Germans Wan
Components | |
---|---|
Wan Laiming (Nanquín, 18 gener 1900 - Shanghai, 7 octubre 1997). Director de cinema Wan Guchan (Nanquín, 18 gener 1900 - 19 novembre 1995). Director de cinema Wan Chaochen (en) (1906 - 1992). Director de cinema Wan Dihuan (en) (1907 - ). Director de cinema | |
Dades | |
Tipus | grup de germans |
Activitat | |
Obres destacables |
|
Els Germans Wan (xinès simplificat: 萬氏兄弟, pinyin: Wàn shì Xiōngdì) són un grup de quatre germans nascuts a principis del segle xx a Nanjing, Xina. Es van convertir en els fundadors i pioners de la indústria xinesa de l'animació i van fer el primer llargmetratge d'animació asiàtic, Tie Shan Gongzhu, el 1941.[1]
Se'ls considera els pioners del cinema d'animació xinés, sent els responsables de la primera animació de la història del país, Shu Zhengdong Huawen Daziji (1922);[1] el primer curtmetratge d'animació, Danao huashi (1926);[1] el primer curtmetratge d'animació sonor, Luotuo xianwu (1935);[2] la primera pel·lícula amb titelles, Shang qianxian (1939);[3][4] el primer llargmetratge d'animació, Tie Shan Gongzhu (1941);[5] la primera pel·lícula d'animació tradicional en color de la República Popular de la Xina, Wuya Wei Shenme Shi Heide (1955),[6][7] i la primera animació amb la tècnica tradicional del paper tallat, Zhu Baije Chi Xigua (1958).[8]
Tot i que alguns investigadors han apuntat la possibilitat que les primeres animacions del país podrien ser altres pel·lícules perdudes,[2] ja a la dècada dels 1920 els germans destaquen com els més prolífics creadors d'animació a la Xina Republicana, amb treballs que incloïen l'experimentació, l'entreteniment i la publicitat comercial i política.[2]
Biografia
[modifica]Els germans treballaven a l'editorial Shangwu Yinshuguan, i experimentaven amb l'animació els diumenges, a una habitació de set metres quadrats.[2] El 1922 perfeccionen la seua tècnica i l'empresa on treballaven, Shangwu Yinshuguan, els encarrega un curt publicitari per a promocionar la Màquina d'escriure d'estil Shu.[2] El primer curtmetratge d'entreteniment, Danao huashi, el farien en el seu temps lliure com a encàrrec de Changcheng Huapian Gongsi.[2] Posteriorment fitxarien per Lianhua i Mingxing.[2]
Tot i que les seues produccions s'inspiraven en allò que feien Disney i Fleischer,[3] foren els primers en defensar un cinema d'animació que tinguera un estil propi.[3] El juliol del 1936 publicaren un article a un períodic de la Mingxing teoritzant sobre el tema.[3]
Amb l'esclat de la Segona guerra sinojaponesa el 1937, els tres germans grans es refugien a l'interior del país mentre continuen treballant en l'animació,[9] mentre que el quart es retira de la indústria i munta un estudi fotogràfic a Shanghai, amb el qual dona suport econòmic a la família.[9] L'abril del 1939, els dos germans grans s'instal·len a la concessió francesa de Shanghai, que no estava ocupada pels japonesos, i comencen a treballar en Tie Shan Gongzhu.[9]
Amb l'ocupació japonesa de la concessió francesa primer, i la represa de la Guerra Civil Xinesa després, els germans es muden a Hong Kong, on romandran fins a mitjans de la dècada del 1950.[9] A Hong Kong tindrien una etapa poc prolífica, on treballarien en el seu segon llargmetratge animat, Kunchong Shijie, projecte que seria cancel·lat per les dificultats a l'hora de finançar-lo.[10][11]
A partir del 1954, els germans abandonen Hong Kong i entren a treballar a l'estudi d'animació de Shanghai.[12] A partir d'aquell moment deixen de treballar junts, ja que Wan Laiming s'especialitza en animació tradicional, Wan Guchan en animació amb retalls, i Wan Chaochen en animació amb titelles.[12]
A Shanghai, els diferents germans dirigirien pel·lícules importants, com Wuya Wei Shenme Shi Heide,[6][7] Zhu Baije Chi Xigua,[8] i el 1961 estrenarien Danao Tiangong, el seu segon llargmetratge i primer a color.[12] A partir de l'èxit de la pel·lícula, Wan Laiming se centraria en la segona part, estrenada el 1964.[12] Aquella pel·lícula no només seria l'última vegada on els quatre germans treballaren junts, però també el seu últim treball,[4] ja que amb l'inici de la Revolució Cultural es deixen d'emetre les seues produccions per fantasioses, retirant-se a causa de l'edat abans que el 1976 es detinguera a la Banda dels Quatre.[4]
Els germans
[modifica]Transliterat | Nom xinés | Naixement | Mort |
---|---|---|---|
Wan Laiming | 萬籟鳴 | 18 de gener de 1900 | 7 d'octubre de 1997 |
Wan Guchan | 萬古蟾 | 19 de novembre de 1995 | |
Wan Chaochen | 萬超塵 | 1906 | 28 d'octubre de 1992 |
Wan Dihuan | 萬滌寰 | 1907 | Desconegut |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Du, 2017, p. 140.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Zhu, Ying; Rosen, Stanley. Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Hong Kong University Press, 2010-06-01, p. 112-115. ISBN 978-962-209-176-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lent, John A.; Ying, Xu. Comics Art in China. Univ. Press of Mississippi, 2017-07-20, p. 156. ISBN 978-1-4968-1177-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Du, 2017, p. 155.
- ↑ Du, 2017, p. 140-141.
- ↑ 6,0 6,1 Sun, Lijun. The History of Chinese Animation. Routledge, 2021-02-25, p. 269-272. ISBN 978-1-000-41627-5.
- ↑ 7,0 7,1 Macdonald, Sean. Animation in China: History, Aesthetics, Media. Routledge, 2015-11-06, p. 90. ISBN 978-1-317-38216-4.
- ↑ 8,0 8,1 Sun, Lijun. The History of Chinese Animation. Routledge, 2021-02-25, p. 174. ISBN 978-1-000-41627-5.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Du, 2017, p. 141.
- ↑ Du, 2017, p. 142.
- ↑ 李, 保传. «未竟的夙愿——动画片《昆虫世界》始末» p. 104-107. 《成都大学学报:社会科学版》, 2015. [Consulta: 25 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Du, 2017, p. 154.
Bibliografia
[modifica]- Du, Daisy Yan «Suspended animation: The Wan Brothers and the (In)animate Mainland-Hong Kong Encounter, 1947–1956». Journal of Chinese Cinemas, 11, 2, 04-05-2017, pàg. 140–158. DOI: 10.1080/17508061.2017.1322783. ISSN: 1750-8061.