Gestió de dades digitals

La gestió de dades digitals consisteix en la gestió i la preservació a llarg termini tant d'objectes i dades digitalitzades com nascudes digitals per a la seva futura utilització. En anglès el terme que es fa servir és "digital curation". La gestió de dades digitals permet reduir el risc de l'obsolescència digital.

Introducció

Actualment hi ha un interès en la conservació de dades generades durant els processos de cerca i investigació. Abans no es tenia accés a aquestes dades, ja que eren dades que no es publicaven conjuntament amb les publicacions i estudis. Garantir l'accés a aquestes dades, tant en brut com elaborades, fa possible la compartició i que altres investigadors les puguin reutilitzar. Disposar i reutilizar les dades permet l'avenç de la ciència, la innovació, la tecnologia, l'economia i la societat.

L'objectiu principal de la gestió de dades científiques digitals és la preservació a llarg termini de les dades per a garantir-ne la seva accessibilitat i la seva usabilitat. Aquesta tasca, normalment, la realitzen arxivers, bibliotecaris, científics i investigadors, però en l'actualitat les editorials, les organitzacions professionals, les institucions de recerca i les organitzacions que subvencionen o financen les investigacions també comencen a dur a terme la gestió de dades científiques digitals.

La gestió de dades digitals s'està convertint en un concepte en el qual s'inclou la preservació digital, la gestió de dades i la gestió de documents electrònics.

Definició

La gestió de dades digitals és el procés de seleccionar, recopilar, preservar, mantenir i integrar les dades recollides per diferents fonts amb la finalitat d'incorporar-les a una base de dades especialitzada.^[1] Aquesta definició inclou totes les activitats en la gestió de dades des de la seva creació, millors pràctiques en digitalització i documentació i assegurar la seva accessibilitat per la reutilització de futures investigacions o per la seva utilització en el dia a dia.

Cicle de vida

El contingut digital, des de la seva creació, és vulnerable als canvis tecnològics. El cicle de vida garanteix, a partir d'un seguit d'accions i activitats, el manteniment de l'autenticitat, la fiabilitat, integritat i utilització del contingut digital.

Aquest cicle permet als responsables de la gestió de dades científiques digitals entendre els processos i desenvolupar metodologies i plans de gestió en organitzacions.

El cicle de vida de la gestió de dades està compost per un seguit d'activitats i accions, entre les quals les més importants són la preservació i interoperabilitat des del principi del cicle de vida de la informació.

Les accions es descriuen a continuació:^[2]

Conceptualització: concebre i planificar la creació d'objectes digitals, on s'inclou mètodes de captura de dades i opcions d'emmagatzematge
Creació: crear objectes digitals i crear metadades per la descripció, administració i estructuració
Accessibilitat i ús: garantir que els usuaris tinguin accés als objectes digitals, en alguns casos aquests objectes seran d'accés obert però en d'altres serà necessari la restricció del seu accés a partir de passwords
Avaluació i selecció: avaluar i seleccionar els objectes digitals i creació de polítiques per la seva eliminació
Eliminació: eliminar o desfer-se de totes les dades que no han estat seleccionades per la seva gestió i preservació a llarg termini seguint unes polítiques i normatives
Ingesta: transferir els objectes digitals a bases de dades, centres o arxiu i afegir documentació sobre polítiques i requeriments legals
Accions de preservació: dur a terme diferents accions per a garantir la preservació a llarg termini dels objectes digitals
Re-avaluació: tornar a avaluar i seleccionar objectes digitals que han fallat en el procés de valoració
Emmagatzemament: mantenir les dades segures segons els estàndards
Accessibilitat i reutilització: garantir que les dades són accessibles als usuaris autoritzats
Transformació: crear nous objectes digitals a partir del seu original (migració, etc)

Avantatges

Beneficis a curt termini

Accés permanent a dades fiables
Accés a dades per part d'investigadors i estudiants
Millora de les dades i del context d'investigació des del qual s'han produït
Utilització d'estàndards cosa que afavoreix la col·laboració
Comprovació de l'autenticitat de les dades millorant la seva integritat

Beneficis a llarg termini

Preservació de dades evitant la seva pèrdua i l'obsolescència
Accés continu a les dades independentment de les institucions o subvencions
Encoratjar a altres investigadors a reutilitzar dades
Augment de les investigacions
Donar informació del context de les dades
Utilització d'eines per la migració de dades a nous formats al llarg del temps
Permet la col·laboració entre investigadors

Inconvenients

Gran inversió de temps i cost.
És un procés continu, no és una acció concreta sinó que és un seguit d'activitats a llarg termini.
Evolució continuada d'estàndards, normatives i millors pràctiques cosa que fa que els responsables estiguin en continua formació i coneguin les tecnologies i els estàndards que van apareixent.
En el cicle de vida hi ha diferents persones i institucions involucrades i en algun moment pot haver-hi confusions en conèixer els rols i les responsabilitats de cadascú.
Gestionar els drets d'autor i usabilitat és complex i requereix un esforç de temps i econòmic, ja que tant els autors dels recursos com de les bases de dades o les metadades tenen drets sobre els materials.

Exemples i projectes

El Institute of Museum and Library Services (IMLS) dels Estats Units, a partir del 2006, va realitzar inversions per incloure la gestió de dades digitals als programes educatius de les Facultats de Biblioteconomia i Ciències de la Informació.
Digital Curation Exchange Arxivat 2015-04-12 a Wayback Machine. és un espai per a l'intercanvi d'informació, opinions i recursos de la gestió de dades científiques digitals per part d'investigadors, estudiants, educadors o professionals.
El Digital Curation Centre és una institució del Regne Unit que lidera les experiències relacionades amb el tractament i la preservació digital de la informació.

Referències

↑ Ball, Alex (2010). Review of the State of the Art of the Digital Curation of Research Data. Project Report. Bath: University of Bath
↑ Higgins, Sarah. (2008). “The DCC Curation Lifecycle Model”. The International Journal of Digital Curation, vol. 3 Iss 1

Bibliografia

«Digital Curation Centre» (en anglès). [Consulta: 2 abril 2015].
Abbot, D. «What is Digital Curation?» (en anglès). DCC Briefing Papers: introduction to Curation. Digital Curation Centre. [Consulta: 1r abril 2015].
Higgins, Sarah «The DCC Curation Lifecycle Model» (en anglès). The International Journal of Digital Curation Issue 1, Volume 3, 2008. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2015 [Consulta: 3 abril 2015]. Arxivat 13 April 2015^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
Ray, Joyce «The rise of digital curationand cyberinsfractucture» (en anglès). Library Hi Tech, 30, 4, 2012, pàg. 604-622 [Consulta: 2 abril 2015].
Yakel, E «Digital Curation» (en anglès). OCLC Systems & Services: International digital library perspectives, 23, 1, 2007, pàg. 335-340 [Consulta: 3 abril 2015].

Vegeu també

Enllaços externs

DCC: web del Digital Curation Centre. (anglès)
Digital Curation Exchange Arxivat 2015-04-13 a Wayback Machine.: web del Digital Curation Exchange. (anglès)

[1] Ball, Alex (2010). Review of the State of the Art of the Digital Curation of Research Data. Project Report. Bath: University of Bath

[2] Higgins, Sarah. (2008). “The DCC Curation Lifecycle Model”. The International Journal of Digital Curation, vol. 3 Iss 1

[1]

[2]