Gheorghe Țițeica
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1873 (Julià)  Drobeta-Turnu Severin (Romania) | ||
| Mort | 5 febrer 1939 (65 anys) Bucarest (Romania) | ||
| Formació | École Normale Supérieure - doctor (1897–1899) Col·legi Nacional Carol I (–1892) Universitat de Bucarest (1892–1896) | ||
| Director de tesi | Gaston Darboux | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geometria diferencial i geometria | ||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Bucarest Universitat Politècnica de Bucarest | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Petre Sergescu | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Grigore Moisil i Ion Barbu | ||
| Família | |||
| Fills | Șerban Țițeica | ||
Gheorghe Țițeica (Drobeta-Turnu Severin, 4 d'octubre de 1873 (Julià) - Bucarest, 5 de febrer de 1939), de vegades escrit Georges Tzitzeica (com ell mateix signava sovint els seus escrits) va ser un matemàtic romanès.
Vida i obra
[modifica]Després de fer els estudis secundaris al institut Carol I de Craiova, Țițeica va ingressar a la universitat de Bucarest on va tenir com a professor, entre altres, Spiru Haret.[1] El 1895 es va graduar a la Scoala Normala Superioară. A continuació va ser professor per breu temps als instituts de Nifon i Galati, fins que el 1897 va ingressar a l'École Normale Supérieure de París, on va preparar la seva tesi doctoral sota la direcció de Gaston Darboux.[2]
En acabar el doctorat va retornar a Bucarest fent de professor substitut a la universitat. El maig del 1900 va ser nomenat professor de geometria analítica i esfèrica substituint el difunt Constantin Gogu, posició que va mantenir fins al 1939, any de la seva mort prematura. També va fer classes simultàniament al Institut Politècnic de Bucarest des de 1928.[3]
Amb altres matemàtics i enginyers va ser el fundador de la revista Gazeta matematică de la que ell va ser l'editor i animador principal.[4] Ell mateix va escriure més de trenta articles per la revista.
La seva obra, centrada en la geometria analítica i superior, consta de dinou llibres[5] i d'un centenar llarg d'articles.[6] Els seus estudis sobre els invariants afins van tenir notable influència en treballs posteriors.[7] A partir de 1907 va començar a desenvolupar les corbes i superfícies avui anomenades de Tzitzeica.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Nicolescu i Nicolescu, 2005, p. 6.
- ↑ Agnew et al., 2009, p. 162.
- ↑ Nicolescu i Nicolescu, 2005, p. 7.
- ↑ Agnew et al., 2009, p. 163.
- ↑ Pripoae i Gogu, 2005, p. 33-34.
- ↑ Pripoae i Gogu, 2005, p. 34-39.
- ↑ Agnew et al., 2009, p. 166.
- ↑ Nicolescu i Nicolescu, 2005, p. 8-9.
Bibliografia
[modifica]- Agnew, Alfonso F.; Bobe, Alexandru; Boskoff, Wladimir G.; Suceavă, Bogdan D. «Gheorghe Ţiţeica and the origins of affine differential geometry» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 36, Num. 2, 2009, pàg. 161-170. DOI: 10.1016/j.hm.2008.09.001. ISSN: 0315-0860.
- Musette, M.; Conte, R.; Verhoeven, C. «Bäcklund Transformation and Nonlinear Superposition Formula of the Kaup-Kupershmidt and Tzitzéica Equations». A: Alan Coley, Decio Levi, Robert Milson, Colin Rogers, Pavel Winternitz (eds.). Bäcklund and Darboux Transformations: The Geometry of Solitons (en anglès). American Mathematical Society, 2001, p. 345-. ISBN 0-8218-2803-7.
- Nicolescu, Floarea; Nicolescu, Liviu «Gheorghe Tzitzeica - Romanian scientist of international recognition» (en anglès). Balkan Journal of Geometry and Its Applications, Vol. 10, Num. 1, 2005, pàg. 6-10. ISSN: 1224-2780.
- Pripoae, Gabriel Teodor; Gogu, Radu «Gheorghe Tzitzeica - an incomplete bibliography» (en anglès). Balkan Journal of Geometry and Its Applications, Vol. 10, Num. 1, 2005, pàg. 32-56. ISSN: 1224-2780.
- Suceavă, Bogdan. Memorii din biblioteca ideală (en romanès). Editura Polirom, 2013. ISBN 978-973-463442-2.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gheorghe Țițeica» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Profesor Gheorghe Ţiţeica». Facultatea de Matematică și Informatică, Universitatea Babeș-Bolyai Cluj-Napoca, 2019. [Consulta: 20 octubre 2019]. (romanès)