Vés al contingut

George Atwood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorge Atwood
Biografia
Naixement1745 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 1807 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Westminster (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de St. Margaret, Westminster 51° 30′ 01″ N, 0° 07′ 40″ O / 51.50028°N,0.12778°O / 51.50028; -0.12778
FormacióTrinity College (Universitat de Cambridge)
Es coneix perMàquina d'Atwood
Activitat
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
Matemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Cambridge
Ministeri de Finances
Membre de
Royal Society (1776–) Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWilliam Pitt
Influències
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesThomas Atwood i Isabella Sells
Premis

ChessGames: 31580 365Chess: George_Atwood

George Atwood fou un matemàtic i físic anglès del segle xviii, conegut per haver inventat la màquina d'Atwood.

Vida i Obra

[modifica]

El seu pare era el rector de la parròquia de St Clement Danes. Va estudiar a la Westminster School fins al 1765 en què va ingressar a Trinity College de la universitat de Cambridge on es va graduar el 1769 i va obtenir el Master of Arts el 1772.[1] Els seus dos germans, que també van fer els mateixos estudis, va seguir la carrera eclesiàstica, però ell va romandre a la universitat donant classes de física i matemàtiques.

Va ser fellow del Trinity el 1770 i tutor del mateix College el 1773. El 1776 va ser admès a la Royal Society. Les seves classes eren força populars (un dels seus alumnes va ser el futur primer ministre William Pitt) i el 1776 va publicar un llibre amb totes les seves demostracions.[2]

El 1784 va publicar el seu Treatise on exposa els fonaments i el funcionament de la denominada màquina d'Atwood, amb la qual es poden demostrar les lleis del moviment rectilini i rotacional dels cossos.[3] Aquest mateix any, però, va deixar l'ensenyament i es va incorporar a l'oficina de duanes del Regne Unit, càrrec que li havia ofert el seu antic alumne William Pitt, ara primer ministre. La seva carrera a l'administració pública, dins del cos de finances, va complaure totalment el primer ministre, dedicant tot el seu saber a resoldre els problemes de l'administració. No va deixar, però, de seguir investigant en temes de mecànica newtoniana i, així, els anys 1796 i 1798 va publicar dos articles sobre l'estabilitat dels vaixells, que van ser els més importants publicats a Gran Bretanya sobre el tema.[4]

Atwood fou també un bon jugador aficionat d'escacs, que a més tenia el costum, poc freqüent a la seva època, d'enregistrar i guardar les partides. En particular, les partides que jugà contra Philidor, el millor jugador d'escacs del segle xviii, van constituir un valuós material per les generacions posteriors d'escaquistes.[5]

Va romandre solter i els darrers anys de la seva vida va estar involucrat en treballs pels parlamentaris i pels comitès legislatius.[6]

Referències

[modifica]
  1. Walker, pàgina 35.
  2. Esposito i Schettino, pàgina 72.
  3. Esposito i Schettino, pàgines 73 i ss.
  4. Walker, pàgines 35-36.
  5. H. E. Bird, Chess History and Reminiscences Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (Londres, 1882)
  6. Walker, pàgina 36.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]