Georg Händel
|
No s'ha de confondre amb Georg Friedrich Händel. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1622  Halle (Alemanya) | ||
| Mort | 11 febrer 1697 (74 anys) Halle (Alemanya) | ||
| Sepultura | Cementiri Stadtgottesacker | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cirurgià barber | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Dorothea Händel | ||
| Fills | Georg Friedrich Händel | ||
.jpg)
Georg Händel (alemany: [ˈhɛndəl]; Halle, Arquebisbat de Magdeburg, 24 de setembre de 1622 - ibídem, Ducat de Magdeburg, 11 de febrer de 1697) va ser un barber-cirurgià i el pare de Georg Friedrich Händel.
Biografia
[modifica]Quan era jove va haver d'abandonar els seus estudis de gramàtica a l'escola després de la mort del seu pare, Valentin, el 1636; va haver de deixar les seves aspiracions de convertir-se en advocat. El seu pare va ser Valentin Händel, un ferrer i regidor provinent de Wroclaw i casat amb Anna Beichling. És molt improbable que finalitzés estudis de medicina i sense un títol no podia ser considerat un metge.
El 1643 es va casar amb Anna Kathe,[1] una vídua d'un altre barber, Christoph Oettinger;[2] Anna era 12 anys més gran que ell.[3] Van tenir 6 fills: Dorothea Elisabet, Gottfried, Christoph, Anna Barbara, Karl i Sophia Rosina; els tres últims, van morir joves.[4] La parella va viure en un poble anomenat Neumarkt, al sud de Saalkreis i van arribar a tenir 28 nets. Al voltant de 1657, August de Saxònia-Weissenfels el va nomenar el seu cirurgià.[5]
Portà la taverna El Cérvol Groc. El 1672, li van concedir una llicència per servir vi i també va tenir una vinya fora de la ciutat. La seva dona va morir el 1682; a l'any següent, es va casar amb Dorothea Taust (1651–1730), la filla d'un pastor luterà a Giebichenstein. El 1685 va néixer Georg Friedrich Händel, i després vingueren dues germanes, Dorothea Sophia (1687) i Johanna Christiana (1690); aquesta darrera va morir el 1709.
Segons John Mainwaring, el primer biògraf de Händel, «Händel havia descobert una propensió tan forta a la música, que el seu pare, qui sempre va pretendre que estudiés dret, va tenir raons per sentir-se alarmat. Li prohibia estrictament relacionar-se amb qualsevol instrument musical però Händel va trobar la forma d'aconseguir un petit clavicordi i el va transportar en privat a una habitació en la part superior de la casa. Pujava a aquesta habitació constantment quan la família estava dormida».[6] Un dia Händel i el seu pare van ser en un viatge a Weissenfels per visitar al seu fill (germanastre de Händel) Karl, o net (nebot de Händel) Georg Christian qui servia com a ajuda de càmera del duc Joan Adolf I.[7] Segons es diu, el jove Händel va atreure l'atenció del Duc amb la seva interpretació a l'orgue de l'església.[8] A petició seva, Georg va permetre al seu fill que rebés lliçons de teclat i tècnica de composició musical de Friedrich Wilhelm Zachow, l'organista de la Marienkirche.
Referències
[modifica]- ↑ Deutsch, 1955, p. 5.
- ↑ Maitland i Squire, 1890, p. 277.
- ↑ http://www.scribd.com/doc/889430/Handel-by-Edward-J-Dent
- ↑ Leeuwen, J. van. Handel. Haarlem: J.H. Gottmer, 1990, p. 9.
- ↑ Deutsch, Otto Erich. Handel: A Documentary Biography, 1955.
- ↑ National Portrait Gallery. Handel. A Celebration of his Life and Times 1685–1759.
- ↑ Weissenfels es troba a 34 quilòmetres al sud de Halle; el viatge d'anada havia de portar-los aproximadament set hores. Com van ser en carruatge, van viatjar de pressa.Victor Schoelcher. The life of Handel (en anglès), 1857.
- ↑ Friedrich Chrysander afirma que no era el seu germanastre, sinó que era el seu nebot deu anys més gran, que volia conèixer al seu oncle Georg Friedrich.«G.F. Händel». zeno.org. [Consulta: 8 febrer 2016].
- Bibliografia
- Adams, Aileen K.; Hofestädt, B. «Georg Händel (1622-97): The Barber-Surgeon Father of George Frideric Handel (1685-1759)». Journal of Medical Biography, 13, 8-2005, pàg. 142–49. DOI: 10.1258/j.jmb.2005.04-49. PMID: 16059526.
- «The Fathers of Great Musicians». The Musical Times, 46, 01-08-1905, pàg. 522–25. DOI: 10.2307/904292.
- Deutsch, Otto Erich. Handel: A Documentary Biography. Londres: Adam and Charles Black, 1955.
- Maitland, J.A. Fuller; Squire, W. Barclay. «Handel, George Friederick». A: Dictionary of National Biography. XXIV Haile–Harriott. Nova York: Macmillan and Co., 1890, p. 277–91.