Gertruda d'Hamage
|
Per a altres significats, vegeu «Santa Gertrudis». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gertrudis segle vi Douai? (Nord, Nord-Pas-de-Calais, França) |
| Mort | 649 (Gregorià)  Abadia d'Hamage (Wandignies-Hamage, Nord, Nord-Pas-de-Calais) |
| Sepultura | Abadia de Marchiennes (Flandes, avui Nord-Pas-de-Calais), restes perdudes en 1791 |
| Abadessa | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monja |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| vídua, abadessa | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa |
| Festivitat | 6 de desembre |
| Iconografia | Hàbit de monja, amb una església a la mà |
| Família | |
| Cònjuge | Ricomer (Patrici de Burgúndia) |
| Fills | Bertruda, Gerberga de Burgondie |
Gertruda d'Hamage († 649), o Gertruda de Cambrai, fou la fundadora i la primera abadessa d'Hamage. Fou l'esposa de Ricomer, patrici de Burgúndia, i probablement la mare de Bertruda, reina dels Francs. Fou declarada santa cristiana i és considerada com a tal per les Esglésies catòlica i ortodoxa; la seva festa és el 6 de desembre.[1]
Biografia
[modifica]Segons la Sinopsi Franco Merovingicae, escrita a la fi del segle xii per Andreas Silvius, monjo de l'abadia de Marchiennes, fou filla de Teodebald, duc de Douai. Si l'existència de Teodebald i la seva qualitat de duc no són qüestionades, ja que no aportant cap pretensió genealògica, el qualificatiu de «duc de Douai» és posat de manera seriosa en dubte.[2]
Els noms de Teodebald, de Gertruda i Gerberga (aquest portat per una de les seves filles) indiquen una pertinença als Agilolfings. Cronològicament, Teodebald podria ser un germà de Garibald, primer duc de Baviera.[3]
Es va casar amb Ricomer, citat com a patrici de Burgúndia el 607, i va tenir com a fills a:
- Un fill per al qual l'historiador Jacques Pycke proposa el nom de Ricomer,[4] però segons Settipani, aquest segon Ricomer és el resultat d'un error havent desdoblat un sol personatge.[5]
- Una fille, anomenada Gerberga, mare de:[2]
- Adalbald († 642), duc, casat amb santa Rictruda, abadessa de Marchiennes i pare de Mauront, santa Eusèbia, Clodosinda i Adalsinda.[notes 1]
- Probablement una filla, Bertruda, casada amb el rei Clotari II i mare de Dagobert I, rei dels Francs[6][7]
Vídua, Gertruda es va retirar a la vida religiosa i va fundar l'abadia d'Hamage sota els consells de sant Amand. Va morir el 6 de desembre del 649 i la seva besneta santa Eusèbia (vers 636, † 16 de març 689) la va succeir com a abadessa.[4][8] Les seves relíquies foren transferides a Marchiennes el 28 d'octubre del 686 o 691.[9]
Notes i referències
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Nominis: Santa Gertruda de Cambrai.
- ↑ 2,0 2,1 Settipani, 1989, pàg. 109.
- ↑ Settipani, 1989, pàg. 1024-1025.
- ↑ 4,0 4,1 Pycke, 1984, pàg. 1062
- ↑ Settipani, 1989, pàg. 108
- ↑ La Crònica de Fredegari precisa que era cosí de Dagobert I per la mare d'aquest darrer.
- ↑ Settipani, 1989, pàgs. 92-93.
- ↑ Settipani, 1989, pàgs. 108-109.
- ↑ Pycke, 1984, pàg. 1063.
Bibliografia
[modifica]- J. Pycke, «Gertrude de Hamay (sainte)» dans Dictionnaire d'Histoire et de Géographie Écclésiastique, vol. XX. (Gatianensis - Giry), París, Librairie Letouzey et Ané, 1984 (ISBN 2-7063-0157-0)
- Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, Paris, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)