Gertrud Arndt
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Gertrud Hantschk 20 setembre 1903 Racibórz (Polònia) |
| Mort | 10 juliol 2000 (96 anys) Darmstadt (Alemanya) |
| Grup ètnic | Silesians |
| Formació | Bauhaus |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia |
| Lloc de treball | Darmstadt (1948–2000) |
| Ocupació | fotògrafa, artista tèxtil |
| Membre de | |
| Gènere | Retrat fotogràfic |
| Moviment | Bauhaus |
| Família | |
| Cònjuge | Alfred Arndt (1927–) |
| Lloc web | bauhaus100.com… |
| |
Gertrud Arndt (nascuda Gertrud Hantschk; Racibórz, Polònia, 20 de setembre de 1903 – Darmstadt, Alemanya, 10 de juliol de 2000) va ser una fotògrafa i artista visual tèxtil associada amb el moviment de la Bauhaus.[1] És recordada per la seva sèrie pionera d'autoretrats de voltants de 1930.[2]
Biografia
[modifica]Nascuda a Racibórz, Polònia (llavors Alta Silèsia), al setembre de 1903, Arndt va iniciar els seus estudis artístics a la Kunstgewerbeschule d'Erfurt, on va estudiar tipografia, dibuix i història de l'art. El seu interès per la fotografia es va desenvolupar mentre treballava en una oficina d'arquitectura, on va aprendre tècniques de la cambra obscura i va començar a fer fotografies per documentar edificis locals. Cap d'aquestes fotografies primerenques no existeix. Gràcies a una beca, va ser alumna de la Bauhaus de 1923 a 1927, on va estudiar amb László Moholy-Nagy, un màxim defensor del valor de l'experimentació amb la fotografia, Wassily Kandinsky i Paul Klee. Arndt inicialment volia estudiar arquitectura; en comptes d'això es va inscriure al taller de teixit, on va estudiar sota la tutela de Georg Muche i Günta Stölzl.[3][4][5][6][7][8] La seva catifa més famosa –que no ha sobreviscut– es trobava a l'oficina de Walter Gropius des del 1924.[9] La firma Vorwerk fabricaria el 1994 una altra alfombra seva.
Aquell mateix anys 1927 es va casar amb un estudiant i arquitecte, Alfred Arndt, que va ser nomenat mestre a temps complet del taller de construcció de la Bauhaus a Dessau el 1929. Tot i que ja no era estudiant, Arndt va seguir activa en els esdeveniments de la Bauhaus i es va inscriure al curs de fotografia de Walter Peterhan acabat de crear.[5] Sense feina a temps complet, Gertrude Arndt es va afeccionar a la fotografia i en els següents cinc anys produiria una sèrie de 43 autoretrats i també imatges de les seves amigues, com ara Otti Berger, Wera Meyer-Waldeck o Gunta Stölzl. El 1932, la parella es va traslladar a Probstzella, Turingia, on Alfred va treballar com a arquitecte lliure.[10][3]
El 1948 es van establir a Darmstadt, ocupada per l'avenç soviètic, i el 1950 van tornar a estar en contacte amb altres antics membres de la Bauhaus. En aquells anys de postguerra, l'interès per la Bauhaus tornà a augmentar ràpidament. El 1979, Arndt va conèixer l'èxit internacional quan les seves fotografies van ser exposades al Museu Folkwang. Va tornar a Dessau el 1994, convidada per la companyia Vorwerk per participar en la nova línia de catifes basades en dissenys exclusivament fets per dones.[7]
Gertud Arndt va morir el juliol del 2000 als noranta-sis anys.[6] Sempre juganera, va suggerir que els seus amics i la seva família «celebressin una alegre festa de la Bauhaus» després de la seva mort.
Les seves fotografies
[modifica]La fotografia d'Arndt, oblidada fins a la dècada de 1980, ha estat comparada amb la dels seus contemporanis Marta Astfalck-Vietz i Claude Cahun.[6] Al llarg dels cinc anys en què es va interessar activament per la fotografia, es va capturar a ella mateixa i a les seves amigues en diversos estils, vestits i escenaris de la sèrie coneguda com a Maskenportäts (Retrats amb màscara). Tot i que en aquell moment Arndt es va negar a atribuir cap sentit artístic profund a les seves fotografies, aquestes eren imaginatives i provocatives. Amb els seus vestits, Arndt va crear reinterpretacions lúdiques d'estereotips femenins, com ara la vídua, la socialité o una nena petita, i destaquen per l'audàcia i la desimboltura i també per una ambiqüitat inclasificable.[11][12][10]
Angela Connor, que escrivia per a Berlin Art Link, descriu les imatges de Arndt com «des de greus fins a absurdes i fins i tot juganeres».[13] L'estil fotogràfic propi d'Arndt també era únic i desafiava els aspectes habituals de la fotografia modernista, que sovint incloïa angles extrems, mirall constructivista o simplificacions geomètriques.[5] En comptes d'això l'espectador s'enfronta amb Arndt directament, incapaç d'ignorar l'expressió comunicada per la seva cara i els accessoris que l'emmarquen. Avui es considera que Arndt és una pionera de l'autoretrat femení, molt semblant al que avui anomenaríem ‘selfies'.[4] La seva obra va tenir un ressò en la de Cindy Sherman i Sophie Calle.
Exposició
[modifica]El gener de 2013, el Bauhaus Museum of Design de Berlín va presentar una exposició de tèxtils i fotografies de Gertrud Arndt.[6][12]
Referències
[modifica]- ↑ "Gertrud Arndt", Luminous Link. Retrieved 15 March 2013.
- ↑ «Gertrud Arndt» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Gertrud Arndt». MOMA. [Consulta: gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Müller, Ulrike. Bauhaus Women: Art, Handicraft, Design. París: Flammairon, 2009, p. 57–61. ISBN 978-2-08-030120-8.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 "Gertrud Arndt (-Hantschk)" Arxivat 2013-04-05 a Wayback Machine., Bauhaus. Retrieved 15 March 2013.
- ↑ 7,0 7,1 Press release, 7 February 2013 (downloadable PDF): "Gertrud Arndt (1903–2000): Life and Work" Arxivat 8 de setembre 2013 a Wayback Machine., Bauhaus-archiv. Retrieved 15 March 2013.
- ↑ Fiedler, Jeannine. Photography at the Bauhaus. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press, 1990, p. 340. ISBN 3-88940-045-0.
- ↑ Bauhaus Archive in Berlin Exhibits Works by Gertrud Arndt[Enllaç no actiu], germany.info, 1 February 2013. Accessed 13 February 2013.
- ↑ 10,0 10,1 «Gertrud Arndt (1903-2000)». Tal día como hoy. Mujeres del Arte, proyecto de Diana Larrea. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: gener 2020].
- ↑ Witkovsky, Matthew S., and Peter Demetz. Foto : Modernity In Central Europe, 1918-1945. Washington, DC: National Gallery of Art in association with Thames and Hudson, 2007.
- ↑ 12,0 12,1 Jofré, José-Pablo «Gertrud Arndt, pionera de la Bauhaus: «En realidad, yo quería ser arquitecta...»». ABC Cultura, 01-04-2013.
- ↑ Angela Connor, "Before Cindy Sherman came Gertrud Arndt", Berlin Art Link. Retrieved 15 March 2013.
Bibliografia
[modifica]- Arndt, Alfred. Alfred Arndt, Gertrud Arndt: zwei Künstler aus dem Bauhaus : Museum Ostdeutsche Galerie Regensburg, 8. Juni-14. Juli 1991. Das Museum, 1991. ISBN 978-3-89188-056-2.
- Leßmann, Sabina. Gertrud Arndt: Photographien der Bauhaus-Künstlerin; Das Verborgene Museum, Berlin, 20. Januar bis 13. März 1994. Das Verborgene Museum, 1994.
- Lessmann, Sabina. "Dau Maske der Weiblichket nimmt kuriose formen un... (The Mask of Femininity Takes on Curious Forms). In Eskildsen, Ute. Fotografieren hieß teilnehmen. Richter, 1994.
- Ute, Eskildsen. "A Chance to Participate: A Transitional Time for Women Photographer" in Visions of the 'Neue Frau': Women and the Visual Arts in Weimar Germany. Aldershot, England; Brookfield, Vermont: Scolar Press; Ashgate Publishing Company, 1995. ISBN 978-1-85928-157-4.
Enllaços externs
[modifica]- «Les dones (sepultades) de la Bauhaus. El centenari de l'escola de disseny destapa el llegat de dones alumnes i professores», Núria Navarro, Quadern, El Periódico en català, 30-03-2019, actualitzat 1-04-2019 (en català).
- «Cent anys de la Bauhaus: l’altra meitat de la història», Judit Calveras, Mirall, 6 març 2019 (en català).
- Gertrud Arndt (1903-2000) a Mujeres Bacanas (en castellà).