Gertrudis de Nivelles

Gertrudis de Nivelles
	Talla del s. XVI (Nivelles), amb un ratolí als peus
Biografia
Naixement	Gertrudis; flamenc: Geerte; 626 (Gregorià) ; Landen (Bèlgica)
Mort	17 març 659 (Gregorià) (32/33 anys); Nivelles (Bèlgica)
Sepultura	Basílica de S. Gertrudis (Nivelles)
Abadessa de Nivelles
	644 – 659 – Vulfetruda de Nivelles →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	monja
Orde religiós	Columbanians?
abadessa
	santa ;
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Nivelles
Festivitat	17 de març
Iconografia	Com a monja; amb ratolins als peus
Patrona de	Beverst (Bèlgica), Geertruidenberg (Breda), Bergen-op-Zoom; viatgers; protectora contra els ratolins, especialment els de camp
Família
Família	Pipínides
Pares	Pipí de Landen i Ita Idoberga
Germans	Grimoald I; Bega d'Andenne; Bavó de Gant

Gertrudis de Nivelles (Landen, Brabant, 626 - Nivelles, 17 de març de 659) fou una monja flamenca, abadessa de Nivelles. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'ortodoxa.^[1]

Biografia

Gertrudis era la filla més jove de Pipí de Landen i santa Itta, i germana de santa Bega i, segons la tradició, de Bavó de Gant.^[2] A la mort de Pipí (639), la seva mare, aconsellada per Amand de Maastricht, va fundar a Nivelles un monestir doble, amb monges i monjos, on retirar-se. Gertrudis va seguir la seva mare i es va fer religiosa, rebutjant la proposta de matrimoni del rei d'Austràsia Dagobert II.^[3]

Va ésser la primera abadessa de la nova fundació. Segons altres fonts, fou la mare qui n'assumí la direcció de l'abadia i només quan morí la succeí Gertrudis, en 652. Va donar un gran impuls a les tasques intel·lectuals al monestir: va adquirir nombrosos manuscrits de Roma i feu arribar monjos d'Irlanda, com sant Fol·là, per educar els monjos. Això ha fet pensar que el monestir podia haver adoptat la regla de Sant Colombà.

El 656 va deixar el càrrec i es dedicà a l'estudi i la contemplació: la tradició la fa mística i visionària, i va predir la data de la seva mort. Morí als 33 anys i aviat va ésser considerada santa.^[4]

Pintura flamenca, ca. 1530
Escultura de Jan van Luijn, 1951 (Utrecht, Geertebrug)
Model del reliquiari d'argent destruït el 1940 (Moscou, Pushkin Museum)

Veneració

El seu culte es difongué ràpidament als Països Baixos i Anglaterra. La festivitat litúrgica és el 17 de març. Era considerada protectora contra les rates, especialment els ratolins de camp.

Les seves relíquies es guarden a l'abadia de Nivelles, anomenada avui de Santa Gertrudis. El seu reliquiari d'argent, obra mestra de l'orfebreria medieval, obrada per Colar de Douai i Jakemon de Nivelles segons projecte de Jakemon d'Anchen, entre 1272-1298, va ésser destruïda durant un bombardeig a la Segona Guerra Mundial, el 1940. Els fragments que en restaren s'integraren en un nou reliquiari.

Reliquiari nou de la santa, amb fragments de l'antic (Nivelles, S. Gertrudis)
Col·legiata de S. Gertrudis, a Nivelles
Nau de la col·legiata de S. Gertrudis

Iconografia

Se la representa vestida amb hàbits de monja, portant un llibre i un bàcul que fa referència a la seva condició d'abadessa. Als seus peus poden aparèixer algunes rates, ja que era invocada com a protectora contra aquests animals.^[5]

Obresː

Santa Getrudis, taula atribuïda a Joan Rosató, procedent de Llucmajor. S. XV. Museu d'Art Sacre de Mallorca

Referències

↑ «St. Gertrude of Nivelles». The Catholic Encyclopedia. [Consulta: 10 juliol 2022].
↑ Effros, Bonnie «Symbolic Expressions of Sanctity: Gertrude of Nivelles in the Context of Merovingian Mortuary Custom». Viator, 27, 01-01-1996, pàg. 1–10. DOI: 10.1484/J.VIATOR.2.301119. ISSN: 0083-5897.
↑ Wade, Susan W. «Gertrude's tonsure: an examination of hair as a symbol of gender, family and authority in the seventh-century Vita of Gertrude of Nivelles». Journal of Medieval History, 39, 2, 01-06-2013, pàg. 129–145. DOI: 10.1080/03044181.2013.781534. ISSN: 0304-4181.
↑ Jestice, Phyllis G. Holy People of the World: A Cross-cultural Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 307. ISBN 978-1-57607-355-1.
↑ Juan., Ferrando Roig,. Iconografía de los santos. Omega, D.L. 1999. ISBN 84-282-0141-2.

Bibliografia i enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gertrudis de Nivelles

Vegeu també

Dones a la dinastia merovíngia

[1] «St. Gertrude of Nivelles». The Catholic Encyclopedia. [Consulta: 10 juliol 2022].

[2] Effros, Bonnie «Symbolic Expressions of Sanctity: Gertrude of Nivelles in the Context of Merovingian Mortuary Custom». Viator, 27, 01-01-1996, pàg. 1–10. DOI: 10.1484/J.VIATOR.2.301119. ISSN: 0083-5897.

[3] Wade, Susan W. «Gertrude's tonsure: an examination of hair as a symbol of gender, family and authority in the seventh-century Vita of Gertrude of Nivelles». Journal of Medieval History, 39, 2, 01-06-2013, pàg. 129–145. DOI: 10.1080/03044181.2013.781534. ISSN: 0304-4181.

[4] Jestice, Phyllis G. Holy People of the World: A Cross-cultural Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2004, p. 307. ISBN 978-1-57607-355-1.

[5] Juan., Ferrando Roig,. Iconografía de los santos. Omega, D.L. 1999. ISBN 84-282-0141-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]