Georgi Bradistilov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (bg) Георги Делчев Брадистилов 12 octubre 1904 (Julià) Panagiurixte (Bulgària) |
| Mort | 18 juliol 1977 (72 anys) Sofia (Bulgària) |
| Sepultura | Cementiri Central de Sofia 42° 42′ 59″ N, 23° 19′ 59″ E / 42.7164°N,23.3331°E |
| Rector Escola Politècnica Estatal | |
| 1947 – 1948 ← Alexi Kvartirnikov – Alexi Kvartirnikov → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Múnic (1937–1938) Universitat de París (1931–1932) Universitat de Sofia (1923–1927) |
| Tesi acadèmica | Über periodische und asymptotische Lösungen beim n-fachen Pendel in der Ebene (1938 ) |
| Director de tesi | Oskar Perron |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Escola Politècnica Estatal (1943–1971) Universitat de Sofia (1939–1943) |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | George N. Bojadziev |
| Família | |
| Cònjuge | Добрина Брадистилова |
| Pares | Делчо Петков Брадистилов i Нона Мотекова |
| Premis | |
 | |
Georgi Bradistilov (búlgar: Георги Делчев Брадистилов) (Panagiurixte, 12 d'octubre de 1904 (Julià) - Sofia, 18 de juliol de 1977) va ser un matemàtic búlgar.
Bradistilov va estudiar matemàtiques a la universitat de Sofia en la qual es va graduar el 1927. Els anys següents va ser professor de secundària i auxiliar a la mateixa universitat, excepte el curos 1931-32 i 1937-38 en els quals va estar estudiant a les universitats de París i de Múnic.[1] Va obtenir el doctorat el 1938 en aquesta darrera amb una tesi dirigida per Oskar Perron.[2] Des de 1939 fins a 1945 va ser professor de la universitat de Sofia i el 1945 va passar a ser cap del departament de matemàtiques el Politècnic Estatal de Sofia,[3] on va romandre la resta de la seva vida.
El seu camp de treball van ser les equacions diferencials,[4] amb quatre àrees específiques:[5] solucions asimptòtiques de sistemes d'equacions diferencials no lineals,[6] aplicacions de les equacions diferencials no lineals a l'enginyeria elèctrica, problemes associats a les oscil·lacions no lineals d'auto-generadors i generadors[7] i la teoria del potencial electroestàtic.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Манолов, 1987, p. 159.
- ↑ Върбанова, 2015, p. 36.
- ↑ Попиванов, 2004, p. 7.
- ↑ Попиванов, 2004, p. 8.
- ↑ Върбанова, 2015, p. 38.
- ↑ Манолов, 1987, p. 161.
- ↑ Манолов, 1987, p. 161-162.
- ↑ Манолов, 1987, p. 162.
Bibliografia
[modifica]- Върбанова, Елена Ап. «Математикът, учителят и човекът чл.-кор. проф. дмфн Георги Брадистилов» (en búlgar). Математика и математическо образование, 2015, pàg. 35-40. ISSN: 1313-3330.
- Манолов, Спас. «Георги Брадистилов». A: Иван Чобанов, Петър Русев (eds.). Български математици (en búlgar). Държ. изд-во "Нар. просвета", 1987, p. 159-164.
- Попиванов, Петър «100 години от рождението на чл. кор. проф. дмн. Георги Брадистилов (1904-1977)» (en búlgar). Математика и математическо образование, 2004, pàg. 7-8. ISSN: 1313-3330.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georgi Bradistilov» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Калтинска, Р. «ХУМОРЪТ НА ПРОФ. ГЕОРГИ БРАДИСТИЛОВ». Института по математика и информатика на БАН, 2017. [Consulta: 3 agost 2021]. (búlgar)