Vés al contingut

Gerard I de Lorena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gerard d'Alsàcia)
Plantilla:Infotaula personaGerard I de Lorena

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1030 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1070 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Remiremont (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRemiremont Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolLord of Châtenois (en) Tradueix (–1070)
Count of Metz (en) Tradueix (1048–1070)
Duc de Lorena (1048–1070) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEduvigis de Namur Modifica el valor a Wikidata
FillsGisela de Lorena, Beatriu de Lorena, Theodoric II, Duke of Lorraine, Gerard I de Vaudémont Modifica el valor a Wikidata
ParesGerard IV de Metz Modifica el valor a Wikidata  i Gisela Modifica el valor a Wikidata
GermansAdalbert de Lorena Modifica el valor a Wikidata

Gerard d'Alsàcia, V de Metz, I de Lorena (~1030 - 11 d'agost de 1070, Remiremont), fou comte de Metz (1047 -1070) com i duc de l'Alta Lorena (1048-1070) i senyor de Châtenois. Els textos de l'època es refereixen a ell amb el nom de Gerard d'Alsàcia (lloc de naixement de la seva família, anomenats "els alsacians"), i també com Gerard de Chatenoy (el nom d'un castell que posseïa prop de Neufchâteau) o Gérard de Flandes (per la seva muller, Eduvigis de Namur, coneguda com a Hedwiga de Flandes per pertànyer a aquesta família).

Adalbert de Lorena, el seu germà gran i comte de Metz, va ser investit amb el ducat de l'Alta Lotaríngia a principis de 1047 per l'emperador Enric III, que havia confiscat a Godofreu II de Baixa Lotaríngia. Aquest no va acceptar la derrota i es va revoltar, matant a Adalbert en una batalla prop de Thuin, l'11 de novembre de 1048. Enric III va donar llavors el ducat al seu germà Gerard d'Alsàcia, al que Adalbert havia deixat ja el comtat de Metz un any abans.

Godofred va continuar la lluita, ajudat pels senyors de Lorena que estaven preocupats pel poder territorial del nou duc i ràpidament va fer presoner Gerard. Però Gerard rebé el suport de Bruno (antic bisbe de Toul elegit papa amb el nom de Lleó IX), que, en un viatge a Lorena, va obtenir l'alliberament de Gerard el 1049. També va rebre suport de l'emperador que li va proporcionar tropes que li van permetre vèncer als seus oponents. No obstant això, la noblesa de Lorena va continuar diverses vegades creant disturbis contra el duc, recolzada pel clergat.

El seu regnat va estar marcat per la fidelitat a l'emperador Enric III i després Enric IV, i la col·laboració regular amb l'Església. Va ser protector-advocat de les abadies de Moyenmoutier, de Saint-Mihiel i de Remiremont. Va construir el castell de Prény així com un petit poble en una posició central del ducat, en un lloc anomenat Nancy. Aquesta ciutat creixerà i es convertirà en la capital del ducat.

En general residia al castell fortificat de Châtenois; les fortificacions van ser destruïdes pel Príncep de Condé el 1634. Entre les seves possessions, alguns foren part dels terrenys de l'abadia de Saint-Denis, especialment Stoufin, després Haut-Koenigsbourg. Va morir a Remiremont mentre es preparava per sufocar una revolta de nobles de Lorena, i l'enverinament no es pot excloure com a causa de la defunció.[1] Va ser enterrat a l'abadia de Remiremont.

Família

[modifica]

Era el fill de Gerard IV de Metz dit de Bourzonville (mort el 1045), comte de Metz, i de Gisela (que podria ser filla del duc Teodoric I de Lorena, però no hi ha res segur). Es va casar amb Eduvigis de Namur, filla del comte Albert I de Namur i d'Ermengarda de Baixa Lotaríngia. Aquesta casament l'apropava a la noblesa lorenesa. Van tenir quatre fills:

Notes

[modifica]
  1. Podria haver mort el 14 d'abril de 1070 (obituari Châtenois) enverinat, segons la crònica de Jean de Bayon, édition Belhomme a Historia Mediani in monte Vosago monasterii, Strasbourg. 1724. Pàg. 255 i 256 : «Dux Lothariensis ambiguis venani signis moritur... »." citat a G. Poull, op. cit. pàgina 22

Fonts

[modifica]