Vés al contingut

Bisbat de Toul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Toul
Dioecesis Tullensis
Imatge
La catedral de Toul
Tipusantic bisbat catòlic i Hochstift Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 48° 40′ 32″ N, 5° 53′ 39″ E / 48.675483°N,5.894172°E / 48.675483; 5.894172
França França
Parròquies761 (a finals del segle xviii)
Població humana
Religióromà
Geografia
Part de
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iv
Dissolució29 de novembre de 1801
SegüentTres Bisbats i bisbat de Nancy Modifica el valor a Wikidata
CatedralSant Esteve


L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui Hôtel de Ville.
La basílica de Sant Nicolau a Saint-Nicolas-de-Port, construïda en formes gòtiques el segle xv, on es conserven les relíquies de sant Nicolau de Mira.
La col·legiata Saint-Gengoult de Toul, edificada en gòtic a partir del segle xiii.

El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul. Des de 1261 el bisbe fou comte bisbe de Toul i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic. Toul va esdevenir ciutat imperial rodejada per territori del bisbat.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprenia part de Lorena.

La seu episcopal era la ciutat de Toul, a l'actual departament de Meurthe i Mosel·la, on es trobava la catedral de Sant Esteve (avui església).

En acabar el segle xviii, la diòcesi comprenia 761 parròquies, agrupades en 20 arxidiaconats, subdividits en 25 decanats. Els arxidiaconats tenien la seu a les ciutats de Toul, Port, Vôge, Vittel, Reynel i Ligny.

Història

[modifica]

Segons la tradició, la diòcesi de Toul va ser erigira al segle iv] i el protobisbe reconegut per les fonts antigues és Sant Mansuet de Toul; sant Martí de Tours parla d'ell, que hauria visitat la seva tomba durant el seu viatge a Trèveris al voltant del 384. El primer bisbe documentat per fonts històriques és Auspici, esmentat aproximadament el 472 en una carta de Sidonio Apollinare.

Tullum era la capital i centre administratiu dels pobles celtes de Leuci a la província romana de la Gàl·lia Bèlgica, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle v.[1] Des del punt de vista religiós, com a civil, Toul depenia de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Trèveris, la seu provincial metropolitana.

El bisbe de Toul era el degà de la província eclesiàstica de Trèveris. Un signe d'aquesta dignitat era el superhumeralis o superhumeral, que consistia en un ornament de tela, cobert de pedres precioses, que els bisbes feien servir a les principals cerimònies litúrgiques. Aquest costum es va introduir l'any 1165.

Entre els bisbes de Toul es recorda en particular a Bruno Eguisheim-Dagsbourg, elegit en 1026, que el 12 de febrer de 1049 va ascendir al tron papal amb el nom de Lleó IX i va ser un dels papes de l'anomenada reforma gregoriana.

Durant l'edat mitjana i fins a la conquesta francesa de 1552, Toul va ser un comtat eclesiàstic independent, els bisbes de la qual a partir de Conrad Probus el 1279 van ser elegits per la Santa Seu.

Al final del segle xv, la diòcesi va viure una escissió per l'elecció pel capítol catedralici de Olry de Blâmont, recolzat per l'emperador, i per part del Papa Alexandre VI de Joan Marades, no va poder prendre possessió de la diòcesi. Els dos bisbes que competien van trobar un acord únic del seu tipus aprovat pel mateix Papa: tots dos van ser reconeguts co-bisbes i d'acord amb l'acord de la titularitat de la seu romandria en el què sobrevisqués.[2]

El 21 de juliol i 19 de novembre de 1777 el vast territori de la diòcesi de Toul, que romamia essencialment sense canvis des de principis de l'edat mitjana, va ser desmembrat amb la creació de les noves diòcesis de Sant-Die i Nancy.

La diòcesi de Toul va ser suprimida d'acord amb el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 i el seu territori va ser incorporat al de la diòcesi de Nancy. L'últim bisbe, Etienne de Champorcin, es va retirar amb la seva família, on va morir al juliol de 1809.

El 20 de febrer de 1824, els bisbes de Nancy van poder afegir "Toul" al seu títol. I amb un breu del 16 de març de 1865, el Papa Pius IX va concedir als bisbes de Nancy el privilegi perquè poguessin continuar utilitzant el superhumeral.

Llista de bisbes

[modifica]

Heràldica

[modifica]

L'escut és en gules, amb tres còdols d'argent
Els tres còdols són una referència al martiri de sant Esteve màrtir, patró de la catedral.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine., I, p. 556.
  2. ↑ Martin, vol. I, pp. 543-546.
  3. ↑ Dels quatre primers bisbes de Toul, no se'n sap gairebé res. La primera vida de Manuert només arriba fins al segle x
  4. ↑ La vita di sant'Apro, molto tardiva, attribuisce a questo vescovo 7 anni di episcopato.
  5. ↑ Il vescovo Alodius è menzionato al concilio di Orleans del 549. Secondo Duchesne, questo vescovo sarebbe lo stesso che le Gesta e i cataloghi episcopali pongono després Apro e chiamano Albinus, e che le tradizioni locali chiamano invece Albaudus. Su questa ipotesi non tutti gli storici concordano, per problemi legati alla cronologia; vengono perciò mantenuti i due personaggi (mentre i cataloghi antichi ne ammettono solo uno): Albaudo després Apro, e Alodio després Dolcizio (così per esempio Gallia christiana). Su tutta la questione e le due differenti ipotesi, cfr. E. Martin, op. cit., vol. I, p. 65, nota 1.
  6. ↑ Sul doppio nome di questo vescovo, cfr. E. Martin, op. cit., vol. I, p. 81, nota 3.
  7. ↑ 7,0 7,1 Sulla cronologia e l'ordine relativo ai vescovi Leudino e Eborino non c'è unanimità tra gli storici. Le Gesta e gli antichi cataloghi episcopali pongo Eborino després Leudino, mentre Gallia christiana e Martin invertono l'ordine; Gams invece pone Eborino tra Bodone e Leudino, per lo sdoppiamento dello stesso personaggio; Duchesne preferisce l'ordine dato dalle Gesta. Sulla cronologia, non essendoci dati certi e sicuri, si procede per ipotesi: Martin (vol. I, pp. 81-82, nota) pone l'episcopato di Leudino tra il 660 ed il 678; secondo Duchesne invece Eborino è menzionato nella carta di fondazione di un monastero sotto il regno di Childerico II (663-675), date incompatibili con quelle proposte da Martin.
  8. ↑ Questo vescovo è assente nelle Gesta e nei cataloghi episcopali antichi, ma ammesso dalla tradizione, in quanto un Adeodatus humilis episcopus sanctae ecclesiae Leucorum presenziò ai concili tenuti a Roma sotto papa Agatone, nel 679 e nel 680; sulla questione cfr. Duchesne, op. cit., pp. 59-61; e Martin, vol. I, pp. 87-88.
  9. ↑ Le Gesta gli attribuiscono 25 anni di episcopato.
  10. ↑ Le Gesta e gli antichi cataloghi inseriscono questo vescovo després Godone; Gallia christiana e Martin lo escludono, in quanto identificato con san Leudino. Duchesne, pur ammettendo questa identificazione, ritiene che alcuni atti che le Gesta gli attribuiscono, non possono essere cronologicamente assegnati a Leudino (VII secolo), ma necessariamente ad un vescovo dell'VIII secolo.
  11. ↑ La abans questa date è ammessa da Duchesne, la seconda da Martin; il documento cui fanno riferimento è tuttavia il medesimo.
  12. ↑ Circa questo vescovo, è difficile stabilire delle date certe. Secondo Duchesne, unico suo atto databile lo menziona non abans del 781; secondo Martin (op. cit., vol. I, p. 94, nota 3), le date estreme documentate sono il 765 e l'808; Gams invece include il suo episcopato tra il 775 e il 794.
  13. ↑ Duchesne non cita di lui alcun documento, mentre per Martin il vescovo Wannico avrebbe assistito alla consacrazione del vescovo di Verdun Anstranno nell'813.
  14. ↑ Segons la Gesta episcoporum Tullensium, Frotari esdevingué bisbe a finals del regnat de Carlemany. La mateixa dona el 22 de març com a data de consagració; però Duchesne fa notar que el 22 de març era diumenge, únic dia admès per a la consagració episcopal, només el 806 (data inadmissible), però no el 813 ni el 814.
  15. ↑ La Gesta li atribueix 35 anys d'episcopato: Gams posa la seva mort el 846, Martin el 849; Duchesne es limita a reportar el darer document on és citat, el 840.
  16. ↑ Sulla data di morte di Arnolfo, cfr. il calcolo cronologico fatto da Martin, op. cit., vol. I, p. 122, nota 5.
  17. ↑ La seu era certament vacant el juny del '894.
  18. ↑ Data d'elecció donada per Martin, op. cit., vol. I, p. 182, note.
  19. ↑ Prengué possessió de la seu el 19 de maig i fou consagrat bisbe el 9 de setembre
  20. ↑ El Papa Lleó IX mantingué el càrrec de bisbe de Toul fins al gener de 1052; renuncià a la seu entre el 10 i l 25 de gener de.
  21. ↑ El primer document en el que és mencionat és del 24 d'abril de 1166, on encara se l'anomena "bisbe electe".
  22. ↑ Così Gams; secondo Martin (vol. I, p. 265), morì invece il 27 d'agost de 1191.
  23. ↑ Aquesta és la data de decès documentada a Martin (vol. I, p. 320), segons ell qual la data de novembre de 1271 (cfr. Gams e Gallia christiana) és errònia.
  24. ↑ Segons Vito di Venosa, presumpte bisbe de Toul, omès per Gams, cfr. Martin, op. cit., vol. I, p. 340.
  25. ↑ Fu eletto dal capitolo il 26 de març de 1399.
  26. ↑ Bisbe d'origen espanyol, nomenat pel Papa Alexandre VI, en competència amb el següent Olrí de Blâmont.
  27. ↑ Bisbe electe pel capítol i sostingut per l'emperador Maximilià.
  28. ↑ Data de l'elecció feta pel capítol.
  29. ↑ Contravenint les disposicions del Papa Pius VII contingudes a Qui Christi Domini, no presentà la dimissió.

Fonts

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Toul&oldid=32885685»