Georges Bessières
 Ángel Lizcano: Afusellaments de Bessières, il·lustració de l'obra de Fernando Fernández de Córdoba, Mis memorias íntimas, t. I, Madrid, Sucesores de Rivadeneyra, 1886. Biblioteca Nacional de España. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1780  |
| Mort | 26 agost 1825 (44/45 anys) Molina de Aragón (província de Guadalajara) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
Georges Bessières (1780 – Molina de Aragón, 26 d'agost de 1825) fou un aventurer i militar francès.
Entrà a Espanya amb l'exèrcit napoleònic, desertant en plena guerra, i s'instal·là a Barcelona, treballant com a tintorer a la fàbrica de Gaspar Remisa i Miarons i fent d'espia a favor dels revoltats. L'estiu de 1821 és detingut a Barcelona acusat d'organitzar una conspiració republicana amb Luis Gonzaga Oronoz i Francisco Brotons,[1] i condemnat a mort, tot i que posteriorment i gràcies a la pressió popular dels sectors més exaltats se l'indulta. Fugi de la presó i es refugià a França on a finals de 1821 entrà amb contacte amb els contrarevolucionaris exiliats, convertint-se en un cap reialista. Entre 1822 i 1823 participà en la guerra contra els liberals a l'Aragó i Castella. El rei el nomenà Mariscal de Camp en 1824. En 1825 dirigí un aixecament malcontent a l'Aragó, on fou pres i afusellat immediatament a Molina de Aragón.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Gil Novales, Alberto. Las Sociedades Patrioticas (1820-1823). vol.1, 1975, p. 903.
- ↑ «Georges Bessières». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.