Vés al contingut

Germana de Foix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGermana de Foix
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Germaine de Foix Modifica el valor a Wikidata
1488 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Maseras (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1536 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Marines (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortapoplexia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Sant Miquel dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Lloctinent General del Regne d'Aragó
1523 – 1536
Virreina de València
1523 – 1536
← Diego Hurtado de Mendoza y Lemos – Ferran d'Aragó, duc de Calàbria →
Reina consort d'Aragó
1505 – 1516
← Isabel I de Castella – Isabel de Portugal i d'Aragó → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteRevolta de les Germanies Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Foix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFerran d'Aragó, duc de Calàbria (1526–)
Joan de Brandeburg-Ansbach (1519–1525)
Ferran el Catòlic (1506–1516), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan d'Aragó
 () Ferran el Catòlic
Isabel de Castella, fill il·legítim
 () Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan de Foix Modifica el valor a Wikidata  i Maria d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
GermansGastó de Foix-Nemours Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 155980877 Diccionari Biogràfic de Dones: 824 Modifica el valor a Wikidata

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536),[1] reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536). Fou la segona esposa de Ferran el Catòlic (1505-1516); després de la mort d'aquest, es casà amb Joan de Brandeburg-Ansbach (1519-1525); i finalment, després de quedar vídua novament, amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (1526-1536).

Biografia

[modifica]

Úrsula Germana de Foix nasqué a Foix (País de Foix, França) en 1488 i moró a Llíria (València) en 1536. Filla de Joan de Foix, comte d'Étampes i vescomte de Narbona, i de Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de França. Pertanyia a la noble casa francesa de Foix, que havia regnat a Navarra. Fou educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Lluís XII de França, on aprengué a llegir, a ballar i a tocar el llaüt, i es preparà per a contraure un matrimoni que preservés els interessos del seu llinatge.[1]

Es casà el 15 de març de 1506,[2] a divuit anys, amb Ferran II d'Aragó, vidu d'Isabel I de Castella. Arribada a València, els seus costums i la seua cultura francoborgonyona, distintes de l'ascetisme i de la rigidesa de la reina Isabel, desconcertaren la cort castellana. Germana de Foix coneixia les habilitats socials per a moure's amb desimboltura a la cort, i mostrà un model femení que xocava amb el referent d'ideal d'educació femenina basat en la sobrietat i els textos religiosos, que havia impulsat Isabel la Catòlica. Per aquest motiu, Germana de Foix fou criticada per la seva frivolitat.[1]

Encara que era probablement una relació romàntica la que tingueren ambdós, una raó important de la unió era establir una treva entre el Regne de França i el Regne de Castella. Així, pel Tractat de Blois es dictaminà que Germana rebia els drets dinàstics del Regne de Nàpols i li concedí el títol de reina de Jerusalem. Enric VIII d'Anglaterra, gendre de Ferran pel seu matrimoni amb Caterina d'Aragó, es veié traït i, enfadat, en un acte de venjança, casà la seva germana petita, Maria Tudor, amb Lluís XII de França, un rei envellit, però enriquit; tanmateix, tot es perdé arran la mort d'aquest a poc més de dos mesos i mig després del casament.[3]

Del matrimoni de Germana de Foix amb Ferran II el Catòlic nasqué un fill, Joan, que morí poc després de néixer el 3 de maig de 1509.[2] D'haver sobreviscut hauria heretat els estats de la corona d'Aragó, patrimoni patern, i hauria impedit la unitat que s'aconseguí en la persona de Carles I.[1]

Vídua en 1516, rebé un generós dot per a mantenir el seu estatus reial, i així refermà les crítiques que l'acusaven de supèrbia i luxúria. Vídua en un país estranger, tenia prohibit abandonar la Península. Tot i el seu estatus regi s'hagué de sotmetre al nou rei Carles I. Germana es retirà al monestir de Guadalupe i renuncià als seus drets dinàstics sobre la corona de Navarra. Així mateix, cedí a Carles I els seus dominis del sud de França i totes les terres i rendes d'Itàlia.[2] És un fet constatat que Carles I va controlar i gestionar els assumptes de l'última reina d'Aragó, entre ells els seus dos criticats nous matrimonis.[1]

En 1519 Germana de Foix fou casada amb el marquès de Brandemburg, Joan de Brandenburg. i s'establiren a València el 1523, on ella fou nomenada virreina i el seu segon marit capità general.[4] Aquest segon matrimoni, que tan sols durà fins al 1525, quan Germana tornà a enviduar,[2] i la sagnant repressió de les Germanies durant el seu virregnat empitjorà encara més la seva imatge.[1] A València fou nomenada lloctinent i virreina, i encetà un dur procés de repressió contra els agermanats,[5] hi ordenà l'execució de més d'un centenar de persones, tot i que les cròniques coetànies eleven a 800 el nombre d'execucions. A més, imposà unes fortes multes als gremis, ciutats i viles agermanades (al voltant de dos milions i mig de ducats en el conjunt del Regne, quantitat que trigaria molts anys a pagar-se). Germana de Foix és considerada pels historiadors de la llengua un punt d'inflexió en el procés castellanitzant del Regne de València.

El 13 de maig de 1526[2] es casà amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, amb qui compartí el segon virregnat valencià. En aquests anys junts desenvoluparen el cerimonial que alimentà la fama del Palau Reial valencià, adaptant-lo als gustos renaixentistes amb biblioteca, capella musical, col·leccions de tapissos i ceràmiques, i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l'intel·lecte.[1]

Germana de Foix fou també la fundadora del Monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València.[1]

Galeria d'escuts

[modifica]
  • Escut com reina consort de la Corona d'Aragó
    Escut com reina consort de la Corona d'Aragó
  • Escut a partir del seu segon matrimoni
    Escut a partir del seu segon matrimoni

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Germana, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Queralt del Hierro, María Pilar. Reinas en la sombra. Amantes y cortesanas que cambiaron la historia. (en castellà). 2a. EDAF S.L.U., desembre de 2014, p. 42,43,45. ISBN 9788441434400. 
  3. ↑ Narbona Cárceles, María. «El reino de Francia de Carlos VII a Luis XII». A: Guillermo Nieva Ocampo et al. (coord.). Historia de Europa: siglos XIV y XV (PDF). Salta: La Aparecida, 2021, p. 289. ISBN 9789874745330 [Consulta: 3 abril 2024]. 
  4. ↑ Gil Fernández, Luis. Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista (en castellà). Luis Gil Fernández, 2003, p. 32. ISBN 9788484831495. 
  5. ↑ Pérez García, Pablo. Más allá de la capital del Reino La Germanía y el territorio valenciano: del Maestrazgo a la Safor (en castellà). Publicacions de la Universitat de València, 2021, p. 168. ISBN 9788491333951. 

Bibliografia

[modifica]
  • De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (s. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64.
  • Segura Graíño, Cristina (2009). Diccionario de mujeres en la historia. Madrid: Espasa Calpe.


Precedit per:
Diego Hurtado de Mendoza 		Virreina de València
(des de 1526 amb el seu espòs Ferran d'Aragó)
1523-1536 		Succeït per:
Ferran d'Aragó
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germana de Foix
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Germana_de_Foix&oldid=34527764»