Vés al contingut

Ghadr-110

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'armaGhadr-110
Mísssil balístic Ghadr el març de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Tipusmíssil balístic d'abast mitjà Modifica el valor a Wikidata
País d'origenIran Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
OperadorsIran Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
Dissenyada2007 Modifica el valor a Wikidata
FabricantDefense Industries Organization Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Pes19.000 kg Modifica el valor a Wikidata
Longitud15,86 m i 16,6 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre1.250 mm Modifica el valor a Wikidata
Abast efectiu1.600 km i 1.950 km Modifica el valor a Wikidata
Sistema de guiatgesistema de navegació inercial i Sistema de posicionament global Modifica el valor a Wikidata

El Ghadr-110 o Qadr-110 (en persa: قدر-110, equivalent en català a «Intensitat-110») és un míssil balístic d'abast mitjà dissenyat i desenvolupat per l'Iran. Té un abast de 1800 km a 2000 km.[1][2] Les Forces Armades iranianes van mostrar-lo al públic per primera vegada en una desfilada militar anual, que es fa per a commemorar la guerra Iran-Iraq.

Característiques i fabricació

[modifica]

El Ghadr-110 és una versió millorada del Shahab-3A, també conegut com a Ghadr-101. Es creu que té una primera etapa de combustible líquid i una segona etapa de combustible sòlid, la qual cosa li permet tenir un rang de fins a 1500 km.[2] S'ha suggerit que el Ghadr-101 i el Ghadr-110 haurien de poder proveir les capacitats ASAT i IRBM a les forces armades de l'Iran.[3]

El míssil Qadr es va presentar per primera vegada en una desfilada anual amb motiu de l'aniversari de l'inici bèl·lic contra l'Iraq i se'n fabriquen tres models: «Qadr S» amb un abast de 1350 km, «Qadr H» amb 1650 km i «Qadr F» amb un abast de 1950 km. La sèrie de míssils duu una ogiva amb un pes de 650 kg a 1000 kg que transporta el Qadr F. També té una longitud de 15,5 a 16,58 metres amb un pes total de 15 a 17,48 tones, en què el model base pesa dues tones més en comparació amb el Shahab-3.[4]

El Ghadr-110 té una major maniobrabilitat i un temps de preparació més curt que el Shahab-3; el seu temps de configuració és de 30 minuts, mentre que el Shahab-3 més antic té un temps de configuració d'algunes hores. El míssil s'ha fabricat íntegrament a l'Iran al complex d'indústries de míssils de màxima seguretat Hemmat.[5]

Història

[modifica]

El 21 de novembre de 2015 i el 29 de gener de 2017, l'Iran va dur a terme llançaments del Ghadr-110. Els Estats Units d'Amèrica van veure-ho com una violació de la Resolució 2231 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que sol·licitava l'Iran de no treballar en cap míssil balístic capaç d'incorporar o llançar ogives nuclears.[6] L'ambaixador de Rússia a l'ONU ho negà i asseverà que «una trucada és diferent d'una prohibició, per la qual cosa legalment no es pot violar una trucada, podeu complir alló parlat a una trucada o podeu ignorar-ho, però no podeu "violar la trucada"».[7]

El ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Javad Zarif, respongué que com que l'Iran no posseïa armes nuclears, ni tenia la intenció de tenir-ne mai, no dissenyava els seus míssils perquè puguin contenir caps nuclears,[8] una declaració que fou qüestionada amb el descobriment de l'arxiu nuclear iranià.[9] No obstant això, el company sènior de defensa de míssils de l'IISS, Michael Elleman, indicà que el disseny de la bomba presentat per Binyamín Netanyahu s'adaptaria al con frontal Nodong/Shahab-3 de l'Iran, anterior al 2004 però no pas a cap dels míssils posteriors al 2004 (inclòs el míssil Ghadr-110).[10]

El 6 de novembre de 2023, es disparà des del Iemen un míssil Ghadr-110 pels huthis cap a Israel, que finalment fou interceptat pel sistema Arrow-2 mentre encara es trobava fora de l'atmosfera terrestre. Aquest esdeveniment fou descrit com la primera acció de combat a l'espai exterior en la història de la humanitat.[11]

Referències

[modifica]
  1. «Iranian President Defies West At Military Parade» (en anglès). Radio Free Europe/Radio Liberty, 22-09-2007. [Consulta: 21 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 Fars News Agency Arxivat February 6, 2012, a Wayback Machine.
  3. Vick, Charles P. «Samen». GlobalSecurity. Arxivat de l'original el 2017-07-22. [Consulta: 26 maig 2009].
  4. ایکس, آسمان. «موشک قدر F موشکی دقیق و نقطه زن» (en persa). آسمان ایکس, 02-05-2021. [Consulta: 18 març 2023].
  5. «Emad, Ghadr (Shahab-3 Variants)». Missile Threat.
  6. «Iran sends defiant signal to the West with missile test». The Daily Telegraph, 09-12-2015.
  7. «U.S. Vows to push for U.N. Action on Iran despite Russian opposition». , 14-03-2016.
  8. Archived at Ghostarchive and the «Resolving crisis in the Middle East: an Iranian perspective». YouTube. Arxivat de l'original el 2016-03-20. [Consulta: 21 abril 2024].: «Resolving crisis in the Middle East: an Iranian perspective». YouTube.
  9. «Israel Says Secret Files Detail Iran's Nuclear Subterfuge» (en anglès). The New York Times, 30-04-2018.
  10. @EllemanIISS. «So the 2003 bomb design presented by Bibi fits in Iran's pre-2004 Nodong/Shahab-3 nosecone, but not any of the post…», 30-04-2018.
  11. «In a first, Israel shoots down a ballistic missile in space», 05-11-2023.

Enllaços externs

[modifica]