L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens Kew |Plants of the World Online. [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Gentiana acaulis L.» (en anglès). The World Flora Online. [Consulta: 18 febrer 2024].
Bibliografia
[modifica]- Panareda Clopés, Josep M. Plantes de muntanya. BRAU edicions, p. 174. ISBN 978-84-96905-56-6.
- Hernández Cardona, Àngel Manuel; Altimira Noguero, Joan. Flors dels Pirineus. Farell, p. 45 (Llibres de Muntanya, 41). ISBN 978-84-92811-72-4.