Germanes Oblates del Santíssim Redemptor
Tipus | Congregació religiosa femenina |
---|---|
Sigles | O.S.R. |
Altres noms | Oblates del Santíssim Redemptor |
Hàbit | Túnica i vel negres, toca blanca |
Lema | Redemisti nos in sanguine tuo (Ens vas redimir amb la teva sang) |
Objectiu | Assistència i treball social amb dones víctimes de la prostitució |
Fundació | 2 de febrer de 1870, a partir de la tasca assistencial començada el 1864, Ciempozuelos (Madrid) per venerable Antonia María de Oviedo y Schönthal i Josep Benet Serra i Julià |
Aprovat per | Lleó XIII, en 13 de maig de 1895 (decretum laudis: 30 de març de 1881) |
Patrons | Crist Redemptor |
Primera fundació | Asilo de Nuestra Señora del Consuelo (Ciempozuelos), 1 de juny de 1864 |
Fundacions destacades | Madrid, Roma, Puerto Rico, Mèxic, Sao Paulo (Brasil), Buenos Aires |
Fundacions a terres de parla catalana | Barcelona, Tarragona, Palma, València |
Lloc web | http://www.hermanasoblatas.org |
Les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor (castellà: Hermanas Oblatas del Santísimo Redentor), formen un institut religiós femení de dret pontifici, una congregació religiosa les germanes del qual posposen al seu nom les sigles O.S.R.
Història
[modifica]La congregació té el seu origen en l'Asilo de Nuestra Señora del Consuelo de Ciempozuelos (Madrid), obert l'1 de juny de 1864 pel bisbe dimissionari de Perth Josep Benet Serra i Julià (1810-1896). Aquest, en tornar d'Austràlia, va començar a treballar en 1864 a l'hospital de San Juan de Dios de Madrid, atenent i confessant dones prostituïdes i en situacions marginals; veu així la necessitat de fer algun tipus de treball social que les ajudi a deixar aquest treball i tornar a reinserir-se a la societat. Va pensar que una congregació religiosa gestionés l'asil i ajudés les noies en el procés de rehabilitació.
Primer, va confiar la tasca a Anna Maria Mogas i les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, però la Mogas va renunciar-hi poc després. Serra va parlar llavors amb Antonia María de Oviedo y Schönthal, aristòcrata madrilenya, antiga institutriu de les filles de Maria Cristina de Borbó i del seu segon marit, Fernando Muñoz, a qui havia conegut el 1849. Aquesta ho accepta i es funda una nova congregació, exclusivament dedicada al treball social amb noies en situacions marginals i la reeducació de dones que volen abandonar la prostitució.
El 2 de febrer de 1870, Antonia María de la Misericòrdia es converteix en la primera germana de la congregació de les Oblates del Santíssim Redemptor, associada des del seu origen a la Congregació del Santíssim Redemptor i formant part, per tant, de la família redemptorista.
Aviat la congregació començà a difondre's per Espanya, Sud-amèrica i els Estats Units. Va rebre el decretum laudis pontific el 30 de març de 1881 i l'aprovació definitiva el 13 de maig de 1895. Les constitucions van ésser aprovades el 10 d'abril de 1906.
Activitat i difusió
[modifica]Les Oblates del Santíssim Redemptor es dediquen al treball social, reeducació i reinserció social de les dones víctimes de la prostitució.
Són presents a Europa (Itàlia, Espanya, Portugal), Amèrica (Argentina, Brasil, Colòmbia, Guatemala, Mèxic, Puerto Rico, República Dominicana, Estats Units, Uruguai, Veneçuela), a Angola i les Filipines. La seu general és a Madrid.
Al final de 2005 eren 581 religioses en 96 cases.
Bibliografia
[modifica]- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticanao: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.