Gerolamo Maria Caracciolo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1617  Torrecuso (Itàlia) |
| Mort | 16 agost 1662 (44 anys) Los Santos de Maimona (Província de Badajoz) |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat |
| Altres | |
| Títol | Duc |
Gerolamo Maria Caracciolo (Segle XVII) marquès de Torrecuso, fou un militar del Regne de Nàpols.
Fill de Carlo Andrea Caracciolo (1583 - 1646), duc de San Giorgio, príncep de la Campània i marquès de San Giorgio, fou nomenat Gran d'Espanya el 1666,[1] durant el regnat de Carles II d'Espanya.
Fou home de confiança de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, el governador del Regne de Navarra, que posteriorment va comandar les tropes espanyoles durant la Guerra dels Segadors.
Durant la Guerra dels Trenta Anys va aixecar el Setge d'Hondarribia,[2] el 1638 i el 1639 al Setge de Perpinyà.
Va participar en diverses accions de la Guerra dels Segadors després de la mort en combat del seu germà Carlo Maria Caracciolo a la batalla de Montjuïc,[3] entre elles el Setge de Tarragona durant el 1641, sent derrotat el 1642 a la batalla de Montmeló quan es dirigia a socórrer Perpinyà, tornant al Regne de Nàpols per buscar reforços, que van desembarcar a Dénia[4] el 1643
Referències
[modifica]- ↑ (castellà) Grandezas de España «Grandezas concedidas por Carlos II». Arxivat de l'original el 2012-04-15. [Consulta: 2 març 2008].
- ↑ (castellà) Javier Díaz Noci, Las relaciones sobre el sitio de Fuenterrabía (1638-1639): La construcción de un acontecimiento en la españa de los Austrias
- ↑ carrutxa.org, La batalla de Tamarit
- ↑ Antonio Valladares de Sotomayor, Semanario erudito, que comprehende varias obras inéditas «Enllaç».