Georges Valiron
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Georges Jean Marie Valiron  7 setembre 1884 1r arrondissement de Lió (França) |
| Mort | 17 març 1955 (70 anys) 14è districte de París (França) |
| Formació | Facultat de Ciències de París (–1914) École Normale Supérieure (–1908) Universitat de París |
| Tesi acadèmica | Sur les fonctions entières d'ordre nul et d'ordre fini et en particulier les fonctions à correspondance régulière (1914 ) |
| Director de tesi | Émile Borel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica, matemàtiques i teoria de funcions |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de París (1931–1955) Universitat d'Estrasburg (1921–1931) Universitat de Valença (1919–1921) |
| Alumnes | Jean Combes (en)  |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Laurent Schwartz, Henri Cabannes, Yu Jiarong (en) , Roger Bader, Paul Germain, Michel Hervé, Jean Kuntzmann, Paul Germain, Roger Bader, Charles Blanc (en) , Michel Hervé (en) , Xiong Qinglai (en) , Jean Bouffard (en) i Chuang Chi-tai (en) |
| Premis | |
Georges Valiron (1r arrondissement de Lió i Lió, 7 de setembre de 1884 - 14è districte de París, 17 de març de 1955) va ser un matemàtic francès.
Vida i Obra
[modifica]Valiron va fer els estudis secundaris a la seva vila natal. El 1908 es va graduar en matemàtiques a l'École Normale Supérieure i va començar la seva carrera a l'ensenyament al lycée de Besançon[1] on va tenir com alumnes André Bloch i el seu germà, Georges.[2] El 1914 va defensar la seva tesi doctoral sobre funcions enteres sota la direcció d'Émile Borel.
A continuació va ser mobilitzat per la Primera Guerra Mundial que va acabar com sotstinent d'artilleria.[3]
Nomenat professor a la universitat de Valença, va formar part del grup de professors destinats a la universitat d'Estrasburg per retornar-li el seu caràcter francès. Hi va estar fins al 1931 en que va ser nomenat professor de la universitat de París, on va ocupar la càtedra de càlcul diferencial i integral a partir de 1941.[4] Es va retirar el 1955.
Les seves recerques van ser sobre l'anàlisi complexa, essent el primer en adonar-se de la utilitat del cas especial de la única variable en un sistema d'equacions en la teoria de les funcions.[5]
Va escriure un famós tractat Théorie des fonctions (réelles et complexes) (1942), seguit d'un segon volum Équations fonctionnelles et applications (1945) que van ser una referència en l'ensenyament de l'anàlisi en els ans cinquanta i que encara es van reeditar el 1966 i el 1989. La influència dels seus resultats va ser considerable.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Alexander, Iavernaro i Rosa, 2012, p. 369.
- ↑ Hersh i John-Steiner, 2011, p. 132.
- ↑ Milloux, 1956, p. 217-218.
- ↑ Milloux, 1956, p. 218.
- ↑ Alexander, Iavernaro i Rosa, 2012, p. 37.
- ↑ Milloux, 1956, p. 223.
Bibliografia
[modifica]- Alexander, Daniel S.; Iavernaro, Felice; Rosa, Alessandro. Early Days in Complex Dynamics (en anglès). American Mathematical Society, 2012. ISBN 978-0-8218-4464-9.
- Hersh, Reuben; John-Steiner, Vera. Loving and Hating Mathematics (en anglès). Princeton University Press, 2011. ISBN 978-0-691-14247-0.
- Leloup, Juliette «L'entre-deux-guerres mathématique à travers les thèses soutenues en France» (en francès). Hal Archives Ouvertes, Tesi doctoral, 2009.
- Milloux, H. «Georges Valiron (1884-1954)» (en francès). L'Enseignement Mathematique, Vol. 2, Num. 1-2, 1956, pàg. 217-223. ISSN: 2309-4672.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georges Valiron» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Mehl, Serge. «VALIRON Georges, français, 1884-1955». ChronoMath. [Consulta: 31 maig 2020]. (anglès)