Vés al contingut

Gerlac de Valkenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGerlac de Valkenberg
Imatge
Biografia
NaixementGerlach, Gerlachus
1100 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Valkenburg aan de Geul (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort1170 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Valkenburg aan de Geul (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSint Gerlach (Houthem) 
Activitat
Ocupacióanacoreta Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósPremonstratencs Modifica el valor a Wikidata
anacoreta, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, anglicanisme
PelegrinatgeHouthem, Valkenburg
Festivitat5 de gener
IconografiaCom a eremita, amb un roure buit al darrere; amb un ase; amb una espina al peu
Patró deAnimals domèstics

Gerlac de Valkenberg (Valkenburg aan de Geul, província de Limburg, Països Baixos, ca. 1100- Houthem, ca. 1170) fou un eremita neerlandès. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

[modifica]

En coneixem la vida per la Vita Beati Gerlaci Eremytae, escrita cap al 1227, amb tocs llegendaris. Gerlac era un soldat llicenciós i dissolut, lladre i delinqüent. Quan la seva esposa morí, va tenir una crisi espiritual i marxà a pelegrinar a Roma i Jerusalem, canviant de vida. A Roma, passà set anys atenent malalts als hospitals i fent penitència pels seus pecats passats.

En tornar als Països Baixos, va donar tot el que tenia als pobres i anà a viure al tronc buit d'un roure proper a Houthem. Menjava pa amb cendra i caminava cada dia fins a Maastricht, per pregar a la basílica de Sant Servaci. Tot i viure en l'austeritat més extrema, va tenir una disputa amb uns monjos d'un monestir proper. La gent deia que era un sant, però els monjos l'acusaren davant del bisbe de Maastricht de tenir una gran fortuna amagada al roure: el bisbe ordenà tallar l'arbre.

No obstant això, Gerlac tenia amics poderosos, com l'abadessa Hildegarda de Bingen, que el protegiren. L'arbre, finalment, fou tallat, però el bisbe no hi trobà cap tresor; per desfer l'error, va fer tallar el tronc de l'arbre en fustes i fer amb elles una petita cabana perquè hi visqués.

Segons la llegenda, quan Gerlac havia fet prou penitència, l'aigua del seu pou es convertí en vi tres cops, per indicar que els seus pecats ja havien estat perdonats. Morí poc després, a cinquanta anys, i segons la llegenda, el mateix Sant Servaci l'assistí.

Bibliografia

[modifica]