Vés al contingut

Georges Bidault

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGeorges Bidault

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Augustin Georges Bidault Modifica el valor a Wikidata
5 octubre 1899 Modifica el valor a Wikidata
Moulins (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1983 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Kanbo (França) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional
9 desembre 1958 – 9 octubre 1962 – Paul Rivière →

Circumscripció electoral: sisena circumscripció del Loira
Ministre d'Afers Exteriors de França
16 gener 1954 – 12 juny 1954
← Georges Bidault – Pierre Mendès-France →
Membre del gabinet: Gouvernement Joseph Laniel II (fr) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors de França
28 juny 1953 – 16 gener 1954
← Georges Bidault – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Gouvernement Joseph Laniel I (fr) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors de França
8 gener 1953 – 21 maig 1953
← Robert Schuman – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Gouvernement René Mayer (fr) Tradueix
President del Consell de França
28 octubre 1949 – 24 juny 1950
← Henri Queuille – Henri Queuille →
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: França

13 agost 1949 – 26 novembre 1951
Ministre d'Afers Exteriors de França
24 novembre 1947 – 19 juliol 1948
← Georges Bidault – Robert Schuman →
Membre del gabinet: Government Schuman I (en) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors de França
22 octubre 1947 – 19 novembre 1947
← Georges Bidault – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Gouvernement Paul Ramadier II (fr) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors de França
22 gener 1947 – 22 octubre 1947
← Léon Blum – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Gouvernement Paul Ramadier I (fr) Tradueix
82è Primer ministre de França
14 octubre 1946 – 16 desembre 1946
← Félix Gouin – Léon Blum →
President de la República francesa
24 juny 1946 – 14 octubre 1946
← Félix Gouin – Supressió del càrrec →
Ministre d'Afers Exteriors de França
24 juny 1946 – 28 novembre 1946
← Georges Bidault – Léon Blum →
Membre del gabinet: Gouvernement Georges Bidault I (fr) Tradueix
Copríncep laic d'Andorra
24 juny 1946 – 1947
President del govern provisional de la República francesa
24 juny 1946 – 16 desembre 1946
← Félix Gouin – Léon Blum, Vincent Auriol →
Ministre d'Afers Exteriors de França
26 gener 1946 – 12 juny 1946
← Georges Bidault – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Ministers of Félix Gouin (en) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors de França
21 novembre 1945 – 20 gener 1946
← Georges Bidault – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Gouvernement Charles de Gaulle II (fr) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors de França
10 setembre 1944 – 2 novembre 1945 – Georges Bidault →
Membre del gabinet: Gouvernement Charles de Gaulle (fr) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Saint-Louis-de-Gonzague
Lycée du Parc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, membre de la Resistència Francesa Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Republicà Popular
Reagrupament Nacional Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeSuzanne Borel Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0081122 Allocine: 37775 Allmovie: p554460 TMDB.org: 145819 Modifica el valor a Wikidata

Georges Bidault (Moulins, 5 d'octubre de 1899 - Kanbo, 27 de gener de 1983) fou un polític francès, president del govern provisional el 1946.

Biografia

[modifica]

Bidault va néixer a Moulins, Allier.[1] Va estudiar a la Sorbonne, es va llicenciar en història als 18 anys, va ser cridat al 92è regiment d'infanteria el 1918. Nomenat caporal, encara estava en entrenament quan l'Armistici de Compiègne del novembre de 11 de novembre de 1918.[2]

Per completar el seu servei militar, va ser assignat de 1919 a 1921 com a professor-soldat a l'Escola d'Infanteria Militar de Saint-Maixent. Va ser revocat el 1921, durant la primera ocupació del Ruhr ordenada per Aristide Briand. Va presidir la Conferència d'Olivaint l'any 1922. Tornat a la Sorbona, va obtenir un diploma d'estudis superiors amb una tesi sobre la gabella al segle xviii, amb el professor Camille Bloch.[3] Va ser el primer en l'agregació d'història i geografia el 1925,[4] per davant de Pierre Brossolette i Louis Joxe. Del 1925 al 1926 va ensenyar a l'institut de Valenciennes.[5]

Milità a les joventuts catòliques i participa en les protestes contra el Pacte de Múnic del 1938. Quan França fou ocupada per les tropes alemanyes, fou breument arrestat. Un cop alliberat el 1941, es va unir immediatament a la Resistència, i amb Jean Moulin va dirigir la revista Combat.[6] Ambdós fundaren el Consell Nacional de la Resistència, i quan Moulin fou capturat pels nazis, ell n'esdevingué president.

Quan les tropes aliades alliberaren París, ell formà part de la delegació de la Resistència francesa. Charles de Gaulle el nomenà ministre d'afers exteriors i fundà el partit dretà Mouvement Républicain Populaire. El 1946 continuà com a ministre d'afers exteriors en el govern de Félix Gouin, i succeí a aquest com a cap del govern provisional de 19 de juny a 29 de novembre del 1946, quan ho deixà en mans de Léon Blum. Bidault, entre altres persones, va ser empresonat pels espanyols en un camp de concentració de Miranda de Ebro.[7]

Posteriorment fou novament ministre d'afers exteriors del 1947 fins al 1950, vicepresident del Consell del 1950 al 1952, ministre de defensa el 1951-1952 i ministre d'afers exteriors el 1953-1954 sota els governs de Robert Schuman, Paul Ramadier, René Pleven i Edgar Faure. El 1954 es retirà i fou nomenat breument cap de govern el 1958, tot i que no arribà a formar-lo. Va donar suport la pujada al poder de Charles de Gaulle, però s'oposà a la seva política a Algèria i organitzà l'Organisation de l'Armée Secrète (OAS).[8] Per aquest motiu el 1962 fou acusat de conspirar contra l'estat i hagué d'exiliar-se al Brasil fins al 1967, quan tornà a Bèlgica, i el 1968 a França, després d'una amnistia.

Condecoracions

[modifica]
Gran Creu de la Legió d'Honor Gran Creu de la Legió d'Honor
Orde de l'Alliberament Company de l'Alliberament

Referències

[modifica]
  1. ↑ Associated Press «Georges Bidault, Resistance Hero Who Later Led a Revolt, Is Dead». The New York Times. Associated Press, 28-01-1983 [Consulta: 26 abril 2011].
  2. ↑ L'affaire des généraux. Mémorial de notre temps. Paris Match éditions Pierre Charron, 1971, p. 216-231 [Consulta: 16 agost 2021]. 
  3. ↑ Imprimerie du Vivarais. Georges Bidault, l'indomptable, 1975, p. 238. 
  4. ↑ André Chervel «?q=agregsecondaire_laureats Les agrégés de l'enseignement secondaire. Répertoire 1809-1950». Ressources numériques en histoire de l'éducation [Consulta: 19 juny 2014].
  5. ↑ «Georges BIDAULT 1899-1983». [Consulta: 22 abril 2023].
  6. ↑ «Georges Bidault, 1038 compagnons, Compagnons - Musée de l'Ordre de la Libération». [Consulta: 27 setembre 2017].
  7. ↑ «Miranda De Ebro - The Spanish Concentration Camp» (en anglès britànic). [Consulta: 2 març 2023].
  8. ↑ Tandonnet, Maxime. Perrin. Georges Bidault : de la Résistance à l'Algérie française, 2022, p. 368. ISBN 978-2-262-08230-7. OCLC 1306020719. 


Precedit per:
Félix Gouin 		Cap del Govern provisional de la República
1946 		Succeït per:
Léon Blum
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Bidault
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Georges_Bidault&oldid=33106598»