Geobacter metallireducens
Dades | |
---|---|
Tinció de Gram | gramnegatiu |
Taxonomia | |
Regne | Pseudomonadati |
Fílum | Pseudomonadota |
Classe | Deltaproteobacteria |
Ordre | Desulfuromonadales |
Família | Geobacteraceae |
Gènere | Geobacter |
Espècie | Geobacter metallireducens |
El Geobacter metallireducens és un bacteri gramnegatiu que fa la funció inversa a la dels lixiviadors, és a dir, immobilitzen, pot servir per exemple per precipitar urani en aigua.[Cal aclariment] S'utilitza per digerir els residus d'urani.
Geobacter metallireducens va ser descobert per Derek Lovely a UMass Amherst el 1993.[1] Es tracta d'un bacteri reductor de ferro i s'ha pensat que el microbi podria utilitzar-se per tractar llocs industrials on s'han format “complexos metàl·lics de cianur” per contaminar el lloc.[2] Aquest microbi només creix un flagel quan es necessita, com quan l'entorn no és del seu gust. Geobacter metallireducens es converteix en mòbil quan és necessari.[2]
El genoma de Geobacter metallireducens té una longitud cromosòmica de 3.997.420 bp. Té un cromosoma bacterià circular, és a dir, no hi ha extrems lliures d'ADN. La forma és aproximadament semblant a la d'un ou.[3] Geobacter metallireducens també té un contingut de GC del 59,51%.[3] El plasmidi té un contingut més baix en GC, del 52,48% i té una longitud de 13.762 pb. El plasmidi codifica una proteïna estabilitzant, RelE / ParE, que permet a Geobacter metallireducens adaptar-se i prosperar en diferents i noves condicions ambientals.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Geobacter metallireducens gen. nov. sp. nov., a microorganism capable of coupling the complete oxidation of organic compounds to the reduction of iron and other metals». Archives of Microbiology, vol. 159, 4, 1993, pàg. 336–44. DOI: 10.1007/BF00290916. PMID: 8387263.
- ↑ 2,0 2,1 «Geobacter metallireducens accesses insoluble Fe(III) oxide by chemotaxis». Nature, vol. 416, 6882, 4-2002, pàg. 767–9. DOI: 10.1038/416767a. PMID: 11961561.
- ↑ 3,0 3,1 «The genome sequence of Geobacter metallireducens: features of metabolism, physiology and regulation common and dissimilar to Geobacter sulfurreducens». BMC Microbiology, vol. 9, 5-2009, pàg. 109. DOI: 10.1186/1471-2180-9-109. PMC: 2700814. PMID: 19473543.
- ↑ «New connections in the prokaryotic toxin-antitoxin network: relationship with the eukaryotic nonsense-mediated RNA decay system». Genome Biology, vol. 4, 12, 2003, pàg. R81. DOI: 10.1186/gb-2003-4-12-r81. PMC: 329420. PMID: 14659018.
Bibliografia
[modifica]- Eickhoff, Merle; Birgel, Daniel; Talbot, Helen M.; Peckmann, Jörn; Kappler, Andreas «Bacteriohopanoid inventory of Geobacter sulfurreducens and Geobacter metallireducens». Organic Geochemistry, vol. 58, 2013, pàg. 107–114. DOI: 10.1016/j.orggeochem.2013.02.013. ISSN: 0146-6380.
- «Phenol degradation in the strictly anaerobic iron-reducing bacterium Geobacter metallireducens GS-15». Applied and Environmental Microbiology, vol. 75, 12, 6-2009, pàg. 3912–9. DOI: 10.1128/AEM.01525-08. PMC: 2698347. PMID: 19376902.
- «Identification of genes specifically required for the anaerobic metabolism of benzene in Geobacter metallireducens». Frontiers in Microbiology, vol. 5, 22-05-2014, pàg. 245. DOI: 10.3389/fmicb.2014.00245. PMC: 4033198. PMID: 24904558.